La Revolució Francesa en 360 graus

‘El pueblo y su rey’ és una d’aquestes pel·lícules que perfectament podrien passar al pla d’estudis per il·lustrar la revolució francesa amb imatges. El seu director, Pierre Schoeller, volia plasmar de manera polièdrica tots els esdeveniments que van tenir lloc des de l’ocupació de la Bastilla fins a la decapitació de Lluís XVI a la guillotina. Tot i que per a ell, el més important, era que totes les parts estiguessin convenientment representades.

Per això es tracta d’una de les produccions europees més ambicioses de la temporada. A saber: 16,9 milions d’euros, un treball minuciós de decorats i ambientació, i un d’aquests repartiments èpics del cine francès en què trobem noms com els de Gaspard Ulliel, Louis Garrel, Olivier Gourmet, Adèle Haenel o Denis Lavant.

“La revolució té tantes cares que és un repte titànic intentar aglutinar-les totes en una sola pel·lícula”, explica Pierre Schoeller. “Però quan em vaig posar a investigar em va xocar que fos un tema tan conegut i al mateix temps tan poc tractat al cine”.

El director pensa que la societat francesa té una relació contradictòria amb aquell moment fonamental de la seva història. “Tenim moltes pel·lícules sobre la Resistència, però no de la Revolució. ¿Per què? Mai ha sigut ben explicada, ni tan sols a les escoles. Així que la gent li té una mica de por perquè va ser molt violenta, i només es queden amb això”.

La pel·lícula es converteix en un fresc monumental en què trobem tota mena de veus, des dels membres de l’Assemblea parlamentària (entre els quals, Marat, Robespierre) a les dones famolenques que van marxar per reclamar els seus drets. “Elles van ser una part molt activa. M’interessava mostrar la seva valentia, la seva vitalitat i sobre tot el seu compromís amb els ideals que defensaven”.

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

Tampoc falta el punt de vista de Lluís XVI a través de les seves constants contradiccions, dels seus malsons funestos. El director volia plantejar una pregunta a través de la seva figura: ¿Què és el rei per al poble? “La revolució es va instal·lar amb el rei, se’l continuava aplaudint com a un Déu, així que ens hem de preguntar... ¿si Lluís XVI hagués tingut un altre caràcter, ara tindríem una monarquia constitucional?”.

No és la primera vegada que Schoeller se submergeix a les clavegueres de l’ambició i la política. Ja ho va fer a la seva anterior obra, ‘El ejercicio del poder’ (2011). “El poder sempre hi és, tot i que no es vegi”. Tot i que, en aquesta ocasió, el que volia era tornar a posar de relleu la paraula revolució, diu, “per recuperar l’esperança”. “Per a mi la revolució suposa un nou cicle, no necessàriament té per què enderrocar el poder, però sí que es rediscuteixin els fonaments. Hi ha revolucions que són un progrés, no una regressió i l’important és que es donin a través de l’intercanvi i el diàleg”.