Anar al contingut

NOVETAT EDITORIAL

Treballant mà a mà amb Kubrick

L'escriptor Vicente Molina Foix, traductor al castellà d'algunes de les pel·lícules del director d''El resplandor' i 'La naranja mecánica', evoca en un llibre la col·laboració entre tots dos

Quim Casas

Treballant mà a mà amb Kubrick

En la línia de dos llibres previs en què els seus autors evocaven la relació professional mantinguda amb el director de ‘El resplandor’, ‘Kubrick’ (escrit per Michael Herr, guionista de ‘La chaqueta metálica’) i ‘Aquí Kubrick’ (de Frederic Raphael, responsable del guió d’‘Eyes wide shut’), Vicente Molina Foix recorda i analitza la seva col·laboració amb el cineasta a Kubrick a casa, un llibre breu i concís (128 pàgines, mida butxaca) que acaba de publicar Anagrama com a tancament d’un any en què Stanley Kubrick ha sigut objecte d’homenatges, restauracions i exposicions exitoses com la clausurada fa unes setmanes al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Molina Foix, que al recent festival Kosmopolis va participar en un diàleg sobre Kubrick amb Jordi Costa, comissari espanyol de l’exposició, va entrar en contacte amb el realitzador el 1978. Carlos Saura havia sigut requerit per Kubrick per dirigir el doblatge de ‘La naranja mecánica’, que s’havia de reestrenar a Espanya en versió doblada i subtitulada. Molina Foix vivia llavors a Londres. Havia publicat un parell de novel·les i exercia la crítica cinematogràfica. L’encàrrec de Saura era clar: “Hauràs de fer dues llistes de diàlegs que s’adaptin al doblatge amb actors i al subtitulat”, escriu al llibre.

Va ser un procés laboriós. Molina Foix explica la participació decisiva en aquest procés de Geraldine Chaplin, llavors companya sentimental de Saura, que va advertir nombrosos errors i americanismes en la traducció del guió ja feta a Hollywood per al doblatge espanyol. Molina Foix va posar fil a l’agulla.

Stanley Kubrick i Malcolm McDowell, al rodatge de ‘La naranja mecánica'.

Va estudiar a fons la novel·la original d’Anthony Burgess  i explica la metodologia de l’idiolecte que parlen els salvatges drugs. Burgess va inventar el Nadsat, “que és el sufix rus equivalent a ‘teen’ (de ‘teenager’)”, escriu Molina Foix. “El Nadsat seria la fusió de termes russos, de vegades parodiats d’un rus de pega, rodolins plens de falques a la manera dels finals del teatre isabelí i argot angloamericà, amb la voluntat de representar així, diu l’autor, les dues llengües més poderoses del món”. Molina Foix va crear equivalents per al Nadsat: “Va ser un treball apassionant i difícil, més per Burgess que per Kubrick”. Va inventar “milicienta” per a ‘millicent’ (policia), “metisaca” per a ‘in-out, in-out’ (copulació), “quijotera” (cap) o “videar” per a ‘viddy’ (mirar).

El doblatge d’‘El resplandor’

Kubrick en va quedar content. I des d’aleshores, Molina Foix va ser el “traductor” al castellà del seu cine. Recorda la complexitat d’“entregar-me a l’estil profund de les paraules malsonants de La chaqueta metálica”. També va fer ‘El resplandor’. Després de llegir la novel·la de Stephen King, li va semblar confusa i avorrida. Molina Fox pensava que era impossible que d’aquest material sorgís “una obra fílmica digna del cànon de Kubrick”. Afortunadament es va equivocar, tot i que la direcció de doblatge (també de Saura) va ser polèmica: pocs van entendre l’elecció de Verónica Forqué per doblar Shelley Duvall, sense tenir en compte que tenen pràcticament la mateixa veu.

El llibre, revelador en què esmicola aspectes de la personalitat de Kubrick des de la mateixa experiència de Molina Foix, es tanca amb una entrevista que el segon li va fer al primer el juny de 1980.

Temes: Llibres Cine