Anar al contingut

ELS PREMIS DE L'ACADÈMIA

Oscars 2019: el pòquer de favorites per a les principals estatuetes

'Roma', 'La favorita', 'Ha nacido una estrella' i 'El vicio del poder' competeixen en la primera línia de la carrera dels guardons de l'Acadèmia de Hollywood

Nando Salvà

Oscars 2019: el pòquer de favorites per a les principals estatuetes

Carlos Somonte

'Roma', 'La favorita, ‘Ha nacido una estrella' i 'El vicio del poder’ competeixen en la primera línia de la carrera dels guardons de l’Acadèmia de Hollywood. ¿Per què han atret els acadèmics? ¿Quines són les seves opcions reals?

'ROMA', d’Alfonso Cuarón – 10 nominacions

A l’hora d’analitzar les possibilitats de victòria que l’obra mestra d’Alfonso Cuarón té en les categories en què és candidata, convé tenir en compte una de les categories en què no ho és. D’entrada, l’estadística diu que, si una cinta no surt com a candidata a l’estatueta al millor muntatge, les probabilitats de guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula són mínimes: des del 1934, només nou títols ho han aconseguit. Si resulta que aquesta tradició es compleix altre cop, gairebé segur serà perquè, d’altra banda, els votants han considerat Roma la millor pel·lícula de parla no anglesa; que sortís derrotada en les dues categories no s’entendria.

L’absència de la pel·lícula entre les cinc aspirants al premi al millor muntatge serveix, així mateix, per confirmar Cuarón com el gran favorit a guanyar l’estatueta al millor director, perquè dona a entendre que els acadèmics han entès que l’aclaparadora expressivitat de Roma no està tant en el diàleg que els seus plans mantenen entre si com en totes les coses magnífiques que el cineasta orquestra en cada un d’aquests.


'LA FAVORITA', de Yorgos Lanthimos – 10 nominacions

Si fa només un any ens haguessin dit que la pròxima ficció de Yorgos Lanthimos acumularia 10 nominacions a l’Oscar, entre les quals la de millor pel·lícula, ens hauríem posat a riure; el del grec sempre havia sigut el tipus de cine que s’estima o s’odia: és massa estrany, massa grotesc i massa misantrop. I el cas és que, malgrat ser estranya i grotesca i misantropa, ‘La favorita’ agrada a tot el món, o gairebé. Potser és per la precisió amb què barreja conflictes de classe social i de sexe i de política, o per la seva capacitat única per provocar-nos el riure i alhora fer-nos pols; el cas és que és una de les aspirants més sòlides a la grossa.

És més que probable, això sí, que l’Acadèmia no s’hagués mostrat tan generosa amb aquest film si no fos per les extraordinàries interpretacions d’Emma Stone, Rachel Weisz i Olivia Colman. Que les dues primeres competeixin l’una contra l’altra en la categoria de millor actriu de repartiment, és cert, perjudica les opcions de totes dues, però ningú amb dos dits de front deixaria Colman tornar a casa amb les mans buides.


'HA NACIDO UNA ESTRELLA', de Bradley Cooper – 8 nominacions

Parla del ‘show business’, i això sol ja li atorga una posició de privilegi. D’entrada, perquè si repassem les cerimònies dels Oscar més recents, veurem que tres pel·lícules més o menys centrades en aquest món –'The artist', 'Argo' i 'Birdman'– es van emportar l’estatueta més cobejada, i que una quarta, ‘La La Land’, també la va tenir entre les mans uns segons, i en tot cas va acabar guanyant sis premis. ‘Ha nacido una estrella’, a més, retrata el sacrifici que els artistes sofreixen en el seu camí cap a l’èxit, i tots els acadèmics estan convençuts d’haver-hi passat alguna vegada.

D’altra banda, es pot dir que la pel·lícula només és favorita clara en dues categories –millor cançó original i millor barreja de so–, i que les opcions que té d’aconseguir algun Oscar actoral són molt inferiors ara que fa unes setmanes, abans que Hollywood obrís la temporada de premis. Respecte a l’absència de Bradley Cooper entre els nominats a millor director, ¿resta possibilitats al film en la categoria de millor pel·lícula o, al contrari, n’hi suma? Misteri.


'EL VICIO DEL PODER', d’Adam McKay – 8 nominacions

La generosa presència que ‘El vicio del poder’ ha aconseguit en aquesta i altres llistes de nominats durant la present temporada de premis de Hollywood només resulta explicable si apel·lem a l’argument polític: en última instància, és una pel·lícula anti-Trump i, a ulls de l’Acadèmia, això ja és un mèrit. En qualsevol cas, la biografia del considerat vicepresident dels Estats Units més funest de tota la història del país ha resultat ser profundament divisiva entre la crítica i, en cas que entre els acadèmics es repeteixi una divergència tan marcada, les seves possibilitats de triomf en la categoria de millor pel·lícula sens dubte se’n ressentiran. En canvi, es dona per descartat que el seu protagonista, Christian Bale, es quedi sense l’Oscar al millor actor per la seva interpretació de Dick Cheney; i no tot està perdut per a Amy Adams en la categoria de millor actriu de repartiment, encara que les quinieles situïn com a favorita Regina King. Ja va sent hora, a més, que li donin l’estatueta perquè aquesta és la seva setena nominació.

Temes: Els Oscars Cine