EL LLEGAT

El mètode López Lamadrid per triomfar en l'edició

Col·legues i autors propis o aliens valoren el criteri, l'entusiasme, el 'fair play' i la professionalitat del malaguanyat editor

zentauroepp1835411 barcelona 26 04 2002       libros   claudio lopez lamadrid  190111203150

zentauroepp1835411 barcelona 26 04 2002 libros claudio lopez lamadrid 190111203150 / JOAN CORTADELLAS

4
Es llegeix en minuts
Elena Hevia
Elena Hevia

Periodista

ver +

¿Què és el que feia gran com a editor a Claudio López Lamadrid? Mort d’improvís divendres passat d’un infart cerebral, com un cop de destral, encara és d’hora per valorar les conseqüències professionals de la seva absència. Per a Núria Cabutí, la seva directora exectiva a Penguim Random House, és una "enorme pèrdua per al món de l’edició, que dins del grup ens obligarà a pensar en una nova fórmula perquè ell és insubstituïble". En l’hora de la seva mort, i sent com era un home d’amistats profundes, costa arrencar als seus col·legues o als seus autors el valor de la seva professionalitat. Com Javier Cercas, una de les grans estrelles del seu catàleg, que a la sortida del funeral no tenia paraules per dir el que el distingia. Uns parlen de la seva carismàtica empatia i de la seva capacitat de seducció, necessària per a les negociacions, del seu caràcter protector amb els seus autors, de la seva saviesa literària –en això no hi ha cap mena de dubte–, del seu poder de seducció a tots nivells, de la seva imponent seguretat i l’elegant ‘nonchalance’ que el feia estar com un peix a l’aigua tant a la seva casa de Comillas com a Madagascar o a la Fira de Guadalajara, a Mèxic.

Escriptors i editors que el van conèixer valoren així el Mètode López Lamadrid.

Sergio del Molino

L’escriptor de Penguim Random House considera que, en el seu cas, el factor humà i el professional de López Lamadrid no es poden deslligar, perquè tot anava orgànicament unit: "La seva manera de relacionar-se amb els seus autors implicava amistat, confiança, i intimitat. Jo crec que era un dels últims grans editors d’aquest país. Ara ens adonem que només hi havia Jorge Herralde i ell. Ara, fora del vell editor, ja no hi ha ningú a la seva altura".

Marcos Giralt Torrente

Escriptor de la competència, Giralt Torrente, era un gran amic de l’editor. "Cal destacar que va incorporar tot el cànon contemporani de la literatura nord-americana al seu catàleg. Era un editor que treballava sempre a favor de l’autor. El fet que pràcticament tots els editors, els seus rivals en potència, hagin acudit al seu enterrament és simptomàtic. Quan venia a Barcelona des de Madrid vaig recordar que quan vaig publicar el meu llibre ‘Tiempo de vida’ a Anagrama, segell rival, Claudio va organitzar per a mi una festa amb tots els meus amics. Això no ho fa gaire gent".

Patricio Pron

L’autor argentí va entrar al catàleg de Random gràcies al premi Jaén que organitzava el segell: "La trajectòria de Claudio és exemplar per tal com representa el trànsit que ha viscut el negoci editorial espanyol en els últims 20 anys. Ell va començar en una editorial unipersonal més aviat petita com Tusquets i amb una enorme lleugeresa i facilitat va aconseguir situar-se en un gran segell. La seva contribució al coneixement de la literatura llatinoamericana a Espanya i viceversa és un gran llegat i crec que aquest llegat adquirirà la seva importància com més temps passi després de la seva pèrdua".

Laura Fernández

La jove autora de ‘Connerland’, recentment incorporada al segell, es lamenta: "Per a mi era com un pare. La persona que esperes que et llegeixi i per qui escrius. Jo no pensava que aquesta figura pogués existir i ell la va fer possible. És el tipus d’editor amb el qual somia tot autor. El que no només et protegeix, sinó que et recorda el molt que li importes i el que està esperant que escriguis. Realment és molt desestabilitzador per a un escriptor que desaparegui algú així perquè ara ja no hi ha ningú esperant-te".

Jorge Herralde

El 'sènior' dels 'sèniors’ de l’edició espanyola recorda quan el va conèixer en els temps de Tusquets al costat del seu oncle Antonio López Lamadrid: "Des d’aleshores sempre hem tingut una relació molt cordial. Recordpo que quan va entrar a Random, amb la seva estima per la literatura nord-americana que jo també compartia, vam tenir algunes discrepàncies menors que no van entelar el meu afecte ni el seu, no demostratiu, però sí evident. Sempre que em donaven un premi, el primer whatsap felicitant-me era seu".

Luis Solano

Notícies relacionades

L’artífex del segell independent Libros del Asteroide destaca abans que res l’eclecticisme de Lamadrid com la seva qualitat més característica: "En altres segells es pot percebre un interès exclusiu per les noves veus o bé pels llibres més clàssics. A ell li interessaven les dues coses i això e feia singular".

Eugènia Broggi

L’editora del petit segell L’Altra assenyala com l’editor li va demostrar que es podia ser un editor literari i arriscat, amb aires d’editor independent, dins d’un gran grup. "Que era possible fer política d’autor i construir un bon catàleg literari (i de vegades gens comercial) malgrat les pressions de facturació d’una empresa gran. Claudio era tot un director literari amb mil compromisos, però per a ell els llibres sempre estaven en el centre, ho eren tot, embogia pels manuscrits amb alegria i encomanava –més que les ganes de contractar alguna cosa– les ganes de llegir aquest llibre que en aquell moment l’obsessionava".