Anar al contingut

30è ANIVERSARI DEL CENTRE ARTÍSTIC

Tàpies al segle XXI

La galeria Mayoral exposa 11 quadros de l'artista que reivindiquen la seva vigència i proposen una relectura de la seva obra

Anna Abella

Tàpies al segle XXI

juan camilo moreno

Tot i que porta 72 anys en contacte amb l’obra de qui també va ser amic seu, Antoni Tàpies (1923-2012), el crític d’art i filòsof Arnau Puig, últim exponent i cofundador del trencador moviment avantguardista Dau al Set, admet, als seus 93 anys (complerts aquest mateix dimecres), que veure els quadros de l’artista barceloní encara continua provocant-li estremiments i commovent-lo. Aquestes sensacions són les que busca traslladar a l’exposició ‘Tàpies avui’, de la qual és comissari i que fins al 13 d’abril reuneix a la galeria Mayoral 11 pintures del creador, de mitjà i gran format, en les quals reivindica la seva vigència en el segle XXI

Abans la seva obra li transmetia una idea “de lluita o combat” però ara l’anima a una reflexió”, explica Puig, assenyalant ‘Fletxa i cordill’ (1974), pintada durant un franquisme a punt de caure, i en la textura del qual s’hi entreveu el que sembla un mapa d’Espanya amb unes guixades, que segons el comissari responia a la seva “necessitat de denunciar”.     

La mostra significa l’inici de la celebració del 30è aniversari de la galeria, especialitzada en art modern i de postguerra, i amb ella, apunta el seu director, Jordi Mayoral, pretén “contribuir a la relectura de l’obra de Tàpies, compromesa i revolucionària, perquè l’artista continuï viu i continuï fent-nos preguntes”. Les obres exposades, que procedeixen del fons de la galeria i de col·leccions privades, inclouen des de l’any 1959, quan el pintor ja havia participat en la biennal de Venècia i la de São Paulo i ja s’havia fet un nom en l’aparador internacional, fins al 2002. 

Jordi Mayoral, director de la galeria Mayoral davant de ‘Díptic negre amb encreuaments’ (1988), de la mostra 'Tàpies avui'.  / JUAN CAMILO MORENO

Ja des del 1954 Tàpies introdueix marques, empremtes, cal·ligrafies, objectes enganxats... i evoluciona des del realisme màgic de Dau al Set cap a una obra que aposta “per l’abstracció informal”, basada en el “‘collage’, la pintura, ja fos pintada o emplastrada, qualsevol suport, fills, incisions i grafitis”, que reflecteixen “el jo de l’autor”, assenyala Puig. 

Tàpies sempre intentava “enganxar” en els quadros objectes que apreciava i que recordaven experiències personals, “rebutjant la impersonalitat i la neutralitat” perquè el que volia era transmetre “emoció”, afegeix. Per a Puig, les seves obres “captiven i t’arrosseguen, tot i que no entenguis res; perquè no s’ha d’entendre: són pura expressió emocional”. Per tant, “qualsevol intent d’aproximació i percepció de les seves obres per part de l’espectador és vàlid”.      

Sense pretensió de racionalitzar-lo, 'Matèria negra sobre sac', de 1960, és un exemple de matèria personal i autobiogràfica: són dues lletres T, inicials de Tàpies i de la seva dona, Teresa, unides pel pal i que segons es mirin pot semblar una cara, o ‘Nuat’ (1997), amb una matrícula de cotxe. De la seva voluntat trencadora, en l’exposició, el visitant comtempla ‘Diaris amuntegats’ (1969), feta amb trossos de diaris trencats. La seva voluntat combativa també sorgeix a 'Díptic negre amb encreuaments’, del 1988, pintada un any abans de la caiguda del mur de Berlín. Sembla un mur ple d’esquerdes, que pot transmetre la idea de l’inici del final d’alguna cosa; dos peus sembla que volen saltar-lo, “com fugint d’un món que no li agrada”, apunta Mayoral. Altres peces destacades són ‘Merlets’ (1959), ‘Forats i claus sobre blanc’ (1968) i ‘Ocre amb sis collages’ (1973).  
    

'Diaris amuntegats' (1969) / JUAN CAMILO MORENO

Paral·lelament, a un carrer de distància, a la Fundació Tàpies, que ja es prepara per a la commemoració del centenari del naixement del pintor, el 2023, s’hi pot veure encara fins al 24 de febrer la mostra ‘Tàpies. Biografia política’, que indaga en els signes de militància i compromís presents en els seus quadros. Sobre la fundació, Puig ha recordat que l’artista “no volia un mausoleu sinó un centre d’investigació a l’estil de la Fundació Miró”. I, coincidint amb el responsable de la Mayoral, ha denunciat "que al segle XXI, malgrat ser una reconeguda figura de l’art, les seves obres no estan en grans exposicions” i està absent dels museus. 
 
A més de ‘Tàpies avui’, que compta amb un catàleg amb textos dels anys 60 i 70 i amb entrevistes de Llucià Homs als quatre directors de la fundació de l’artista (Manuel Borja-Villel, Nuria Enguita, Laurence Rassel i l’actual, Carles Guerra), amb motiu dels 30 anys de la galeria Mayoral, el seu director ha avançat una programació especial que inclourà exposicions i la seva participació en les fires Arco, de Madrid, i Tefaf, de Maastricht.  

Temes: Exposicions Art