Entre sandàlies i faraons

Fa 25 anys, el 1994 obria les seves portes el Museu Egipci de Barcelona. A les vitrines hi brillaven aleshores 400 peces. Avui en suma 1.200, incorporades progressivament com a resultat d’una entusiasta passió col·leccionista, la del seu creador, el mecenes i empresari Jordi Clos. I en tots aquests anys, a qui 12 mesos abans havia creat la fundació arqueològica que porta el seu nom, «una vegada i una altra», subhasta a subhasta, se li escapaven, perquè «pujaven el preu una barbaritat», un parell de sandàlies confeccionades amb fulls de palmera. El seu amo, que havia de calçar un, per a l’època, considerable 43 o 44, les lluia quotidianament fa uns 3.500 anys en el seu dia a dia, el que les fa especials, ja que la majoria de les conservades eren objectes de luxe concebuts exclusivament com a equipament funerari perquè el finat arribés impol·lut a l’inframon. Ara, per fi, Clos ha aconseguit a la fi incorporar-les a l’aixovar del museu que presideix des de fa un quart de segle. 

És una de les 18 peces que va adquirir el febrer passat a París, durant una licitació organitzada per la prestigiosa casa de subhastes creada per Pierre Bergé (mort a finals del 2017), que va ser parella sentimental del modista Yves Saint Laurent. D’aquest lot de l’Antic Egipte, que formava part de la important col·lecció d’art que atresoraven i aviat exposarà l’Egipci, destaquen dos objectes de dos il·lustres faraons. Un pertanyia a la reina Hatxepsut (1473-1458 aC.), que durant les dues dècades que va estar en el poder va haver de masculinitzar el seu aspecte: és un vas d’alabastre que al costat del seu nom porta una inscripció que la qualifica de «dotada de vida i estimada de Montu», un déu de la zona de Tebes, en la construcció del temple del qual va participar el pare d’Hatxepsut, Tuthmosis I, el seu marit, Tuthmosis II, i el seu nebot, fillastre i successor, Tuthmosis III, que va esborrar (gairebé) tota empremta de la seva madrastra. 

L’altre es tracta d’un contenidor d’Alcofoll, el fosc maquillatge per als ulls (tant per embellir-los com per protegir-los del sol), amb el nom gravat del pròsper Amenhotep III (1391-1353 aC.), pare d’Akhenaton que va instaurar el monoteisme enfrontant-se als poderosos sacerdots de Amon).          

Pròxima també a Menthu és l’estàtua de pedra calcària del període ptolemaic d’un sacerdot del seu culte de Tebes que vesteix una imponent pell de lleopard amb les taques en relleu i del coll del qual penja un penjoll que representa el cap de vaca de la deessa Bat. Els jeroglífics que l’identificaven han desaparegut, explica l’egiptòleg i conservador del museu Luis Gonzálvez, però «existeixen dues estàtues molt similars que formen part d’una genealogia de sacerdots tebans a què podria estar vinculat».   

Petit taüt amb sorpresa

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre

Al seu costat, una altra estàtua de sacerdot, de nom Gemefsetkap (que significa 'ell troba el lloc ocult’), fill de la dama Ankhtinetreret. Aquesta escultura, il·lustra Gonzálvez, està datada entre el 715 i el 664 aC, «una època de crisi». «Potser per això emula l’estil de l’època gloriosa de les piràmides del Regne Antic (cap al 2300 aC), amb detalls arcaïtzants com la perruca, la faldilla curta, la robustesa de les cames i la musculatura». 

A més d’un conjunt d'arrencades, la base d’un recolzacaps decorat amb dos primats, una peça que va servir de motllo d’una au, i una placa funerària utilitzada per presentar els estris del ritu d’obertura de la boca de la mòmia, entre les 18 peces adquirides n’hi havia una amb sorpresa: dins d’un petit taüt amb el relleu d’una musaranya a la tapa han descobert tres minúscules mòmies d’aquest hiperactiu mamífer vinculat a Osiris. Tant com el mateix museu, que en 25 anys no ha deixat d’organitzar activitats (unes 1.500 a l’any), exposicions (21), cursos i beques, expedicions a Egipte, un campus arqueològic, de sumar referències a la seva biblioteca (20.000) i noves vocacions (gràcies al Club júnior). 5.300.000 persones han vist els seus tresors.