Anar al contingut

TORNADA DE LA VEU DE 'LA COSA MÁS BELLA'

Eros Ramazzotti abraça el 'reggaeton' per "estar en sintonia amb els temps"

El cantant romà torna al Palau Sant Jordi amb 'Hay vida', un disc que transmet "un missatge d'esperança" i que inclou un duet amb Luis Fonsi

Jordi Bianciotto

Eros Ramazzotti abraça el 'reggaeton' per "estar en sintonia amb els temps"

Javier Lopez

Tot i que es presenti sense embuts com “un home fet a l’antiga”, Eros Ramazzotti concedeix que “cal estar en sintonia amb els temps” i per això s’ha permès introduir-se a les aigües del ‘reggaeton’ en el seu nou disc, ‘Hay vida’, de la mà de Luis Fonsi, a qui qualifica com “un amic i un germà”. El cantant i compositor romà mostrarà el treball aquest dissabte al Palau Sant Jordi (21.00 hores).  

Que no s’escampi l’alarma: a ‘Hay vida’ (‘Vita ce n’è’ en la versió italiana) abunden els mitjans temps comuns en la seva obra madura, les balades recollides i les incursions ‘uptempo’ amb fibres negres. Cançons de tipus clàssic com la que dona títol al disc, que expressa "un eslògan, un desig, una manera de dir ‘anem endavant’" amb un "missatge d’esperança", explica Ramazzotti a aquest diari responent a un qüestionari per correu electrònic del qual s’ha abstingut de contestar les preguntes amb ingredients polítics i de donar la seva opinió sobre el sexisme en el ‘reggaeton’.

Empenta llatina

Però aquest gènere llatí urbà surt a ‘Por las calles las canciones’, el duet amb el porto-riqueny Luis Fonsi, gravat a Miami en un ambient d’"harmonia humana i artística instantània", assegura. Una peça pensada "per ser un himne" i transmetre un missatge "d’unió i amor", apunta la veu d’èxits com ‘i bastasen un par de canciones’ o ‘La cosa más bella’. Del ‘reggaeton’ li agrada el seu aspecte "enèrgic i positiu", i destaca J Balvin com "un pilar i un bon representant d’aquesta música". Els ritmes llatins arrasen a Itàlia i Ramazzotti diu que s’hi apunta per la seva “força positiva” i el seu “poder per arribar a tothom”.

Però, més enllà d’aquesta cançó i d’una altra amb cadències tropicals, ‘Una vida nueva’, el disc s’endinsa en un pop adult entre romàntic i filosòfic servint-se de col·laboradors habituals i d’un parell de lletristes significatius: Mogol, còmplice de veus com Mina, Luigi Tenco o, sobretot, Lucio Battisti i el seu fill Cheope. "És un privilegi treballar amb un autor que va fer història en la música italiana, de qui cada vegada aprens una cosa nova", destaca. "Pensar a col·laborar amb l’autor de les cançons d’un gegant com Lucio Battisti és una cosa que encara m’emociona".  

Nostàlgia de l’era previral

Després de més de tres dècades d’activitat i una quinzena de discos, Eros Ramazzotti assegura que es posa a prova amb cada projecte. "I si la gent se sent bé amb la meva música, ja és una bona raó per continuar", assegura. Tot i que el món "va molt ràpid", sospita, "igual que els pensaments i les opinions", i confessa sentir-se "nostàlgic dels temps en què tot era més espontani i reservat i menys viral".

Avui poden coexistir llenguatges musicals emergents com el trap i un fenomen ‘retro’ com el culte a Queen, cosa que resulta "positiva", apunta, i simptomàtic que "ens estem obrint a diferents estils sense perdre les arrels". Només una cosa continua inalterable: les periòdiques visites de Ramazzotti al Palau Sant Jordi, una desena des de la seva primera vegada, el 1990. "Un local increïble, un dels primers on vaig actuar en l’etapa més primerenca de la meva carrera", punt d’ancoratge estable de les seves gires per Espanya, la seva "segona llar".