Maldita Nerea, amb extra de sabor al Palau

El món de Maldita Nerea, tan fet de sensacions motivadores i postals boniques, es va mostrar aquest dissabte una mica més florit si pot ser, com passat per un filtre d’Instagram o com si Jorge Ruiz i companyia haguessin ingerit un potenciador de sabor. El grup de Múrcia, envoltat de les cordes i metalls de la GIO, Orquestra Simfònica de Girona, i dotant les seves cançons dels efectes més de pel·lícula al Palau, concert programat pel Festival Mil·lenni.

Es va tractar de la posada en escena del seu nou disc, ‘Maldita sinfónica’, llançat divendres passat i que situa el seu popular cançoner en un entorn de fantasia, d’una brillantor ‘disneylandiana’, sense pompa però amb ànim frondós. Així, l’escorredís lideratge de Jorge Ruiz es va veure, si és possible, una mica més relativitzat, o dissimulat, en aquest escenari en el qual, a més dels cinc membres del grup, van seure la cinquantena d’integrants de la GIO, amb la trempada direcció de Marc Timón.

Lloança al ‘nosaltres’

Però Ruiz va saber trobar de nou el carril de comunicació a través de l’esmena al líder carismàtic, confessant nerviosisme, fomentant el cant popular (segons la regla del grup, les cançons que el públic no fa seves són retirades del repertori sense contemplacions) i enaltint “el nosaltres” des de la primera peça, ‘Los abrazos que quedan’. Amb un petit revés que poc a poc va anar trampejant,l’“inoportú refredat” que va transferir a la seva veu un aire “viril”, va fer broma.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Així, seguint al peu de la lletra l’ordre de cançons del disc, vam baixar pel tobogan d’‘En el mundo genial de las cosas que dices’ i vam donar la raó, arrufant les celles, a Jorge Ruiz quan, en ‘No pide tanto, idiota’, li va retreure al seu amic que fes el favor de dir-li coses boniques a la seva nòvia. D’això va Maldita Nerea, d’acolorir la realitat a través d’un humanisme de manual de superació personal, amb cançons, va apuntar, “sobre l’educació” o “la filosofia, que interessa a tothom”. Tot això fa de Maldita Nerea un grup una mica diferent, com va celebrar el cantant: “La nostra història és curiosa dins de la música espanyola, perquè les nostres cançons no parlen d’amor: parlen d’amor propi”.

Ho fan amb tornades diàfanes, com en ‘A quien quiera escuchar’, que va comptar amb l’ajuda de la malaguenya Ana Mena, o en ‘Bailarina’, una de les seves creacions més exitoses, que va tancar la sessió apropant-se a un ‘dance-pop’ simfònic. Estació final, ‘Tu mirada me hace grande’, aquí sense la GIO, tornant al nucli i traspassant al públic el mèrit dels seus encerts.