El 55% dels adolescents espanyols no llegeixen llibres mai

El mercat editorial continua recuperant-se a poc a poc després de la desfeta soferta fa deu anys quan va descendir un 25% la facturació. A l’informe que cada any fa la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya (FGEE) s’ha anat apreciant un tímid i gairebé inapreciable augment. En el corresponent al 2018, el percentatge de lectors de llibres a Espanya de més de 14 anys se situa en el 67,2% de la població, cosa que representa un increment de l’1,4% respecte a les xifres recollides el 2017.

No obstant, aquest estudi també mostra una dada molt preocupant:gairebé el 40% dels espanyols no llegeixen llibres o en llegeixen “poquíssims” en el seu temps lliure, segons reflecteix el Baròmetre d’Hàbits de Lectura.

"A Espanya, la lectura no està consolidada", ha afirmat el nou president de FGEE, Miguel Barredo, en la roda de premsa que ha tingut lloc a Madrid, a la seu de la Biblioteca Nacional, a què ha assistit també el Ministre de Cultura i Esport, José Guirao. “És un tema molt difícil, un problema de país, en què tots hem de col·laborar per provar de solucionar-lo: les institucions, els mitjans de comunicació, els professors, les famílies”.

Segons Barredo, aquest informe no només permet fer un diagnòstic general de la situació, sinó establir polítiques específiques per a determinats segments de la població. Per exemple, enla franja d’edat entre els 15 i els 18 anys, en què el percentatge descendeix d’una manera alarmant al 44,7%, davant el 70,8% dels nens d’entre 10 i 14 anys.

“Aquestes dades s’haurien de reinterpretar en el context dels canvis que s’han produït en els hàbits i en la societat”, ha continuat Barredo. “S’ha de posar el llibre en un determinat context, no comparar-lo amb les claus de l’èxit dels videojocs. És un altre tipus de producte i té les seves virtuts. És important reivindicar-lo”.

¿Per què no es llegeix? Entre les raons principals,hi ha la falta de temps, sobretot entre els 35 i els 44 anys. No obstant,un 32,2% assenyala que no llegeix perquè no li agrada o no li interessa gens, sobretot dels 14 als 24 anys.

Guirao ha manifestat que la valoració des del ministeri és positiva, tot i que reconeix que queda molta feina per fer encara. Considera que aquest percentatge d’espanyols que no llegeixen és un problema molt greu. “S’han d’habilitar estratègies per acostar-nos a aquesta població, identificar on és, si al medi urbà o al rural, i implementar polítiques d’augment de lectura i també infraestructures. A més, també caldria plantejar-se de manera molt seriosa no quant es llegeix, sinó com i amb quina finalitat. S’ha d’intentar que la gent llegeixi més i millor, amb un sentit més estructural". L’assignatura pendent continua sent proveir la xarxa de biblioteques públiques i recuperar la partida d’adquisició, que els últims anys havia sigut nul·la.

Menys IVA per al llibre electrònic

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

En aquest sentit, Guirao ha destacat la partida prevista en el projecte de Pressupostos per al 2019 d’adquisició de llibres per a biblioteques públiques de 3,5 milions d’euros. Una altra de les mesures previstes en el projecte dels pressupostos per al 2019 és abaixar l’IVA del llibre electrònic (ara del 21%) i igualar-lo amb el gravamen que tenen els llibres de paper, situat en el 4 %, ha recalcat el ministre.

Referent a les comunitats autònomes, Catalunya se situa per sobre de la mitjana, amb el 51%, i el català és la segona llengua més llegida, amb un 6,5% del total. El baròmetre ha inclòs per primera vegada una anàlisi de la percepció lectura. ¿Què ens aporta? Segons l’enquesta, "ens fa més feliços".