Carlos Goñi: "Si no ets a la cresta de l'onada, el temps és més benèvol"

Revólver recupera una marca talismà en la seva trajectòria, ‘Básico’, amb un quart volum que, amb el seu tractament acústic, ens ve a dir que la cançó és més important que una estètica sonora més o menys moderna. "Quan el que fas és molt clàssic, no estàs mai a la cresta de l’onada, però el temps és més benèvol amb les teves cançons", estima Carlos Goñi, la figura situada darrere de Revólver, que sospira profund quan observa les bandes que van poblant l’arena pop, com Izal o Vetusta Morla. "Haurem de veure com tracta la vida les seves cançons quan portin 30 anys", es pregunta.

Aquest és el temps que Revólver porta fent camí, ampliant integrants o retallant-los (entre el septet i el trio) i "donant-li la volta" a les cançons. Aquest ‘Básico IV’, que sortirà a la venda el 10 de maig, neix del desig de sorprendre un públic que quan va acudir al concert del Circo Price, a Madrid, punt i final de la gira del 25è del primer ‘Básico’, ignorava que el concert s’anava a gravar per a un nou disc en directe. "D’aquesta manera la gent va venir pel concert, no per l’esdeveniment", destaca. "I em venia de gust veure les cares de sorpresa al dir-los: Ho sento, us han enganyat, ¡benvinguts a la gravació de ‘Básico IV’!”.

Sense comptes pendents

Som davant d’una nova gravació desendollada, "acústica però molt treballada, amb cinc músics a l’escenari", com la que el grup oferirà aquest divendres a la sala Barts. Un disc amb devedé en què, com en el ‘Básico’ original, hi apareix Sole Giménez com a convidada ("som amics íntims des de fa molts anys"), i que aporta dues cançons noves. Tot i que Goñi sol resistir-se a donar explicacions sobre les seves composicions, aconsegueix dir que una, ‘No escupas al suelo’, és "una espècie de declaració de principis" que insinua un canvi anímic de fons. "M’he adonat que no tinc comptes pendents amb la vida, que no se’m deu res".

Aquesta reflexió porta a la memòria el comentari que va fer dos anys enrere en el seu concert a L’Auditori, quan va dir que estava deixant enrere una època en què s’havia ficat "en un soterrani horrorós", sentint equivocadament que el món estava en deute amb ell. ¿Què ha passat en la vida de Carlos Goñi en aquests anys? "És una cosa molt profunda, i llarga en el temps, està arrelada en l’època en què era una criatura. Potser hi porto 40 anys amb això", medita Goñi, de 57 anys. Parlem d’un estat en què "et sents còmode remant al mar de la tristesa, deixant-te portar", llisca. "Però no és real: al final ets un puto trist".

Davant el mirall

Fa uns mesos, al novembre passat, va afrontar alguna cosa així com un procés de depuració interior. "Havíem tocat a un poblet del País Basc i em vaig passar allà una setmana a l’acabar la gira. Vaig pujar amb 1.430 contactes al mòbil i vaig baixar amb 300. Semblarà una collonada, però per a la ment és una meravella", explica Carlos Goñi. "Vaig fer una llista de les quinze persones més importants de la meva vida i d’elles, tres eren gossos". Aquells dies de serenitat van resultar curatius. "Està bé posar-te de tant en tant davant el mirall. És que, si no, és com un circuit de carreres després d’un gran premi: tot queda ple de restes de goma de les rodes, i no totes són de les teves, i s’ha de netejar-les".

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

El nou disc connecta amb aquell ‘Básico’ que, a semblança dels‘unplugged’  que van prosperar als anys 90, va portar el seu repertori rocker al format de guitarres acústiques i tamborets. El treball més venut de Revólver: mig milió d’unitats, apunta Goñi. "Quan penses que és rock, i a Espanya, et dius ‘bé, no està malament’, perquè aquest país i el rock’n’roll no és que es portin especialment bé".

Potser la seva música acústica sona a bàlsam en aquests dies de fúria, amb el 28-A a quatre passes. "Porto tota la setmana donant-li voltes i crec que aquest serà un dels pocs concerts de la meva vida en què no faré ni un sol comentari social ni polític", medita. ¿Abaixar el to és ara mateix la manera que se’t faci atenció? "Sens dubte. Ja estan els ànims massa caldejats".