'Obediencia': no hi ha futur

En la primera seqüència d’'Obediencia', un grup de joves de l’East End londinenc caminen pel carrer. El més gran, alt i fort d’ells, Leon, trenca el vidre de la finestreta d’un cotxe per robar una bossa. A partir d’aquest moment, amb un estil previsible però efectiu, la pel·lícula se centra en la dura vida de Leon: la tensa relació amb la seva alcoholitzada mare, la falta de feina, l’amistat amb una noia que no pertany al seu món... Tot això emmarcat en uns conflictes i disturbis racials i reals, al Londres del 2011, que converteixen el relat en una il·lustració del postulat punk: no hi ha futur.