ESTRENES DE CINE DE LA SETMANA

Yorgos Lanthimos: "Les dones tenen dret a ser gent terrible"

El director grec estrena 'La favorita', primera de les seves pel·lícules que no parteix d'un guió propi, però dotada de la seva mateixa mirada misantropa

jgarcia46597354 new york  ny   november 09   director yorgos lanthimos atten190118131113

jgarcia46597354 new york ny november 09 director yorgos lanthimos atten190118131113 / Gary Gershoff

3
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

La negríssima sàtira 'La favorita' és la primera de les seves pel·lícules que no parteix d’un guió escrit per ell mateix. Però, compte, ningú ho diria. A la pel·lícula, mentre viatja al segle XVIII per contemplar el convuls regnat d’Anna de Gran Bretanya, el grec ofereix la mateixa mirada irresistiblement misantropa que en obres prèvies com 'Canino' (2009), 'Llagosta' (2015) o 'El sacrificio de un ciervo sagrado’ (2017). Sigui com sigui, i en part per la presència en el repartiment d’actrius com Emma Stone i Rachel Weisz, és la seva pel·lícula més pròxima al ‘mainstream’. Després del seu exitós pas per festivals com Venècia i Toronto, està al capdavant en la carrera cap als Oscar.

Hi ha qui diu que 'La favorita' és la seva pel·lícula més accessible. ¿Hi està d’acord?

Això espero, perquè ha sigut moltíssim més cara que cap de les meves pel·lícules anteriors, i estaria bé que els qui l’han pagada puguin recuperar els seus diners. Però no la vaig fer per accedir a més gent. Sé que dir això pot sonar malament, però no penso mai en el públic. Fer-ho impediria que el meu cine fos honest.

Quan un pensa en una pel·lícula ambientada en la reialesa britànica del segle XVIII, el normal és imaginar una cosa molt diferent de 'La favorita'. ¿En quina mesura va tenir això en compte al fer-la?

Diguem que m’avorreix aquest cine d’època que és encartonat, i en el qual el punt de vista és sempre masculí. Vaig descobrir que a les pintures d’aquella època les dones són retratades amb senzillesa i naturalitat, i els homes apareixen grotescament empolainats, amb perruques gegantines i quilos de maquillatge. Em va agradar molt aquesta contradicció, i em va semblar que podia il·lustrar a la perfecció un món com el de la pel·lícula, on les dones són fortes i els homes són inútils.

la favorita trailer / periodico

¿La definiria com una pel·lícula feminista?

Crec que qualsevol pel·lícula que pretengui fer justícia a les dones, especialment si la dirigeix un home, les ha de retratar com éssers humans; demostrar que hi ha tota mena de dones de la mateixa manera que hi ha tota mena d’homes, i que els personatges femenins tenen dret a ser gent terrible. I crec que 'La favorita' fa això.

Si hagués de connectar 'La favorita' amb el seu cine previ, ¿com ho faria?

Bona part de les meves pel·lícules parlen de relacions de poder. Són un assumpte que m’interessa perquè, en realitat, totes les relacions humanes són jocs d’equilibri de poders. I el que em fascina és que, quan una única persona ostenta moltíssim poder, el destí de milers de persones pot arribar a dependre d’una crisi d’ansietat o d’un mal de cames.

Un altre punt comú a totes les seves pel·lícules és el pessimisme...

No em ve de gust explicar històries sobre gent a qui la vida li va de meravella. ¿Quin sentit tindria? El lleig és més interessant que el bonic, almenys perquè fa pensar el públic. Com a espectador, m’agraden les pel·lícules que em fan dubtar sobre quina actitud moral o emocional he de prendre, o qüestionar-me si el que sento és apropiat.

Del seu cine es diu que és estrany, surrealista, pertorbador... ¿D’on diria que prové la seva mirada?

Jo vaig començar en publicitat en una època en què fer cine a Grècia era gairebé impossible, perquè no hi havia indústria. Continua sense haver-n’hi, en realitat. No vaig sentir mai l’ambició de triomfar com a cineasta, perquè això no era una opció. Per això, quan per fi vaig aconseguir reunir una mica de diners i uns amics per fer la meva primera pel·lícula, ens vam sentir lliures per trencar totes les regles.

Quan va rodar 'Canino' (2009), ¿s’imaginava que només 10 anys després estaria treballant amb estrelles de Hollywood?

No imaginava res del que m’ha passat. Quan vaig començar a fer pel·lícules donava per fet que no les veuria ningú. I de sobte ‘Canino’ va recórrer el món guanyant premis, i jo em preguntava: “¿Com és possible que els agradi una pel·lícula així? ¿Quin és el seu problema?”.

Notícies relacionades

Cada una de les seves pel·lícules ha sigut més gran que l’anterior. Si ara li truquen per rodar un 'blockbuster', ¿acceptarà?

No ho faran. No crec que cap productor de Hollywood vegi 'Llagosta' i després pensi, “cal que contractem a aquest tal Lanthimos per a la nostra pròpia pel·lícula de superherois”. I, d’altra banda, no m’interessa massa. Necessito tenir l’última paraula a totes les pel·lícules que faci. Vull respondre només davant dels meus propis errors.