La novel·la perduda sobre l'assetjament nazi

 “Veig que la mort és molt a prop, que ve trepitjant-nos els talons. Només és necessari córrer més ràpid que ella. Si un es deté, s’enfonsa, s’empantanega. Només es pot córrer, córrer, córrer”, pensa el protagonista d’‘El pasajero’ (Sexto Piso / en català, al maig, a L’Altra), un jueu benestant que després dels pogroms de la Nit dels Vidres Trencats (1938), per no ser detingut pel règim nazi, es veu obligat a una fugida desesperada, de ciutat en ciutat, de tren en tren, amb tots els diners que ha pogut salvar guardats en un maletí. En el personatge d’Otto Silbermann, que es lamenta de viure una “època que fa que dubtem de tot i de tots”, va bolcar les seves pròpies pors, ansietats i reflexions el seu creador, el també jueu berlinès Ulrich Alexander Boschwitz.

Era un jove escriptor que va abandonar Alemanya el 1935 després de l’aprovació de les lleis racials de Nuremberg i que va recórrer Suècia, Noruega, França, Luxemburg i Bèlgica abans d’instal·lar-se a Anglaterra el 1939. En aquest país, amb l’inici de la guerra, va ser considerat, com tots els alemanys, i malgrat haver fugit d’ells, “estranger enemic” i va ser internat al camp de concentració a l’illa de Man per després ser deportat el 1940 a Austràlia en el barco ‘HMT Dunera’, tristament famós pels maltractaments als presoners. 

Torpedinat

Després de dos anys en un altre camp, Boschwitz moria als 27 anys quan un submarí alemany va torpedinar l’‘Abosso’, en què s’havia embarcat per tornar a Anglaterra. Tot i que entre 1939 i 1945 va publicar a Anglaterra, els EUA i França, sota pseudònim de John Grane, una primera versió d’‘El pasajero’, la novel·la, que s’acaba de publicar a Espanya, no va veure la llum a Alemanya fins a l’any passat, 80 anys després, i es va convertir en un dels llibres de l’any i va ser traduït a 20 llengües.

No era un text que encaixés a l’Alemanya de postguerra, bolcada a girar full del nazisme i a oblidar l’Holocaust. El jove escriptor, segons es desprèn del testimoni d’un company i de les cartes que va enviar la seva mare, quan va morir portava el manuscrit en una nova versió revisada que s’enfonsaria amb ell.  

Notícies relacionades

La història dels Ritchie Boys, els interrogadors jueus de nazis

Serrat corona la seva trajectòria

La primera còpia original del mecanoscrit va ser dipositada als anys 60 a l’Arxiu de l’Exili de la Biblioteca Nacional d’Alemanya (Frankfurt), on va passar dècades oblidada fins que el 2015 una neboda de Boschwitz va posar sobre la pista d’‘El pasajero’ l’editor alemany Peter Graf, que després de llegir-la i constatar la seva qualitat literària i testimonial va decidir publicar-la, per primera vegada, en alemany.     

La novel·la, un dels primers textos literaris sobre la persecució jueva, la va escriure en poques setmanes, encara commocionat per les notícies que li arribaven de la Nit dels Vidres Trencats. Però a les seves pàgines va reflectir les traïcions, la impotència, les angoixes, els dubtes, les desconfiances i inquietuds patides abans per ell i la seva família (la seva germana va aconseguir arribar a Palestina el 1933 i la seva mare va fugir d’Alemanya amb ell; el pare havia mort en combat en la primera guerra mundial, on també va lluitar el protagonista d’‘El pasajero’). També hi va reflectiu la intuïció que coses molt pitjors estaven a punt d’arribar.