Ser l'àlbum número u als EUA ja només requereix vendre'n 823 unitats

No fa gaire, el mànager d’A Boogie Wit Da Hoodie tenia una notícia bona i una altra d’una mica més ambigua per al seu jove client, un raper del Bronx que va saltar a la fama amb els seus 'collabos' amb Kodak Black, 6ix9ine i Fetty Wap. La bona: en la setmana del 4 al 10 de gener, el seu segon àlbum d’estudi, 'Hoodie SZN', havia sigut el més popular segons la referencial llista Billboard 200. La més ambigua: aquest mèrit s’havia aconseguit venent 823 còpies de l’àlbum. Ningú en va necessitar menys mai.

Artist Julius Dubose (aquest és el seu veritable nom, tot i que també sembli un àlies) trencava així el rècord a la baixa aconseguit, una setmana abans, per 21 Savage, que amb el seu ‘I am > I was' va ser número u colant només 3.481 àlbums. En el cas de Dubose, els seus fans ni tan sols van fer l’esforç de buscar una botiga o obrir un paquet: les 823 còpies eren descàrregues digitals. 

"¿Com pot ser que un disc que només ha portat 823 persones a buscar la targeta sigui número u?", es preguntaran alguns amb raó. És número u perquè la llista de Billboard ja no és, en realitat, de discos més venuts, sinó de més populars. La seva discutida multimètrica reuneix les vendes de còpies físiques i també els 'streams' (reproduccions de temes del disc en plataformes de 'streaming'), el valor dels quals és diferent si provenen de serveis de pagament o gratuïts i basats en la publicitat. 

A més de les vendes d’àlbums (físics o digitals), se sumen al còmput les ‘unitats equivalents a àlbums’ (10 cançons venudes d’un àlbum) i els ‘streams equivalents a àlbums’ (1.250 si són de pagament; 3.750 si són gratuïts).

Seguint aquests nous càlculs, que es van acabar d’implementar el maig del 2018, A Boogie Wit Da Hoodie és número u per les 823 còpies venudes i els 83 milions de 'streams', que donen com a resultat uns 58.000 discos venuts (o com vulguem dir-los). Ni tan sols aquesta xifra mig imaginària és una gran xifra. Aquests dies hem pogut llegir articles sobre el 20è aniversari del debut de Britney Spears en què es recordava com, en la seva primera setmana, '...Baby one more time' no va ser un gran èxit; i aquell va vendre 121.000 còpies.

L’auge de l’'stream'

Si l’'Scorpion' de Drake es va convertir en el disc més exitós del 2018 als EUA, va ser gràcies a l’'streaming', als 4.572 milions de 'streams' dels moltíssims temes del disc (o més ben dit, bàsicament, 'God's plan', 'In my feelings' i 'Nice for what’ ). Les vendes de l’àlbum es van reduir a ¡330.000 còpies! Recordem que parlem del mateix Drake. I que, tampoc fa tant, un àlbum tan sols es considerava un veritable èxit als EUA si venia un milió de còpies... en una setmana.

L’'streaming' s’ha imposat com a mitjà més popular per consumir música, que no comprar-la. La RIAA (Recording Industry Association of America) ha informat que, durant el primer semestre del 2018, aquesta modalitat va representar el 75% dels ingressos als EUA i els formats físics, en canvi, eren el 10%.

Segons les dades de Promusicae, durant aquell període el mercat digital va representar un 73% dels ingressos a Espanya, mentre que el mercat físic es va quedar en el 26%. Xifres molt similars a les del primer semestre del 2017. Ni més ni tampoc menys.

La 'playlist' va matar l’estrella de l’àlbum

"¿Quan vam deixar d’escoltar àlbums?" és ara mateix l’equivalent melòman del "¿quan vam deixar de fer-nos fotos?" dels enamorats. Cada vegada costa més enganxar-se a un àlbum, no perquè no n’hi hagi bons, sinó pels hàbits adquirits durant la revolució (alguns diran involució) de la música digital. iTunes ens va deixar comprar cançons soltes i l’iPod ens va permetre jugar al suspens amb l’opció aleatòria o elegir exactament amb quina cançó, entre un ampli catàleg de temes ripejats, volíem posar banda sonora a la nostra vida.

Llavors va arribar Spotify, amb el qual aquest catàleg es va fer gairebé infinit i era fàcil proveir 'playlists' de seducció (el casset va passar a millor vida per a aquests menesters) amb totes les cançons que ens passessin pel cap. Escoltar el mateix disc, del mateix artista, d’una tirada, començava a deixar de tenir sentit en una realitat tan fragmentada, fluida i descentrada.

La 'playlist' és el nou àlbum. Arribar a les que cuina oficialment Spotify s’ha convertit en el Sant Greal de tots els artistes en creixement: aparèixer en la influent 'Rap Caviar' suposa l’exposició instantània a més d’onze milions de parells d’orelles.

El CD, aquella relíquia

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Segons les dades de la mesuradora Nielsen, les vendes físiques van caure un 15,8% el 2018 als EUA i van quedar en 88 milions de còpies venudes. D’aquestes, 70,7 milions són cedés. No és gaire: el 1999, l’any del debut de Britney, es van vendre 939,9 milions de cedés, segons comptabilitza la RIAA.

El CD, espècie en extinció, només funciona amb superestrelles comptades, i això si aquestes estrelles eviten l’'streaming' en les primeres setmanes, cas d’Adele  o Taylor Swift. En el cas d’aquesta última, a més, comprar 'Reputation' facilitava aconseguir una entrada per als concerts. El CD ja no sembla la base de res, sinó un objecte més del 'merch' que potser ni tan sols arribarà a ser reproduït. L’àlbum (sobretot en CD) sembla esllanguir-se.