CRÍTICA DE CINE
'Destroyer. Una mujer herida': una segona oportunitat
Des del punt de vista ortodox, el film no deixa de ser una peripècia criminal protagonitzada per una antiheroïna i que segueix les pautes del 'thriller' clàssic. Però a Kusama li interessa més indagar en la fractura interior i exterior del seu protagonista
Most beautiful island ★★★
Direcció: Karyn Kusama
Repartiment: Nicole Kidman, Sebastian Stan, Tatiana Maslanym Tobby Kewell, Bradley Whitford
Títol original: 'Destroyer'
País: Estats Units
Durada: 120 minuts
Any: 2018
Gènere: ‘Thriller’
Estrena: 22 de febrer del 2019
Estendard d’un cine de terror o fantàstic des de la perspectiva femenina, en la qual el cos és el centre de totes les coses ('Aeon Flux', 'Jennifer’s body', 'La invitación'), la realitzadora Karyn Kusama varia de gènere a 'Destroyer. Una mujer herida', tot i que no així en la centralitat del cos femení. La directora està acostumada a treballar amb actrius de presència poderosa (Michelle Rodriguez, Charlize Theron, Megan Fox) i, ara, amb una estrella encara més magnètica, Nicole Kidman, que no dubta a transfigurar-se físicament, com si les estrelles més boniques necessitessin prendre distància amb el seu cos per demostrar les seves qualitats interpretatives.
Notícies relacionadesDemacrada, cansada, enlletgida, fastiguejada i baquetejada, la protagonista de 'Destroyer' va viure a l’infern i no ha sabut sortir-ne. Erin va ser una agent infiltrada en una banda criminal. Psicològicament no ha pogut restablir-se i ha perdut el poc que tenia. Físicament és una ànima en pena. Arrossega, a més, el sentiment de culpa per unes morts que els seus actes van provocar. Però ja sabem que, en la tradició nord-americana, sempre hi ha una segona oportunitat. I a Erin se li presenta quan torna a entrar en escena el líder d’aquella banda.
Des del punt de vista ortodox, el film no deixa de ser una peripècia criminal protagonitzada per una antiheroïna i que segueix les pautes del 'thriller' clàssic. Però a Kusama li interessa més indagar en la fractura interior i exterior del seu protagonista, en la relació distant que manté amb la seva filla adolescent, en els vincles entre els fets del present i els ecos del passat i, fins i tot, en el procés de redempció que porta a terme al final. Més tragèdia que relat policíac, està també massa avalada en el seu personatge principal, de manera que els altres mai acaben de tenir entitat per si mateixos.
- Rosa Peral: "És un baló d’oxigen per avalar la meva innocència"
- Lluita contra el frau Hisenda avisa: fins a 2.500 euros de multa per pagar aquestes quantitats amb diners en efectiu
- El millor lloc per veure la Copa Amèrica de vela
- Pedraz sospesa agafar el jutjat del cas Tsunami
- El Govern salvarà 2.000 milions dels pressupostos amb el PSC i els Comuns
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Trucs Ficar els peus en vinagre: l’increïble resultat que cada dia copia més gent
- La paret més alta d'Alberto Ginés: com el primer or olímpic d'escalada busca un lloc a París 2024
- Al metatars Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes
- La consagració de Lunin