RECITAL INÈDIT A LA LOCALITAT SARDA

Joan Isaac i Giorgio Conte, multiplicats a l'Alguer

Els dos cantautors van preestrenar la 24a edició del festival Barnasants amb un substanciós concert on van combinar llengües i repertoris propis i populars, amb cites a Paolo Conte i una versió de la 'Cançó del lladre'

zentauroepp46629854 19 de enero del 2019  concierto de joan isaac y giorgio cont190120170251

zentauroepp46629854 19 de enero del 2019 concierto de joan isaac y giorgio cont190120170251

3
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto

Els cantautors, una “espècie rara”, com va deixar anarJoan Isaac, van desafiar aquest dissabte els conductes ordinaris i es van plantar al Teatre Cívic, de l’Alguer, per establir complicitats més enllà dels mars, les llengües i la geopolítica. La ciutat sarda és una nova seu de Barnasants, i va escenificar la bona nova un doble concert especial de l’autor d’‘A Margalida’ i el piemontès Giorgio Conte, dues veus que, com deia el cartell alguerès, representen “dues cultures i una sola marina”.

El festival enforteix llaços amb l’Alguer valent-se de la complicitat d’una administració local sensible a la catalanitat i de la disposició de cantautors, d’allà i d’aquí. El sempre entusiasta Pere Camps, director de Barnasants, va arrencar aplaudiments del teatre quan va citar Gramsci i va recordar que el català és “una llengua que serveix perquè es comuniquin 15 milions d’europeus, contra la intolerància i el feixisme”.

Connexió amb San Remo

El tercer vèrtex és la Plataforma per la Llengua, còmplice necessària d’un programa que va incloure sengles xerrades en les quals Joan Isaac va explicar a uns tendres minyons les diferències entre la cançó d’autor i la cançó a seques. Barnasants, se’ls va informar, és un dels epicentres del gènere a escala europea. Un altre és el Club Tenco, de San Remo, on es van conèixer Joan Isaac i Giorgio Conte, que el 2011 cantarien junts en la Diada, a la Ciutadella.

Al Teatre Cívic va obrir Joan Isaac, acompanyat per Antoni-Olaf Sabater (piano) i el piemontès Walter Porro (acordió i piano), que ha treballat amb els dos cantautors. Sí, aquí es comparteix tot: escenari, cançons, músics. El d’Esplugues, amb la seva sentida pulcritud vocal, ens va introduir al seu món d’evocacions i delicadeses poètiques, incloent picades d’ullet als trobadors que el van precedir (a ‘Per què?’ juga amb motius lírics de Llach, Paco Ibáñez i Sisa) i la “bandera negra al cor” d’‘A Margalida’, així com una adaptació de ‘Nia del campo’, de Fabrizio de André.

Picades d’Ullet a Paolo

Giorgio Conte es va colar en el bis per acompanyar-lo, cada un en la seva llengua, en la desolada intimitat de ‘Cala la nit a San Remo’, que va conduir a un préstec. “Una cançó que als dos ens hauria agradat escriure”,va mussitar assenyalant ‘Genova per noi’, peça del seu germà Paolo que reflecteix la fascinació que desperten la ciutat i “el mar fosc” a l’individu de poble, al piemontès vingut de terra endins.

Giorgio és l’altre ‘avvocato’, home de lleis també i igualment tardà al posar-se sota els focus: va debutar amb ‘Zona cesarini’, el 1982, amb 41 anys. Ara en té 77, gairebé quatre menys que Paolo, i porta les comparacions amb resignació. “Estic condemnat a llegir ‘Giorgio Conte, germà de Paolo Conte’, però ell és molt més gran que jo”, va fer broma. Comparteixen una vocalització rasposa i el gust per la música popular i el jazz, tot i que Giorgio prefereix explicar històries que aventurar-se en faules i mitologies. En escena és més extravertit i fins i tot explica el rerefons de les seves cançons. “Els meus temes són el menjar i els homes abandonats”, va precisar a propòsit de ‘Cannelloni’, cançó que els barreja a tots dos sobre un vivaç ritme ‘retro’.

‘Cançó del lladre’ compartida

Notícies relacionades

Acompanyant-se de la guitarra i de tres músics, Giorgio Conte va recórrer a la seva fita eroticofestiva ‘Gnè, gnè’ i al clàssic ‘Una giornata al mare’, compost amb Paolo, que el va gravar al seu primer àlbum. Però Giorgio té la seva pròpia història, amb gruix i cançons que combinen una barra col·loquial amb la melodia encantada, com ‘Non sono Maddalena’, que es va emportar el públic entusiasmat en un bis que va recuperar Joan Isaac i va comptar amb una delicada, subtilment rítmica, ‘Cançó del lladre’.

Dues veus diferents que s’avenen i que juntes multipliquen els seus poders. Ara per ara albiren una segona trobada: el 13 d’abril a Formentera. Però aquest 24è Barnasants, que s’obrirà divendres amb Cesk Freixas a l’Auditori, reserva altres mostres de complicitat amb l’Alguer: ens visitaran Davide Casu (Casinet d’Hostafrancs, 21 de febrer) i  Franca Masu (23 de març, Barradas), mentre que, en sentit invers, viatjaran a Sardenya dues parelles, Maria del Mar Bonet i Pi de la Serra, i Mireia Vives amb Borja Penalba.