LITERATURA POPULAR

Ja no hi ha títols de novel·la així: 'Un camión lleno de calamares'

Una exposició a la biblioteca Jaume Fuster reivindica el 'pulp' policíac editat per Bruguera entre les dècades de 1950 i 1980

jgarcia46692013 barcelona 24 01 2019 exposici n    secrets de butxaca   sobr190126135119

jgarcia46692013 barcelona 24 01 2019 exposici n secrets de butxaca sobr190126135119 / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
Ramón Vendrell
Ramón Vendrell

Periodista

Especialista en pop antic, tebeos, llibres, rareses i joventut

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Potser no pots jutjar un llibre per la tapa, com cantava el formidable Bo Diddley (la lletra del gairebé tan formidable Willie Dixon també diu que no pots jutjar una poma per la pomera ni una filla per la mare, abans de portar-nos antianalogia rere antianalogia al que interessa, i és que el pollastre sembla un granger però és un ‘fucker’, de manera que només per aquesta cançó que tots entenem mereix més el Nobel de literatura Dixon que Bob Dylan); potser no pots etcètera, però del que no hi ha dubte és que pots comprar un llibre per la coberta. O pots. O no en tens més remei, com si aquestes cobertes tinguessin un magnetisme sobrenatural.

Parlem de llibres de quiosc o llibres de butxaca en general i dels editats per Bruguera entre 1950 i 1986 en particular, als quals està dedicada l’exposició “Secrets de butxaca”,a la biblioteca Jaume Fuster fins al 21 de març, iniciativa de rescat impulsada pel festival BCNegra.

A la mostra hi ha unes fotografies impagables, de llàgrima, en les quals els il·lustradors Ángel Badía Camps i Antonio Bernal es fan el detectiu que agrada i el mort, arxiu per a dibuixos posteriors. Documentació de la qual sortien tapes que t’agafaven per les solapes i com sirenes cridaneres t’exigien: “Compra’m”.

També hi ajudaven els títols: ‘¿A qué hora le mataron, Mr. Kennedy?’, ‘Lástima que no te ducharas’, ‘Un camión lleno de calamares’. O ja en manera del tot desconcertant però sense perdre ni una mica d’imantació: ‘No matéis los naranjitos’.

Era gloriosa del paper

Queden pocs supervivents d’aquesta era gloriosa del paper, però en queden. Rafael Barberán i Àngels Gimeno, per exemple, parella. Com Ralph Barby firmaven les novel·les que el primer escrivia i la segona arreglava o alguna cosa més, secret professional. Més de mil. Una, almenys, per setmana. Barberán, que per greus problemes de visió va deixar la seva feina com a químic en una empresa de perfums per dedicar-se a escriure, va dir a la taula rodona de l’estrena: “Escrivia d’una tirada una novel·la sobre la màquina d’escriure, acabava, no recordava res del que havia escrit i començava una altra novel·la”. 

Exposició ‘Secrets de butxaca’, a la biblioteca Jaume Fuster / FERRAN NADEU

Barberán va presumir a més de tenir el cervell bifurcat com una mà cornuda, ja que mentre amb una part del coco entrava en trànsit amb el teclat, va explicar, amb una altra escoltava amb atenció la ràdio.   

Més d’un miler de novel·les va firmar Ralph Barby, val la pena remarcar-ho.

Gimeno va il·lustrar amb una xifra la magnitud del negoci: “En l’època daurada de Bruguera editaven d’entrada 15.000 exemplars de cada títol”. I va afegir: “Pagaven religiosament”.

Bruguera publicava setmanalment desenes de títols, policíacs, d’aventures, de ciència-ficció, de l’oest, romàntics. De manera que podem excusar que passessin coses com aquesta: “Em van arribar a publicar tres novel·les amb la mateixa portada”, va explicar Barberán. “Pelillos a la mar”, que deia Mortadelo sense que li fes punyetera gràcia a Filemón; el cas és que Bruguera va ser juntament amb Berlanga i Azcona del millor i del poc bo que hi va haver a Espanya durant el franquisme profund.

La nova sèrie ‘pulp’ de Palop

Notícies relacionades

I va deixar empremta. No només a la historieta, assumpte sobre el que podríem parlar i no acabar. També era a la taula rodona Alberto Valle, Pascual Ulpiano de ‘nom de plume’,autor de la nova sèrie ‘pulp’ protagonitzada pel podrit alhora que ‘hip hip hip hurresc’ Palop. “A mi d’aquests tios el que em fascina és la seva capacitat per generar històries, sense cap genuflexió davant de l’anomenada alta cultura”, va dir sobre la quinta dels llibres de butxaca. I es va confessar: va intentar escriure per al paladar actual, que reclama ‘qualité’, i l’únic que va aconseguir va ser “patiment” i una novel·la “de merda”. 

En equip amb l’il·lustrador Berto Martínez i amb el suport de l’editorial 66rpm, Valle-Ulpiano va camí de crear amb Palop una saga de culte bèstia. “Per descomptat que quan Palop mata o mutila estic jo matant o mutilant personatges recents de la nostra història amb nom i cognom”, va dir.

Temes:

Llibres