CRÍTICA DE LLIBRES

'Un futuro hogar para el dios viviente': la maternitat en temps d'apocalipsi

La nord-americana Louise Erdrich construeix una poderosa distopia que posa al servei de la reflexió sobre l'embaràs i la perpetuació de l'espècie

fcasals20812985 file   this may 16  2008 file photo shows author louise erdr190305164850

fcasals20812985 file this may 16 2008 file photo shows author louise erdr190305164850 / DAWN VILLELLA

2
Es llegeix en minuts
Mauricio Bernal
Mauricio Bernal

Periodista

ver +

S’hauria d’assumir com a principi narratiu que tota distopia està al servei d’una cosa superior a si mateixa, i que les societats del futur alienades i a punt del col·lapse proporcionen un escenari, un contenidor dissenyat per al transport d’una idea. L’estat col·lectivista d’Oceania, on es desenvolupa la distopia més famosa de la literatura del segle XX, l’endevinatòria '1984’ de George Orwell, és un lloc –no només geogràfic– on l’autor britànic construeix una història sobre el totalitarisme, la manipulació de les masses i el concepte de veritat. Però això no vol dir que l’escenari sigui secundari. Els lectors d’Orwell difícilment obliden els elements constitutius de l’Estat repressor, el Ministeri de l’Amor, la Policia del Pensament, el Gran Germà. Forma part del poder narratiu de la distopia.

‘Un futuro hogar para el dios viviente’ (Siruela), la novel·la més recent de la nord-americana Louise Erdrich, eleva aquest principi a la desena potència, si té algun sentit el símil matemàtic. Diguem que el té: l’escenari està meravellosament dissenyat per bressar la idea. És el futur i l’acció de la naturalesa s’ha aturat. L’evolució ha arribat a la seva fi i ha començat una cosa terrible: la involució genètica. En algun moment l’home tornarà a ser simi, qui sap si a viure dins de l’aigua. L’ésser humà, en fi, ha iniciat la lenta marxa enrere. Tot i que no tan lenta: els esdeveniments es precipiten, el pànic s’escampa, el caos es propaga, l’Estat s’enfonsa, el menjar escasseja. Vet aquí l’escenari. ¿Quina història està dissenyat per transportar? La d’una dona embarassada. ¿I quina idea viatja en el contenidor? La que donem per descomptat, una cosa que té tots els ingredients d’un miracle. L’embaràs. La procreació. La continuïtat de l’ésser humà.

Un diari per al futur fill

Notícies relacionades

L’artefacte narratiu de l’escriptora nord-americana –National Book Award del 2012 per ‘La casa redonda’– està al servei de la reflexió sobre l’embaràs. No és l’únic, és clar, però tots els focus apunten cap aquí. El llibre té la forma d’un diari que la protagonista –Cedar Hawk Songmaker, una indígena ‘ojibwe’ adoptada i criada per una parella blanca de Minneapolis– escriu al seu futur fill, alternant la descripció d’un món al caire de l’abisme en el qual les gestants, convertides en un bé d’interès públic, detentores del poder per salvar l’espècie, són perseguides, detingudes i portades a centres de gestació controlada, amb les seves reflexions sobre l’embaràs i els sentiments que suscita (que tenen algun a cosa a veure i no tenen res a veure amb els d’una dona embarassada en un món menys apocalíptic). Gairebé tota la novel·la la protagonista es dedica a fugir, i tota la novel·la es dedica a anar darrere el seu futur fill. El present incert i l’avenir fosc estrenyen els llaços entre la dona i l’improbable destinatari del seu relat.

‘Un futuro hogar para el dios viviente’ podria ser vista com una novel·la sobre coses que els passen a les dones, però aquest reduccionisme passaria per alt el caràcter universal de temes com la supervivència –la individual i la col·lectiva–, la identitat, l’evolució genètica i, més que res, el diari, constant i quotidià acte de perpetuació de l’espècie. ¿I si un dia no fos el normal? Llavors escriuríem una novel·la com aquesta.