Raynald Colom, recorregut emocional per Barcelona

Va néixer i es va criar a París, va passar la seva adolescència a Terrassa i des d’aleshores Raynald Colom ha anat sempre d’un costat a l’altre. Però Barcelona, la ciutat de la qual s’ha enamorat i se n’ha desenganyat un munt de vegades, és la seva ciutat, assegura Raynald Colom, assegut a un bar del Raval. Aquí va néixer la seva filla, d’aquí són els seus avis, aquí ha fet carrera. I ara és la seva inspiració per a ‘The Barcelona Session’, el seu primer disc en set anys, que presenta dijous (21 hores) a La Nau. Quan encara era estudiant, un músic veterà li va recomanar llegir ‘El cine según Hitchcock’, el llibre d’entrevistes que François Truffaut va mantenir amb el director de ‘Vértigo’. “Des d’aleshores, aquest llibre és el meu referent a l’hora de buscar maneres de narrar. Perquè pot estar més o menys definida, però sempre has d’explicar una història”.

A ‘The Barcelona Session’ dibuixa un recorregut emocional per la ciutat que té molt d’autobiografia. “Començo a la Barceloneta, amb el tràfec que hi ha allà de bon matí”, diu Colom, que al discdedica peces a Joan Miró i Antoni Tàpies.“Són dos dels artistes contemporanis que més em flipen per la seva honestedat”, i, a més, marquen llocs i episodis de la seva vida. “La Fundació Miró és un dels meus llocs favorits. I durant una temporada vaig viure al pis d’un col·lega que donava davant la cadira de Tàpies”. El trompetista fa una parada a la plaça Reial, punt neuràlgic del jazz a la ciutat i escenari dels seus primers passos com a músic. “Al disc hi ha una gravació d’un tio tocant el clarinet a la plaça. La vaig incloure perquè em va recordar els meus inicis, quan tenia 10 o 12 anys i el meu pare em portava a la plaça Reial a fer música al carrer”.

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

El disc l’ha gravat junt amb una secció rítmica de músics nord-americansen què destacaGregory Hutchinson, bateria amb un currículum que va de la llegendària vocalista de jazz Betty Carter al raper Common. “Quan toques amb músics com Hutch, que et poden portar a qualsevol lloc, més et val estar preparat. ¿Per què em té boig aquesta música? Doncs perquè et dona la possibilitat de tirar-te a la piscina cada dia”. En molts sentits –per la sonoritat que dona el teclat elèctric, pels interludis que separen algunes peces– recorda el seu disc de debut, que va presentar ni més ni menys que al Palau de la Música i amb un pes pesant del jazz nord-americà com a estrella convidada. “Imagina’t, un xaval de 25 anys que tocava la trompeta i que no coneixia ningú presentant un primer disc al Palau i amb la ciutat plena de banderoles amb el seu nom”. Riu al recordar-ho.

Per a aquesta presentació, Colom també surt de la norma. El trompetista, que en els últims temps ha apostat per l’autogestió,estrena disc al mateix lloc on el va gravar, La Nau, un espai al Poblenouque és local d’assaig, estudi i sala de concerts i que fins ara estava fora del circuit del jazz. “Aquí el públic podrà estar dreta i nosaltres tocarem al centre de la sala, tal com el vam gravar, però amb la gent al voltant. Crec que es pot crear un ambient especial. Els músics de jazz que facin el que vulguin i la indústria també”, diu amb ironia Colom, molt crític amb les condicions de treball dels músics. Està vinculat a moviments com la plataforma No Callarem per la llibertat d’expressió. “Hi ha una obligació dels artistes de dir certes coses. Però el que no vull és caure en una cosa que estic veient últimament a tot el món, i que és la monetització d’una reivindicació o d’un problema per part d’alguns músics”.