Dos flirtejos amb la mort als escenaris catalans

Està considerat un dels números més perillosos del món de la màgia: atrapar una bala amb les dents. El llibre ‘Twelve have died’, publicat el 1986 pel mag nord-americà Ben Robinson, documentava els casos de 12 il·lusionistes morts fins aleshores a l’escenari intentant fer-lo. El 2005, a Sud-àfrica, va morir el número 13. Als mags els agrada dir que és un número maleït. Harry Houdini va morir sense dur-lo a terme: deia que li feia por. Pocs s’atreveixen amb el truc. D’aquest calibre són els antecedents que embolcallen la presentació del mag porto-riqueny Reynold Alexander a la 19a edició del Festival Internacional de Màgia Memorial Li Chang, aquest febrer a Badalona. Al Teatre Zorrilla, Alexander es posarà davantd’una Magnum 357. Després, en un moment donat, demanarà que li disparin; i senyores i senyors, atraparà la bala amb les dents. O no.

Potser perquè els planetes estan alineats en una combinació màgica mortífera, també aquest febrer i també a Catalunya els germans colombians Carlos i Robinson Valencia, The Flyers Valencia, es presenten a Girona, alFestival Internacional del Circ Elefant d’Or, amb un altre número de categoria horripilant: la roda de la mort. No s’anomena així perquè sí. S’anomena així perquè la dama hi ronda. Passos en fals han acabat amb llargues temporades a l’hospital. El Cirque du Soleil té la seva i els experts la consideren un dels seus números més perillosos. Dos homes sense protecció pujats a un artefacte giratori. Dues cistelles a cada extrem. La fan girar amb els seus cossos, cada vegada més ràpid segons avança l’espectacle. Salten, es deixen caure, canvien de cistella. I es burlen de la vella dama.

Mort a l’escenari

“És súper perillós”, remarca l’Alexander per telèfon. A començaments de segle, el mag porto-riqueny era conegut al seu país pels seus números extrems –actes amb noms eloqüents com ‘La tortura xinesa’ o ‘Fugida de la camisa de força amb la soga amb foc’ –, i un dia es va convèncer a si mateix que l’únic que li quedava per fer era el número de la bala. “El meu públic estava acostumat als reptes perillosos, per tant vaig decidir fer l’acte més perillós de tots”. Era l’any 2008. L’escenari, el Teatro de Bellas Artes de Puerto Rico. El record del 13è mort encara era fresc, però ja no hi havia marxa enrere. L’Alexander se’n va sortir, i després va fer el número dues vegades més, a la televisió del seu país el 2012 i en una vetllada a la República Dominicana uns mesos més tard. Des d’aleshores no ho ha tornat a fer. “No és una cosa que facis cada nit”, diu. La seva amistat d’anys amb Enric Magoo, l’organitzador del festival badaloní, l’ha persuadit a fer-lo una altra vegada.

El cas més famós i més ben documentat d’un mag mort intentant fer el truc de la bala és el de Chung Ling Soo, el 23 de març de 1918 al Wood Green Empire, al nord de Londres. Ling Soo no va atrapar la bala amb les dents; en canvi, va morir instantàniament a l’escenari. Les cortines es van tancar. Es va especular amb la possibilitat d’un homicidi, ja que l’encarregat de disparar era l’agent del mag, embolicat en una aventura amorosa amb la seva dona, però la policia va tancar el tema amb un dictamen de mort accidental. El mag Alexander lamenta no haver fet el truc el 2018, per commemorar el centenari del mort més famós del número de la bala, però tampoc gaire, perquè no era a Ling Soo a qui volia retre homenatge la primera vegada que va tastar el gust que té un projectil, sinó al mag Houdini, que mai va tenir el coratge de mastegar el plom d’una bala de Magnum acabada de disparar.

Una roda perillosa

Els germans Valencia són uns experts reconeguts de l’art de la roda més perillosa: la de la mort. Tercera generació d’una estirp de família de circ, van començar a jugar des de molt petits amb el que tenien a mà, un trapezi aquí, una roda de la mort allà. Als 14 anys es van dedicar a entrenar seriosament, es van tornar especialistes de la roda i pocs anys després van emprendre sengles carreres internacionals: Carlos al Circ Nock de Suïssa i Robinson al Cirque du Soleil. Sempre a la roda de la mort. L’any passat van decidir ajuntar-se i crear la seva pròpia companyia, The Flyers Valencia, els voladors germans Valencia, el número estrella dels quals gira, per descomptat, al voltant de l’artefacte amb cognom fosc. ¿És possible que s’anomeni així perquè algú ha perdut la vida jugant entre els seus ferros? “Tinc entès que dues persones han mort a l’escenari”, diu Robinson, per recordar tot seguit que és un acte sense xarxa de seguretat. “No hi ha espai”, explica. “La roda sortiria de l’envelat”.

“L’acte gira al voltantd’un aparell de 8 metres i 600 quilos de pes. A cada extrem hi ha dues rodes de dos metres cadascuna i dins de cada roda hi som nosaltres. Al centre de l’estructura hi ha un eix que li permet girar 360 graus. La fem girar. Fem salts, girs, acrobàcies, inversions de cistella a cistella i al final un salt mortal”. Robinson explica que la clau de tot plegat, l’ingredient fonamental que pot desembocar en un pas en fals i una caiguda, és a dir: el que més cuiden un cop que la roda està girant, és la velocitat. “Si en el moment que el meu germà ha de saltar jo li canvio la velocitat, el més segur és que caigui. És una feina de dos, de coordinació. Depenem l’un de l’altre”.

Una bala marcada

El soroll que fa el tret d’una Magnum 357 dins d’un lloc tancat pot crispar molta gent. Ho sap bé el mag Alexander. Hi ha gent que durant la preparació del número no pot suportar l’angoixa i surt de la sala. Gent que plora. “I per descomptat, gent que es pensa que és mentida”, diu. “Però jo dic: no val la pena arriscar la vida i que després el públic pensi que és una mentida. Per tant, prenc mesures”. Mesures: algú del públic examina el revòlver. La bala està marcada, tant el plom com el casquet. Es posa un vidre entre el revòlver i el mag perquè es trenqui amb el tret. “Quan atrapo la bala amb la boca es pot identificar que és la mateixa bala, deformada pel tret. El revòlver s’obre i també es pot veure el casquet premsat”. A la pregunta primordial però senzilla de per què un home voldria per voluntat pròpia fer una cosa amb la que d’altres hi han perdut la vida abans que ell, el mag porto-riqueny respon amb facilitat: “És el que faig”. Un mag és un mag. Fa el que fa i no revela els seus secrets.

La relació de caigudes greus i menys greus a la roda de la mort està disponible a la caòtica hemeroteca d’internet, i el que crida l’atenció no és tant l’inventari de mesos passats fora dels escenaris o el nombre d’ossos trencats per caiguda com el fet que a gairebé tots els casos, els protagonistes són llatinoamericans. “Sí, és així”, diu Robinson Valencia. “Ens anomenen els llatins bojos”. Diu que ell mai ha caigut, però el seu germà sí: “Una vegada, per una fallada mecànica a la roda. Va caure des de sis metres i d’esquena, però per sort no li va passar res. És un número arriscat”.

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

L’home de la foto que acompanya aquest reportatge és George Grimmond, mag britànic mort el 1985 que va fer el truc de la bala més de 100 vegades. Ben Robinson, l’home que va documentar les 12 morts a l’escenari, també forma part d’aquest club de la gosadia, tot i que s’ha de subratllar que la primera vegada que el va fer, als 25 anys, la seva nòvia acabava de deixar-lo i estava deprimit, i en el fons no li importava gaire morir. Però va sobreviure.

El mag Reynold Alexander presentarà el seu número ‘Bullet catch’ al Teatre Zorrilla de Badalona els dies 23, 24 i 25 de febrer. The Flyers Valencia actuaran a la Gran Carpa de Mart - La Devesa, a Girona, del 15 al 18 de febrer.