Karina Sainz Borgo: «El meu llibre explica com es va podrir Veneçuela»

Ha sigut la sensació d’aquesta temporada. ‘La hija de la española’ (Lumen), la novel·la amb la qual la periodista veneçolana establerta a Madrid s’estrena en la ficció s’ha vist reforçada per moltes circumstàncies: enamorar 22 editors a la Fira de Frankfurt abans fins i tot que el llibre es posés a caminar a Espanya, coincidir amb l’etapa política més candent i dolorosa del país petrolier i relatar l’aventura d’una dona aparentment fràgil, però plena de força, la història de l’Adelaida, tan semblant a l’autora, la noia que decideix fugir d’un país que se’n va en orris. 

¿Se sent part d’aquesta literatura llatinoamericana que sembla portar als gens? 

Sí, per descomptat. Però crec que aquesta novel·la també té molt de Jorge Semprún, d’aquest tipus de novel·les que reflexiona sobre els processos totalitaris i la supervivència de l’individu que s’intenta esborrar. També m’interessava fer una gran al·legoria sobre la persecució política, la creació d’un fals enemic o la idea del botxí i la víctima. En el fons hi ha molt de distopia a la meva novel·la.

La novel·la ha aparegut en un moment en què Veneçuela està a les primeres pàgines dels diaris.  

I, no obstant, fa anys que la tragèdia veneçolana hi és. Les veus crítiques eren com Cassandra, condemnades a no ser cregudes. En el marc internacional la gent utilitzava el meu país com un ping-pong polític, però ningú tenia un veritable interès pel tema. Ara, veient la gent abrigar-se amb tovalloles sembla que sí, que ara és veritat.

¿Continua tenint família a Caracas? 

La meva germana, que és biòloga i investigadora universitària, segueix allà perquè està convençuda que els països no desapareixen. Ella continua creient que la seva presència i la de determinades persones assegura que al país quedi el testimoni d’aquesta resistència.

¿Des de fora es pot tenir una idea clara del que està passant? 

Bé, no hi ha aigua, no hi ha menjar, no hi ha medecines. I políticament tens un règim usurpador que està desobeint la constitució, que col·loca en el president de l’assemblea nacional la potestat de convocar eleccions. Les que es van convocar ni tan sols estaven reconegudes per la comunitat internacional. I està clar que hi ha molt poca preocupació per part dels governants davant la crisi humanitària.

Tot això està clar, ¿però la presència dels Estats Units no enterboleix aquest panorama? 

És veritat, hi ha un mal record del seu intervencionisme, com el de Noriega l’any 89. No obstant, els Estats Units formen part de l’OEA, un concert a la regió que intenta acompanyar a la nació veneçolana, entre d’altres coses. Perquè ara s’ha convertit en un problema allà, un milió i mig de veneçolans han arribat a Colòmbia i això és una cosa que pot col·lapsar un país. També hi ha altres factors complicats. Bolsonaro, que és un populista de dretes, es va a valer d’això per treure pit. Sigui com sigui, s’han de convocar unes eleccions. I és que tot sigui dit, no m’entusiasmen els pronunciaments d’homes forts i a cavall.

¿En quina mesura la seva novel·la il·lumina tot això del que estem parlant?‘La

hija de la española’ traça un retrat que aspira no només a aclarir el que està passant sinó també a posar per escrit els corrents profunds que porten un país a aquesta situació. Explica com la vida no tenia cap valor i com aquest germen de putrefacció va començar a pujar de volum.

Quan va venir a Espanya fa 12 anys no va tenir necessitat de canviar d’identitat, com la seva protagonista. Però està clar que hi ha un reflex entre totes dues. 

Jo li vaig donar a Adelaida la idea que ja no em reconeixia a Veneçuela. Però això és una cosa que passa allà. Durant la postguerra espanyola molts van creuar l’Atlàntic per instal·lar-se allà; anys més tard aquest país es torna aspre i irreconeixible, perd la memòria i comença a expulsar els seus fills. El mar és com un quiròfan que t’obre en canal i t’obliga a donar una versió nova de tu mateix.

¿No té por que el llibre es converteixi en exotisme per a europeus?

És veritat, pot passar. Però jo ho vaig escriure perquè trobo a faltar el meu país. Ho vaig fer perquè em sentia sense casa i necessitava reconstruir allò. Després, com es rebi, ja no hi entro.

¿El llibre pot arribar a Veneçuela?

En caso que algun editor valent es decideixi a editar-lo, qualsevol lector necessitarà el sou de cinc mesos i no alimentar-se durant tot aquest temps per pagar-lo.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Digui’m que hi ha esperança.  

El meu llibre és honest amb la seva pròpia lògica i no promet res a ningú. A Veneçuela costarà corregir el que ha passat. Hi ha una generació sencera que no coneix un estat amb separació de poders. Crec que hem retrocedit molt més temps que el que tenim com a país.