I Alexander va atrapar la bala amb la boca

El tret, com estava anunciat, sona eixordador. El vidre esclata a trossos i Alexander cau d’esquena al terra. El silenci, que ja regnava a la sala mentre tots esperaven que el gallet, que el percussor, que el fulminant, que el projectil –si és que tal cosa era possible– s’allotgés entre les dents del mag, adquireix una densitat nova, una mica espectral: un reflex de la inquietud col·lectiva. Alexander jeu estirat a l’escenari, immòbil, i ningú diu res. En l’immaculat negre de l’escenari flota el fum de la pólvora acabada de cremar. Llavors, de les profunditats d’aquest silenci brolla la veu d’un nen: “¿És viu?” Ningú li respon.

És al voltant d’aquesta pregunta –una pregunta tan greu que només un nen s’atreveix a formular– que està construït el que passa per ser l’acte més perillós del món de la màgia, l’acte més perillós del món de la màgia,un número amb aires de llegenda que els mags diuen que està maleït, que s’ha cobrat la vida d’una dotzena d’artistes a l’escenari i que només uns quants s’atreveixen a executar. En anglès, ‘bullet catch’: atrapar la bala. Si el truc surt bé, el mag de torn haurà executat la proesa de capturar un projectil acabat de disparar amb les dents. Si surt malament, es truca als forenses. El llibre ‘Twelve have died’ (‘Dotze han mort’) del mag nord-americà Ben Robinson, va documentar el 1986 la mort d’una dotzena de mags a l’escenari intentant realitzar el truc. Se sap d’una altra mort des d’aleshores.

Portentosa dentadura

El mag porto-riqueny Reynold Alexander ha vingut al Festival Internacional de Màgia Memorial Li-Chang de Badalona a executar el llegendari número. Tres vegades ha pujat abans d’això a l’escenari a mastegar bales amb les dents, l’última el 2012 (una dieta semblant podria haver causat algun estrall dental, però la dentadura d’Alexander sembla feta expressament per mastegar plom). És dissabte i 23 de febrer. L’any, 2019. Al Teatre Zorrilla, més de 400 persones s’han reunit per assistir a la Gala Internacional de Màgia –el cor del festival–, en la qual intervenen cinc artistes o companyies. Alexander va a la meitat. Els números que el precedeixen tenen un aire lleuger, però quan arriba el torn del porto-riqueny el clima canvia. “L’acte que ve a continuació és molt, molt perillós”, anuncia Isaac Jurado, mestre de cerimònies. Es projecten els extractes d’un documental sobre mags morts a l’escenari que acaba d’inocular la deguda inquietud en el públic. Ja no riu ningú. Ningú parla.

Si un ha de morir, i a més al’escenari, millor morir elegant, sembla dir Alexander quan apareix vestit amb vestit negre i el gest greu de l’home que ve a enfrontar-se amb la mort. Els prolegòmens del tret inclouen l’elecció d’un voluntari amb coneixement d’armes –que costa trobar–. Al final puja l’escenari un home –José María– que compleix la fonamental funció de comprovar que la pistola és de veritat –i la bala–, i que la pistola està carregada, i que tot és de veritat. No s’ha pogut aconseguir per a l’ocasió una Magnum 357, que és la pistola que Alexander havia utilitzat fins ara per al número, i aquí ho farà amb una Smith & Wesson Special del calibre 38. Els que saben d’armes saben que va ser la que va utilitzar Mark David Chapman per assassinar John Lennon, i els que saben d’armes i música saben que va ser la que va acabar amb la vida de Pedro Navaja. El detectiu Toni Carranza, detentor d’una llicència per portar armes i expert tirador, serà l’encarregat d’executar el tret. Alexander ha firmat un document deslliurant-lo de tota responsabilitat.

“És una bala molt potent”

La bala ha sigut marcada, tant pel costat del projectil com pel costat del casquet. El voluntari s’assegura que és la següent bala al tambor. Hi ha un vidre entre el tirador i el mag que és allà per ser travessat i destrossat pel tret, és a dir, una altra garantia que tot és real. José María també és convidat a revisar-lo. “Em prepararé”, anuncia el mag un parell de vegades, abans i després d’explicar que la bala la trajectòria de la qual té previst interrompre amb la seva portentosa dentadura es desplaçarà per l’aire a 275 metres per segon. “És una bala molt potent”, sentencia. Alexander s’enfunda llavors una armilla antibales i la gent es pregunta per a què. Després suggereix a la gent que es tapi les orelles, però ningú li fa cas. “Ai, déu”, mussita una dona entre el públic, quan tot està disposat i Alexander mou el coll com un boxejador abans de la baralla i el tirador apunta amb la pistola la boca del mag i el mag apunta amb la boca la pistola del tirador. Per agregar angoixa, demana temps, fa uns passos sobre l’escenari, esbufega, es torna a posar en posició. Més moviments de coll i de boca. Finalment, a un senyal de la seva mà dreta, Toni Carranza dispara. ¡BANG! Eixordador.

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

“¿Està viu?”, pregunta el petit. Alexander no es mou. Passen uns segons. Després, lentament, el mag porto-riqueny es posa dret. Amb la boca oberta ensenya el projectil que té entre les dents, i el deixa caure teatralment en un plat. La gent aplaudeix. José María agafa la bala amb un guant i certifica que és la mateixa bala. Després mira l’interior del revòlver i comprova que el casquet marcat és allà. La gent aplaudeix. El mag fa una reverència. En part al públic i, en part, qui sap: a la negra dama de qui s’acaba de burlar.

Totes les fotos del Festival Internacional de Màgia de Badalona aquí