OBITUARI

Mor André Previn, el compositor que va triomfar a Hollywood

El pianista, compositor i arranjador va guanyar quatre Oscars i va ser especialment conegut per 'My fair lady' i 'Irma la douce', i per la seva relació amb l'actriu Mia Farrow

jgarcia47171450 in this july 1  1984  photo  andre previn conducts a perform190302172037

jgarcia47171450 in this july 1 1984 photo andre previn conducts a perform190302172037 / Pittsburgh Post-Gazette

2
Es llegeix en minuts
Quim Casas

André Previn, va morir dijous a la seva residència de Manhattan als 89 anys, va tenir una existència tan plena com agitada. Alemany d’origen jueu, nascut a Berlín el 1929 amb el nom d’Andreas Ludwig Priwin, es va refugiar amb la seva família als Estats Units durant el nazisme. Compositor, pianista i director d’orquestra, va triomfar a Hollywood (on va guanyar quatre Oscars). De vida sentimental agitada, pertany també al complex ecosistema en el qual s’ha vist immersa qui fos la seva tercera dona, Mia Farrow, amb qui es va casar el 1970, després que ella es divorciés de Frank Sinatra; el matrimoni va durar fins al 1979. L’actual companya sentimental de Woody Allen, la sud-coreana Soon-Yi Previn, va ser adoptada per Previn i Farrow el 1978. Van tenir tres fills naturals i en van adoptar uns altres dos al Vietnam.

La dura batalla entre Farrow i Allen no va esquitxar el seu 'sogre' Previn, tot i que ell deixava enrere un bon historial de casaments en paral·lel a la seva excel·lent carrera musical. Abans de Farrow va estar casat amb la cantant Betty Bennett i amb la compositora Dory Previn. Després va contreure matrimoni amb Heather Mary Sneddon i amb la violinista alemanya Anne-Sophie Mutter, de qui es va divorciar el 2006.

André Previn, amb Mia Farrow i els seus fills.

De relació en relació, de ruptura en ruptura, Previn va tenir temps per desenvolupar una fructífera carrera musical en diversos àmbits. Potser l’atrafegament sentimental va influir en la seva delicada manera de tocar el piano, com si volgués abstreure’s de tot. El 1956 va participar en una de les obres mestres del jazz melòdic de la Costa Oest, 'My fair lady', interpretació en clau de jazz modern a càrrec del bateria Shelly Manne de les cançons del cèlebre musical estrenat a Broadway aquell mateix any. Quan el 1964 va ser portat al cine per George Cukor, amb Audrey Hepburn i Rex Harrison en els papers principals, Previn va ser requerit per realitzar els arranjaments i les orquestracions.

Concertista de piano

Després d’haver sigut prematur concertista de piano i orquestrador d’espectacles musicals, va debutar en el cine el 1948, va fer des de tensos films de suspens com 'Conspiració de silenci' (1955) fins a melodrames intensos com 'El fuego y la palabra' (1960), i va brillar per descomptat en el gènere musical com a compositor, adaptador o arranjador a diverses produccions dirigides per Vincente Minnelli, cas de 'Kismet' (1955) i 'Gigi' (1958).

Notícies relacionades

Per al mateix Minnelli va escriure una de les seves bandes sonores més completa, la de 'Els quatre genets de l’apocalipsi' (1962). Va establir una excel·lent relació amb Billy Wilder i va posar música a les seves comèdies 'Un, dos, tres’ (1961), 'Irma la douce' (1963), 'Fes-me un petó, ximplet' (1964) i 'Un cop de sort' (1966). Nominat en 11 ocasions als Oscars, ho va aconseguir en quatre, per 'Gigi', 'Porgy and Bess' (1959), 'Irma la douce' i 'My fair lady'. El seu pas per Hollywood va ser de vegades anònim, ja que no va aparèixer acreditat com a responsable de la música o les cançons addicionals de 'Dulce pájaro de juventud’ (1962) o ‘La leyenda de la ciudad sin ley’ (1968). 

Va deixar el cine intermitentment i va tornar quan els projectes li resultaven atractius, cas de 'Rollerball' (1975), pel·lícula per a la qual va adaptar diverses peces de Bach a un context violent i distòpic. També va ser responsable dels arranjaments de la versió cinematogràfica de 'Jesucrist Superstar' (1974).

Temes:

Música Cine