ÒBIT

Mor l'actriu Cristina Cervià als 53 anys

La intèrpret i directora teatral gironina ha mort a causa d'un càncer

zentauroepp7782126 barcelona 21 02 2008  exit   cristina cervia        foto   d190317201821

zentauroepp7782126 barcelona 21 02 2008 exit cristina cervia foto d190317201821 / DANNY CAMINAL

3
Es llegeix en minuts

L’actriu i directora teatral gironina Cristina Cervià ha mort aquest diumenge als 53 anys a causa d’un càncer.

Llicenciada en Filologia Romànica, la intèrpret va ser una presència habitual al teatre des del 2006 fins al 2016, any en què es va apartar dels escenaris a causa de la malaltia. Cervià també va participar en sèries de televisió com 'La Riera' o 'Nit i dia' i en pel·lícules com 'Blog', d’Elena Trapé; va impartir classes d’interpretació i va posar veu a múltiples presentacions i actes culturals. La seva mort va causar una profunda commoció entre personalitats de la cultura, com la mateixa consellera Laura Borràs, que va mostrar les seves condolences a Twitter:

L’any 2007, José Carlos Sorribes va entrevistar Cervià per al suplement EXIT d’EL PERIÓDICO pel seu treball a 'Lúcid', de Rafael Spregelburd, pel treball del qual va guanyar un Premi de la Crítica Teatral. Aquesta és l’entrevista:

Ha desenvolupat la seva llarga carrera a Girona. ¿Va pensar alguna vegada a instal·lar-se a Barcelona

Mai m’ho he plantejat tot i que sí que vaig fer classes de veu a l’Institut amb la grandíssima Coralina Colom. Quan va desaparèixer El Talleret, em vaig resituar a Girona i vaig començar a treballar amb gent més jove, d’una generació posterior a la meva, com els meus companys de Lúcid.

Recordi com va néixer l’obra.

Un grup d’actors vam fer un curs amb l’argentí Rafael Spregelburd, el director i l’autor, al Temporada Alta del 2005. I vam decidir que volíem treballar amb ell. La productora La Planeta també ens va comprar la moto.

¿Va resultar tan fàcil arrencar el projecte ¿Va ser dit i fet?

A vegades les coses són més senzilles del que sembla. Meritxell Yanes, que és més jove i agosarada que jo, l’hi va preguntar directament. Rafael va acceptar i va escriure una obra, a més, a mida de les nostres qualitats. El que em deixa malparada, perquè jo soc una mare histèrica-, riures. Seriosament, va ser un regal doble.

¿No va posar condicions?

Només que havíem d’assajar a Buenos Aires, on ell viu. Ho vam fer, quan el text ja estava traduït al català, dos mesos al Casal Català de Buenos Aires. Allà mateix es va estrenar l’obra abans d’arribar al Temporada Alta del 2006. La producció va ser més cara de l’habitual, és clar.

D’allà van anar un parell de setmanes a la Beckett amb ratificació de públic i crítica i ara han tornat. ¿Com explica l’èxit?

Lúcid és un puzle gegant de moltes peces i totes encaixen. Quan ho llegia em costava imaginar-ho, perquè necessitava que m’ho expliquessin. No entenia res. Però Rafael ho veia claríssim; té una intuïció teatral privilegiada. Com a intèrpret, disfrutes cada dia un text que posa contínues trampes al públic. Ens plantegem fer la funció en castellà.

Notícies relacionades

Ha rebut el premi de la crítica de BCN com a millor actriu del passat curs. ¿Serà un impuls per a la seva carrera?

Porto 20 anys fent teatre, però si no passes per Barcelona no existeixes. No soc una cara visible i ningú em coneix. En aquests 20 anys, he pujat a l’escenari gairebé cada dia i només he estat aturada sis mesos. Una cosa insòlita, i més sense ser a Barcelona, repeteixo. Tot el que vingui serà una propina per a mi.

Temes:

Teatre