L'últim manifest de Josep Fontana

A només 150 pàgines, l’historiador Josep Fontana, mort fa nou mesos, va deixar escrit “el llibre que volia que es publiqués quan faltés”, explica Carmen Esteban, la seva editora. Encara més, a les dues pàgines del prefaci de ‘Capitalisme i democràcia. 1756-1848. Com va començar aquest engany’ (Edicions 62 / Crítica) estableix, sense circumloquis, com si sabés que el temps se li acaba, el seu punt de vista sobre els orígens del sistema capitalista, la seva naturalesa i la seva ofensiva final a partir de 1989 fins al seu triomf, “l’evolució del capitalisme actual, que és el que verdaderament amenaça el futur de les nostres societats i les nostres vides”, acaba en les últimes línies de l’epíleg. Dimensions i intenció pròpies d’una obra de divulgació i, al mateix temps, d’un manifest polític.

Per sintetitzar, com va fer Fontana en un text escrit durant l’últim any i mig de la seva malaltia. El nostre sistema es basa en el fet “que els governs que hem elegit entre tots perquè prometien vetllar pel nostre benestar s’han acabat convertint en còmplices tolerants d’un procés que afavoreix l’enriquiment d’un grup reduït a costa de la majoria i que engendra amb això una societat cada vegada més desigual”. El llibre, diu, “té per objectiu explicar com va començar tot aquest sistema”, un procés en què, davant d’un creixement econòmic generat per la iniciativa de camperols i menestrals, “els grups dominants de la vella societat, terratinents i burgesos, es van voler apropiar dels beneficis d’aquest creixement amb l’auxili d’uns governs als quals de fet controlaven i que en tenien prou amb fixar les regles del mercat, presentades com una condició ‘natural’ per al progrés col·lectiu”.

Una interpretació alternativa al relat que “falsejava la història del que havia passat, inventat el mite d’una revolució industrial que hauria sorgit de l’impuls combinat de la màquina i de l’emprenedor”.

Tancament de cicle

“És una obra madura, de reflexió sobre unes qüestions que el preocupaven, explicar la naturalesa del pas de l’antic règim a un règim liberal, en què les persones perden el dret a la terra i les regles del joc de la política estan clarament supeditades als interessos de la burgesia, i el tema social, l’increment de la desigualtat,” apunta Joaquim Albareda, successor de Fontana a I’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives fins al 2013. Després dels seus treballs sobre el segle XIX i les obres de la seva última dècada sobre l’evolució del capitalisme durant el segle XX, “aquest és el tancament d’un cicle que posa de manifest la naturalesa d’aquest règim”.

“Va començar a la seva tesi amb el segle XIX, i encara que en els últims anys s’havia bolcat en un llibre més polític, d’alguna manera el que fa aquí és tornar a l’origen, però no des d’un enfocament acadèmic sinó polític, i mirant des d’avui”, diu Esteban. En els seus últims anys, preocupat pel rostre que va acabar mostrant el sistema després de la crisi del 2009, interessat en moviments com els del 15-M i Occupy Wall Street i implicat en l’espai polític dels comuns, els seus llibres es van vincular més directament encara a l’actualitat política. Aquest diàleg amb el present forma part, de fet, del plantejament historiogràfic de Fontana. “És una lectura evidentment política i social que s’escapa de l’academicisme més habitual”, diu Joaquim Albareda d’aquest text pòstum.

El treball de Fontana arrenca amb els seus estudis sobre la transició de l’antic règim cap al liberalisme en el cas concret d’Espanya (‘La quiebra de la monarquía absoluta’, 1971).  Però les 150 pàgines de ‘Capitalisme i democràcia’ beuen, actualitzades i posades en relació amb l’estat del món en aquest inici del segle XXI, del volum que va escriure Fontana, el desè (‘La época de las revoluciones’, 1991), dins de la història universal que va dirigir per a Planeta. També hi té en comú la seva condició de relat sintètic i divulgatiu de l’evolució política i econòmica d’aquell període.

L’últim USB

Carmen Esteban, directora editorial de Crítica, avisa que aquest llibre pòstum és l’últim de Fontana, que hi va treballar durant un any i mig i fins a l’última setmana de la seva vida, apaivagant els dolors amb calmants i sent conscient del seu estat de salut. En les reunions setmanals amb Fontana, com a assessor editorial de Planeta, cada divendres li entregava una última versió finalitzada del llibre en un USB. Habitualment, no li agradava parlar d’allò que estava escrivint, explica Esteban, fins que entregava el llibre acabat. Però en aquesta ocasió era conscient que el temps se li acabava (“més ell que nosaltres”, recorda l’editora), i tot i que continuava revisant el text volia estar segur que, si li passava alguna cosa, quedés un text que es pogués publicar.

Notícies relacionades

Josep Fontana «Mil anys ens han anat fent diferents»

Mor als 86 anys Josep Fontana, l'historiador "roig i catalanista"

Un plantejament propi del treballador sistemàtic que era Fontana. Cada matí el dia començava amb un buidatge de la premsa digital nacional i estrangera, de pàgines web amb informació econòmica o sobre moviments socials que es convertirien en peus de pàgina dels seus llibres. Va morir a les 8.30. A aquella hora, ja tenia fet el buidatge de la premsa del seu últim dia.

Mentre Crítica i Edicions 62 editen el llibre pòstum de Fontana, la tasca de catalogació de la seva documentació segueix fent-se a la Universitat Pompeu Fabra, a la qual va donar tant la seva biblioteca com tota la seva documentació. Les fitxes que utilitzava per a tots els seus treballs (primer de cartró, després informàtiques), els textos (sempre impresos) de totes les seves conferències, presentacions i lliçons), llibres de gran valor (“era un gran bibliòfil”, recorda Albareda) i la seva immensa col·lecció de pamflets i fulls volants dels segles XVII a XIX, en ple procés de digitalització.