CRÍTICA DE CINE
'El libro de imágenes': Godard en estat pur
La gran carta d''El libro de imágenes' no està en els seus significats -o en la seva absència-, sinó en la immensa capacitat que té per dominar els nostres sentits
El libro de imágenes ★★★★
Direcció: Jean-Luc Gordard
Títol original: Títol original: 'Le livre d’image'
País: França / Suïssa
Durada: 84 minuts
Any: 2018
Gènere: Assaig
Estrena: 22 de febrer del 2019
"És necessari fer la revolució", sentencia la veu rovellada de Jean-Luc Godard en els compassos finals d’'El libro de imágenes'. Aleshores, tot aquell que hagi presenciat els 80 minuts de metratge previs haurà constatat que, després de set dècades fent cine i 40 pel·lícules que potser el converteixin en el director més radical i influent de la història del cine modern, el mestre francosuís continua predicant en solitud amb l’exemple.
Notícies relacionadesEn realitat, això sí, la nova pel·lícula no oferirà grans sorpreses a ningú que hagi seguit la producció de Godard des que va completar la seva sèrie de videassajos 'Histoire(s) du Cinema'. Es tracta d’un nou ‘collage’ en què s’encavalquen amb frenesí fragments de pel·lícules –'La Strada', 'Elephant', 'Johnny Guitar' i moltes més, entre les quals algunes del mateix Godard– i de notícies televisives i de vídeos extrets d’internet, i fragments de música i reflexions polítiques –sovint disfressades d’aforismes i jocs de paraules– escampats per una banda sonora que apareix i desapareix al seu aire. És, però, una obra més radical que 'Nuestra música’' (2004) o 'Adiós al lenguaje' (2014) tant perquè en aquest film no hi ha rastre d’actors com per l’agressivitat de les distorsions visuals.
¿Quin és el sentit general de tot això? Només un insensat s’aventuraria a desxifrar-lo. Hi ha referències als nostres prejudicis contra el món àrab i a la banalització de la imatge i el fracàs d’Europa, i hi ha idees sobre molts altres temes que se superposen i es contradiuen. En un moment de la pel·lícula s’assegura que el terrorisme és una de les belles arts; instants després es qualifica d’impostors els que lluiten en nom de causes col·lectives. Depenent de qui en parli,és una pel·lícula que parla de gairebé tot o de gairebé res; així són les coses quan parlem de Godard. En tot cas, tant se val. La gran carta d’‘El libro de imágenes’ no està en els seus significats –o en la seva absència–, sinó en la immensa capacitat que té per dominar els nostres sentits.
- El laberint català Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- Procés a Tailàndia La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho
- Terratrèmol hores abans de l’inici de la campanya catalana Sánchez anul·la la seva agenda i es planteja renunciar després de la investigació a la seva dona
- BCN expandirà el bus a demanda durant els pròxims tres anys
- A tot Espanya Sanitat no pot cobrir 473 destinacions per a MIR
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Hisenda ¿Què és l’IRPF i quins són els trams de la renda el 2021?
- El laberint català Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- ‘Fairy ballroom’ Música, fantasia, dansa i burlesque
- LA FESTA DE LES LLETRES Gener i Castillo, els més venuts de Sant Jordi (per ara)