Pascal Comelade i Ivette Nadal, a través de la tempesta

Tres concerts, a Granollers, Santa Coloma i l’Hospitalet de Llobregat, quedaran com a testimonis de la primera aproximació entre Pascal Comelade i Ivette Nadal. Recitals assentats en el repertori d’ella, mentre tots dos van donant forma a les cançons que donaran cos al disc que gravaran el mes que ve.

Com va advertir fa uns dies aquest diari, Comelade va voler posar-se aquest diumenge a l’Auditori Barradas, de l’Hospitalet (concert emmarcat en el Barnasants), al servei del repertori de Nadal i del seu grup, integrat per Caïm Riba, Lluís Riera i Santi Carcasona i decantat per una matisada sonoritat pop-rock. Cosa que ens va oferir una imatge poc vista del català del nord, atenent composicions alienes i entregat sobretot al piano tot i que desplaçant de vegades la mà dreta fins a la seva versió miniaturitzada, el pianet, com ell li diu, per esquitxar les cançons amb timbres de fantasia.

La pluja reparadora

Així va ser a la primera peça, versió en català de ‘Have you ever seen the rain?’, de Creedence Clearwater Revival, en la qual Nadal ens va preguntar si hem vist ploure a mitjanit, convidant a entendre la precipitació com a indicador d’un canvi depurador. ‘Arquitectura primer’, el ‘single’ amb qui la cantautora i el pianista han estrenat la seva amistat, representa, va dir ella, “cantar després de la tempesta i no al mig”, perquè “per fi el plor ha acabat”.

Cielo aclarit, doncs, perquè Nadal brindés la seva veu a la imatgeria somiadora de ‘Cançó de bressol per a un osset de peluix’ i al pols amb ‘El senyor del castell’. Composicions embolicades en un halo poètic, afins a les altres dues adaptacions: ‘Love too soon’, de PJ Harvey, i la ‘stoniana’ ‘As tears go by’, en la qual Nadal va fer seva la malenconia de Marianne Faithfull.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Hi va haver cites còmplices a Enric Casasses i puntes d’emotivitat a ‘Si vens amor, i jo no hi soc...’ o la recollida ‘Cristina’. “Sí, faig cançons una mica tristes, però ho estic millorant”, va dir la cantautora, que, malgrat el seu anunciat ànim de mirar la vida amb més lluminositat, no va evitar reviure una vegada més les seves contrarietats “al difícil món de la indústria catalana” i assegurar que “s’ha enfadat amb tots els crítics”.

Acollim-nos a ‘Farem un foc’, la brillant cançó nova d’‘Arquitectura primera’, que va coronar el concert convidant el Barradas a compartir els seus poders purificadors i a viure per cantar “com el rossinyol després de la tempesta”. Mirador d’una nit en què Comelade i Nadal van mostrar una entesa de molt recorregut per fer encara.