Anar al contingut

RECONEIXEMENT ARQUITECTÒNIC

Harquitectes: confort a partir de l'austeritat en els Mies van der Rohe

El jove estudi de Sabadell té dues obres que opten al premi Mies van der Rohe

La seva arquitectura produeix estranyesa per la seva austeritat, però per a ells el luxe rau en el comportament dels materials

Natàlia Farré

Harquitectes: confort a partir de l'austeritat en els Mies van der Rohe

Anna Mas Talens

Dos projectes que opten al premi Mies van der Rohe no és una cosa que passi sovint. Per tant, David Lorente, Josep Ricart, Xavier Ros i Roger Tudó no amaguen la seva satisfacció. No està gens malament per a un estudi jove, Harquitectes, tot i que no és la primera vegada que tenen una obra seleccionada per al guardó; el 2017, el sector va escollir una altra de les seves cases. Però malgrat tenir dues obres a la llista –la Casa 1413 i el centre cívic La Lleialtat Santsenca–, no es fan il·lusions de guanyar i, a més, amb la posició de finalistes ja se senten reconeguts. Guanyar els agradaria, però fan broma amb el que va dir Òscar Tusquets al recollir un dels seus últims premis, que no és res més que la sensació de perdre clients a cada reconeixement al ser vist, per aquest motiu, com a inaccessible.

El quartet es va conèixer a la facultat, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès, i com que els quatre són de la zona (Granollers, Terrassa, Cerdanyola i Sabadell) van decidir obrir un estudi a la comarca. També hi va ajudar el fet que quan un comença no té grans encàrrecs sinó que aquests acostumen a ser cases unifamiliars, i al Vallès hi ha molta gent que no viu en pisos. I així van començar la seva singladura esquivant la crisi. "Hem tingut la sort i l’encert de guanyar concursos amb certa periodicitat per poder mantenir un equilibri entre encàrrecs mitjans i les cases privades que sempre hem fet", afirmen.

Fusta i ceràmica

A diferència d’altres estudis no miren a l’estranger, estan "absolutament" centrats aquí. “Per a l’arquitectura que nosaltres practiquem, com més a prop de Sabadell siguem, millor”. I l’arquitectura que practiquen té una mirada molt definida sobre la construcció. Una cosa donada pels estudis:  “Aquí l’arquitecte és responsable legal de tota l’obra”. I per la docència que practiquen. “El nostre context té molt a veure amb el procés acadèmic, som professors, i tenim molt d’interès per la investigació vinculada amb la construcció i la materialització”, afirmen, però també fan una picada d’ullet a la cosa menys matèrica: “La construcció, l’estructura, l’enginyeria i la sostenibilitat hi han de ser, tot i que el que defineix un edifici són altres coses, com que sigui equilibrat, agradable, confortable... Tenim una mirada constructiva però sense perdre la vista l’atmosfèrica".

Admeten que la seva arquitectura causa certa “estranyesa” ja que els seus “espais no deixen indiferents per la seva austeritat”. Però que ningú ho interpreti com un tema “de recerca d’un llenguatge propi”, és més aviat la idea que “certs materials no revestits es comporten millor i construeixen un confort de més qualitat”. És una cosa tan simple com no tapar materials estructurals com la ceràmica i la fusta. Materials amb capacitats higromètriques de contenir i cedir humitat en funció de les necessitats que es perden al revestir-los. "No és una posició esnob, sinó que creiem que la manera de caracteritzar els espais no és a través de la seva funció sinó de prendre decisions d’ordre material, geomètric i de llum. I és aquí on resideix el veritable luxe per a nosaltres”, conclouen.

Temes: Arquitectura