Anar al contingut

LITERATURA DE LA CRISI

Diego Sánchez Aguilar aborda una 'V de Vendetta' a l'espanyola

L'autor canalitza a 'Factbook. El llibre dels fets' la insatisfacció social de l'última dècada

Elena Hevia

Diego Sánchez Aguilar aborda una 'V de Vendetta' a l'espanyola

juan camilo moreno

La silueta del toro d’Osborne, representativa d’una certa idea d’Espanya, li ha servit a l’escriptor de Cartagena Diego Sánchez Aguilar (La Manga del Mar Menor, 1974) per posar-se a rodar la seva primera novel·la ‘Factbook. El libro de los hechos’ (Candaya). El que penja del llom de l’animal –així es veu a la portada del llibre– no són ornaments sinó cossos penjats exposats. En són tres. El president de la CEOE, el president de l’FMI i la ministra de Treball, tots ells imaginaris, als que una organització secreta que opera a internet sota el nom de Factbook sembla haver sentenciat a mort com responsables de la crisi.

Naturalment ens movem al terreny de la ficció, un terreny en què es plantegen els mateixos dilemes morals que a ‘V de Vendetta’ aquell còmic que va acabar convertit en símbol dels indignats.

L’inici de la novel·la, el de les morts, ja dispara una de les seves moltes preguntes ètiques. L’hi planteja Rosa, una activista que va estar molt implicada en el 15-M i que sent aquell passat esclat de rebel·lia com una derrota en el present. La gran pregunta és si la resposta a la responsabilitat política i financera de la crisi ha de passar pel terrorisme. “Per descomptat que no –intervé Sánchez Aguilar– però sí que és una resposta de ficció a aquest desig de venjança que hem covat tants ciutadans”.

Espanya distòpica 

Perquè no hi hagi confusió, Sánchez Aguilar imagina una Espanya distòpica que a penes es diferencia de l’actual per petits detalls, com la clínica de criogènesi on treballa Gustavo, l’ex de Rosa, un home amb menys escrúpols que ella que ha vist en la crisi una oportunitat per grimpar i per la virulència repressiva de les seves noves lleis. “Volia que el lector pogués llegir el present com si es tractés d’una distopia perquè aquest és el sentiment que em desperta aquesta realitat que va néixer fa ja una dècada, amb l’inici de la crisi. Si algú als anys 90 m’hagués dit que a Espanya acabaríem tenint una llei mordassa me n’hauria rigut”. I com prova d’això recorda el lema ‘Make Orwell fiction again’ que els oponents a Trump col·locaven a les seves gorres com a resposta al món que preconitza el president, tan semblant al dirigit pel Gran Germà.

L’escriptor es va imaginar aquesta organització secreta que mou Factbook com el revers fosc de les nostres actuals xarxes socials. “A Facebook pengem la nostra millor imatge com a individus. Factbook, al contrari, aborda una reivindicació positiva de la massa mostrant, fets que no se solen airejar, com el sou de la gent o les activitats que duu a terme tal o tal empresa”, explica l’autor que aporta una paraula clau al conjunt: apocalipsi. “I és que el poder del capitalisme anul·la qualsevol intent utòpic que ens puguem imaginar. La lògica de la cobdícia financera és la responsable que com a ciutadans hàgim perdut la capacitat d’imaginar un futur millor”.  Sanchez Aguilar porta fins a l’extrem bona part de les decisions legislatives dels últims anys: anul·la la negociació sindical conjunta pel que cada treballador ha de negociar individualment amb la seva empresa, fa desaparèixer la prestació d’atur i aborda l’acomiadament massiu del 30% dels funcionaris. “Això sembla una exageració però ja es va fer a Grècia”. 

Temes: Llibres