Anar al contingut

L'OBRA

Quatre discos clau de Scott Walker

Jordi Bianciotto

Quatre discos clau de Scott Walker

Ballard

‘Scott’ (1967)

The Walker Brothers encara cuejaven quan Scott Walker es va estrenar amb aquest espaterrant compendi de peces orquestrades, la majoria versions, en què presumia d’esplendor vocal. Destaquen els seus primers assalts a Jacques Brel, culminats pel fresc portuari d’‘Amsterdam’.

‘Scott 4’ (1969)

Tancament de cicle amb el seu primer repertori completament propi i una orientació una mica més fosca. Noves orquestracions solemnes, ara creuades amb cors sinistres i ambientacions subtilment fantasmals. Un Walker que troba inspiració en Bergman i Stalin.

‘Tilt’ (1995)

Primer pas en la severa radicalització de Scott Walker després d’un silenci discogràfic de 12 anys. Arquitectura sonora catedralícia, amb orquestracions esquives, violència industrial, atenció pels greus i una veu angoixada flotant entre ombres expressionistes.

‘The drift’ (2006)

De la bellesa al terror, evocant l’execució de Mussolini i la seva dona en els 12 minuts de ‘Clara’ o recorrent tragèdies com les de l’11-S o els Balcans amb guitarres quirúrgiques i un oceà de recursos tímbrics. Walker, commovedor en la seva estètica d’extrems.

Temes: Música