Anar al contingut

PUNT D'INFLEXIÓ A HOLLYWOOD

Disney compra 21st Century Fox i es converteix en el supercolós de l'entreteniment

L'operació ha costat 62.000 milions d'euros i s'ha fet amb la vista posada en l''streaming'

Idoya Noain

Disney compra 21st Century Fox i es converteix en el supercolós de l'entreteniment

Richard Drew

El ratolí s’ha fet el rei de la selva. Dos minuts després de la mitjanit de dimecres a la costa est dels Estats Units, Disney va culminar l’adquisició de la majoria dels estudis de cine i televisió de 21st Century Fox i dels seus continguts. Amb l’operació de més de 62.000 milions d’euros el que era una mastodòntica companyia amb potents tentacles al món de les retransmissions esportives o els parcs temàtics es converteix en un colós sense comparació a Hollywood, un que promet transformar el ja alterat panorama de l’entreteniment audiovisual a tota mena de pantalles.

Algunes xifres, noms, títols i franquícies ajuden a entendre les dimensions del nou gegant. En el moment actual, per exemple, es calcula que la nova Disney controlaria el 40% de la taquilla de cine. Ja era propietària de PixarMarvel i LucasFilm i suma als seus estudis tant Fox com la seva branca dedicada al cine de més prestigi, Fox Searchlight, i la casa d’animació Blue Sky (darrere d’‘Ice Age’).

Disney es fa, així mateix, amb un catàleg d’obres, personatges i sagues que inclou des d’‘Avatar’ o ‘Deadpool’ fins a ‘X-Men’ i ‘Els quatre fantàstics’ (que tornen a Marvel després d’haver-se posat sota control de Fox als 90). I això per no parlar de televisió: Disney suma al seu control icones animades com ‘Els Simpson’ o ‘Padre de familia’, multitud de sèries com ‘Modern Family’ o ‘Atlanta’ i canals com ara National Geographic o FX.

‘Connexió directa amb el consumidor’

El motor principal de l’operació no és assegurar el domini en els mitjans tradicionals; és la determinació de Bob Iger, president i conseller delegat de Disney des de fa 14 anys, de deixar de cedir terreny davant de la irrupció de Silicon Valley i les plataformes d’‘streaming’ i posicionar Disney com actor clau en aquell futur ja present a la producció i distribució de continguts. 

Ja al desembre del 2017, quan va anunciar la intenció de comprar Fox (una operació que va estar a punt de naufragar per una contraoferta del gegant Comcast que va obligar Disney a sumar 20.000 milions de dòlars en el desemborsament final), Iger va explicar que la seva “prioritat absoluta” era “accelerar enormement l’estratègia de [anar] directe al consumidor”. I aquest dimecres, menys d’una hora després de culminar la compra, va escriure als empleats: “La suma d’aquests grans negocis, marques, franquícies i talent ens permetrà moure’ns més ràpid, arribar més lluny i aspirar més alt, especialment pel que fa a crear connexions directes amb els consumidors”.

Catàleg no n’hi faltarà, ni plataforma. L’11 d’abril s’espera en la reunió anual d’inversors que es presenti Disney+, el seu servei d’‘streaming', que es pretén posar en marxa a finals d’aquest any. A més Disney, que ja tenia el 30% de Hulu, ha sumat amb l’operació d’aquest dimecres el 30% d’aquesta plataforma que controlava Fox. És allà on Iger ha suggerit que acabarà el contingut una mica més atrevit, i manté la idea de Disney+ com la plataforma per a contingut més familiar.

El que Disney tampoc tindrà en petites dosis és competència. A més de pesos pesants que han dominat i marcat l’última dècada prenent considerable avantatge, com ara Amazon i, sobretot, Netflix, la casa del ratolí ha de fer front a nous rivals. Dilluns Apple presenta els seus plans per a cine i televisióWarner Media i Comcast ja han llançat les seves pròpies plataformes.

Concentració

Els analistes de mitjans coincideixen a veure l’operació com un punt d’inflexió. “Definitivament dona nova forma al paisatge”, ha dit a ‘The New York Times’ Michael Nathanson. “Canvia les regles del joc per a la indústria”, ha declarat al ‘Los Angeles Times’ Jessica Reif Ehrlich, especialista de Merrill Lynch, que resumeix el missatge de la venda de Fox (que s’ha guardat elements com els canals de notícies i ha creat una nova empresa):  “O et fas més gran o abandones”.

Hi ha qui creu que els petits estudis o els creadors independents poden tenir l’avantatge que el seu contingut serà necessari per omplir tanta plataforma, però la compra té també detractors, especialment pel que suposa de concentració i per l’impacte que pot tenir en la creativitat. En un article a ‘Variety’, per exemple, Tom Rothman, que abans de dirigir Sony Pictures va estar al capdavant de l’estudi de cine de Fox, ha opinat que el que ha passat “és dolent per als consumidors i profundament anticompetència” i ha alertat que “els consumidors acabaran patint; patiran una pèrdua tremenda d’originalitat. És l’amenaça més gran que encara el negoci del cine”.

També Peter Bradshaw, el crític de cine de ‘The Guardian’, ha comparat l’adquisició amb “l’equivalent empresarial a una escena de sexe entre Alien i Predator” (dos dels productes de Fox). “És una demostració gairebé de còmic de capitalisme alfa”, ha escrit. “La diversitat i la diferència barrejats junts en una gran massa monopolística [...] Cada vegada hi haurà més executius cobrint-se el cul que se sentiran menys inclinats a prendre riscos en nous i diferents tipus de pel·lícules de nous i diferents tipus de cineastes”.

Disney compra Fox