ALTRES ESCENARIS POSSIBLES

Laments kurds al monestir

Un quilòmetre i mig de pista forestal pel Parc de la Serralada de Marina conduïa fins a la capella on va actuar el llaütista Gani Mirzo

zentauroepp47490894 badalona  23 03 2019   icult   gani mirzo  dcha imagen    ne190331163847

zentauroepp47490894 badalona 23 03 2019 icult gani mirzo dcha imagen ne190331163847 / JORDI COTRINA

3
Es llegeix en minuts
Nando Cruz
Nando Cruz

Periodista

ver +

No és gaire habitual creuar-te, camí d’un concert, amb muntanyes de troncs talats, ciclistes pedalant tranquil·lament entre sots i famílies passejant entre els pins. Però així són els dissabtes a la tarda al Parc de la Serralada de Marina, pulmó verd que s’obre al nord de Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Fent la vista enrere, apareix el Mediterrani. Blau i verd. Mar i bosc. Tot, a només 10 minuts a peu de la bulliciosa B-20. I aquesta construcció imponent que apareix per allà és el Monestir de Sant Jeroni de la Murta, un edifici gòtic del segle XV que encara avui exerceix d’espai de repòs religiós.

Aquí no hi ha cobertura de mòbil. Als peus del monestir s’estén l’hort on cultiven les fruites i verdures que es venen els caps de setmana. Al claustre hi ha un rètol de fusta: "Esteu en un monestir. Respecteu el silenci". A l’antiga cuina, diversos productors del parc exposen viandes i begudes. Formen part de la iniciativa ‘Parc a la Taula’ que promociona els productes de proximitat. Un quadro de l’últim sopar presideix la capella on se celebra missa. "Preneu i mengeu-ne tots: això és el meu cos", resa la pintura. Aquest insòlit escenari acull avui el primer recital del cicle ‘Música als parcs’.

Inspiració, energia, salut i pau

Sonen les campanes. Set de la tarda. El coordinador de la Xarxa d’Espais Naturals de Barcelona presenta el programa reivindicant els parcs com alguna cosa més que la suma de la seva flora i fauna. Els parcs també els conformen la gent que els habita i passeja. Els parcs han sigut i són font d’inspiració per als artistes. I també aporten energia, salut i pau. Pau... El concert d’aquesta tarda voldria parlar de la pau, però el seu protagonista prové d’un racó del planeta en permanent lluita per la seva subsistència cultural.

Gani Mirzo és kurd, porta gairebé tres dècades instal·lat a Catalunya i fa unes hores que ha aterrat de Síria, on col·labora amb diversos camps de refugiats. Porta bones notícies: les milícies kurdes han derrotat l’exèrcit d’Estat Islàmic. Dit això, interpreta una peça instrumental que dedica a les dones kurdes que han patit durant anys el terror de Daesh. Les notes que broten del seu oud no sonen a victòria, sinó a lament guaridor. Potser s’ha guanyat la guerra, però el que Mirzo demana amb la seva música és que aquestes dones puguin recuperar la seva vida. I això pot portar-los tota una vida.

El mateix onatge

Al costat de Mirzo hi ha l’algeriana Neila Benbey. I al costat d’ella, el guitarrista flamenc Juan José Barreda. Fa anys que toquen junts. En el seu repertori no es percep col·lisió cultural. El subtil ventilador rumber de Barrera, els melismes de Neila i el punteig aspre de Mirzo avancen a l’uníson com barques gronxades pel mateix onatge. No hi ha fusió o tensió. Només una naturalitat ancestral i la connexió instintiva de les músiques sorgides del mateix entorn: el Mediterrani.

A ‘Marfa’ un creu detectar llunyaníssims ecos de ‘La tarara’. Després dedicaran unes danses de llibertat al poble kurd i català. I aquests versos que evoquen el dolor que suposa l’absència del ser estimat no poden sonar més universals. Mirzo amb el seu oud, Barrera amb la seva guitarra i Neila amb la seva veu vessen en aquest absort monestir de Sant Jeroni de la Murtra, en plena Serralada de Marina, uns arabescos 'flamenkurds' que captiven i desarmen el públic a poc a poc.

Serenitat panmediterrània

Els tres vesteixen de negre. Corre el rumor que Neila està refredada, però el seu timbre agut avança amb una nitidesa esgarrifosa en peces com ‘Sharazad’, composta per a un muntatge d’Els Comediants. Alguns espectadors segueixen el concert de peu al fons de la capella. Hi ha espais lliures als bancs, però prefereixen no molestar els qui ja estan asseguts. Ningú gosa trencar l’encanteri, el torbador silenci que ha imposat aquesta música serena i panmediterrània.

Notícies relacionades

A l’acabar el concert, la gent aplaudeix dempeus. Alguns udolen. És per la música. Però també, per l’entorn. I pel passeig fins a arribar al monestir. Tot, fins i tot el quilòmetre i mig de pista forestal, forma part del concert. I no són pocs els qui s’han apuntat a l’excursió musical. "¡He comptat 120 persones!", assegura un home a l’entrada. L’èxit de convocatòria ha sigut totalment inesperat. I encara més desbordats estan els responsables de l’Obrador de Gramenet; han venut tota la coca de verdures en un no res.

Els responsables del monestir recol·loquen els bancs per a la missa de diumenge. Fora ja és nit fosca. Cel estrellat i aquest silenci oxigenant i guaridor inviable al sortir d’un concert a la ciutat. Aquesta primavera el cicle ‘Música als parcs’ oferirà quatre concerts més en altres tants parcs de la província de Barcelona. Quatre escenaris insòlits on connectar amb la naturalesa a través de la música, i viceversa.

Temes:

Música