Present (i passat) del circ a Reus

Entrem al clàssic envelat aixecat lluny de la bullícia del centre de Reus. A dins no hi trobem artistes de circ, només les seves tombes al mig de la pista. Un acomodador ens adverteix que no hi ha espectacle, "tots morts, totes les grans famílies del circ han desaparegut". Sabem que ho diu amb ironia. Ell és Danny Ronaldo, sisena generació d’una d’aquestes grans estirps, i ho demostrarà. Com posseït pels esperits i les seves tècniques, en un delirant ‘one-man show’ el creador belga anirà assumint tots els papers: acròbata, malabarista, mag, funambulista... Pur virtuosisme, hilarant i emotiu a parts iguals. 'Fidelis Fortibus' és el brillant homenatge de Circus Ronaldo a la gran tradició, una espècie de cap de cartell d’aquesta 23a edició del Trapezi, el gran aparador a Catalunya de la família del circ.

No va ser l’única proposta amb caires nostàlgics. Entre les més de 30 companyies que van actuar de dijous i diumenge, va destacar també el nou espectacle d’Escarlata Circus 'Quan els crancs portin talons'. En aquesta ocasió Laura Tajada dirigeix la veterana companyia –Bet Miralta i Jordi Aspa– que ens tornen a enamorar amb el seu esperit lúdic, el seu poètic treball objectual i, en aquest cas, amb un polièdric autohomenatge que reflexiona sobre el pas del temps després de 30 anys de carrera. De nou, entre el somriure còmplice i l’emoció ben destil·lada. 

Però no tot va ser mirar enrere. L’aposta per l’avantguarda creativa la van posar companyies com Animal Religion o la formació arribada d’Itàlia Lapse Cirk. Els primers, amb Quim Girón al capdavant, ens van mostrar amb 'Nu' la millor cara d’aquest circ que ja no es preocupa tant pel "més difícil encara" i que sense deixar d’entretenir crea la sorpresa hibridant llenguatges i investigant cap a noves formes dramatúrgiques. Lapse Cirk, per la seva part, va oferir un precís treball d’equilibri amb fustes fruit d’una llarga investigació fora del finit conjunt de tècniques clàssiques del circ. 

'Dioptries' de la companyia de Toti Toronell va marcar una aposta del festival com una de les dues coproduccions de l’edició. En joc una peça d’humor amb sis artistes i doble pista, dos espectacles simultanis, un en cada part. La peça suposa una col·laboració entre Trapezi i altres festivals com FiraTàrrega, agents que sumen esforços en lloc de competir per aconseguir una proposta de mig format –gairebé proscrit en els últims anys– que quan arribi al rodatge necessari per donar aire a la seva ambiciosa estructura tindrà una merescuda llarga vida. 

De carrer i gratuït

Més enllà de les grans companyies  –menys freqüents que altres anys– la tercera direcció de Trapezi de Leandro Mendoza va apostar fortament pel carrer i la gratuïtat, un 72% del programa. Deambulant entre la multitud hi trobem espectacles de caire molt popular, obres per a tots els públics que posen en joc gran varietat de tècniques. Com els ganivets i el trapezi d’Atirofijo, el joc de tres pals d’Entre Nous, el treball de força de Strong Lady o el complet 'Furiuse Tendresse' de Cirque Exalté, que a través d’un combinat de tècniques i un ritme frenètic introdueix estètiques rock i picades d’ullet, al públic adult. 

També hi va haver trets contra la correcció amb Alba Sarraute. Els seus mordaços comentaris contra les precarietats del sector i els polítics van ser el lubricant i conductor de dues de les tres edicions del gran cabaret nocturn (la tercera es va suspendre a causa de la pluja de divendres com uns altres dos espectacles). Entre els diversos artistes presents en aquest gran format renovat de les nits de la plaça del Mercadal, va destacar el duo La Fem Fatal, que van estrenar un enlluernador número de trapezi doble, significatiu exemple d’aquesta precària salut de ferro del circ català.

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte