CRÒNICA

Perianes ret homenatge a Guinjoan

El pianista andalús estrena una obra pòstuma de l'autor català al Palau

zentauroepp28029151 icult  javier perianes190327204628

zentauroepp28029151 icult javier perianes190327204628

1
Es llegeix en minuts
Pablo Meléndez-Haddad

El cicle Palau-Piano va rebreJavier Perianes, que va dedicar el programa a Chopin, Falla i Debussy, incloent-hi, a més, l’última obra escrita per Joan Guinjoan, 'La llum naixent', dedicada, precisament, al pianista andalús. L’estrena pòstuma la va presentar el mateix Perianes, que va explicar la gènesi d’aquesta peça d’escassos cinc minuts, però d’ambiciosa estructura, obra que exigeix entrega i concentració més enllà del virtuosisme.

Notícies relacionades

Abans, Perianes havia omplert de passió chopiniana un Palau d’aforament considerable i amb gran presència de turistes, començant amb dos ‘Nocturns de l’Op. 48 (núm. 1 i 2)’ carregats de sensibilitat i elegància en el fraseig i d’articulació impecable, amb contrastos de gran efecte dramàtic. Els va seguir la immensa i endimoniada 'Sonata núm. 3, Op. 58' també de Chopin, atacant ràpidament amb una lectura intensa i apassionada, donant sentit a cada frase, a cada acord, amb totes les veus equilibrades i sempre presents amb una digitació virtuosa, tal com va imposar en aquell 'Scherzo molto vivace' que Perianes té completament internalitzat i amb un 'Finale' de gran accent rítmic, tan extravertit com profusament matisat, brillant en aquelles escales interminables i rebent una calorosa ovació davant la seva òptima versió.

Després de l’emotiu record a Guinjoan van arribar les atmosfèriques 'Estampes' de Debussy estrenades per Viñes el 1904, donant a cada peça d’aquest tríptic la densitat i ambientació justes. Pròximes els cauen les ‘Cuatro piezas españolas’ de Falla; les seves ‘Aragonesa’ ‘Cubana’, ‘Montañesa’ (‘Paysage’) i ‘Andaluza’ també van veure la llum a les mans de Viñes el 1909 i en aquestes, una vegada més, Javier Perianes va demostrar el seu poder expressiu i un so timbrat nota a nota i sense amaneraments. Va finalitzar l’actuació amb tres danses d’‘El sombrero de tres picos’ interpretades com un fris andalús brillant i colorista, salvant còmodament la vertiginosa dificultat i entusiasmant un públic entregat.