Anar al contingut

ESTRENA

El TNC acull el Shakespeare més feminista

Pere Planella ambienta 'Afanys d'amor perdut' abans de la primera guerra mundial, quan les dones lluitaven per la igualtat

El director celebra els seus 50 anys de trajectòria professional amb l'estrena d'aquesta producció amb nova traducció de Salvador Oliva

Marta Cervera

El TNC acull el Shakespeare més feminista

DAVID RUANO

Shakespeare torna al TNC amb 'Afanys d’amor perdut', una nova producció dirigida per Pere Planella que celebra els seus 50 anys de trajectòria professional amb aquesta comèdia d’embolics amorosos. La Sala Petita acull a partir del dia 17 i fins al 24 de febrer el muntatge, amb una nova traducció de Salvador Oliva, tot un referent en l’adaptació de clàssics, que ha alliberat el text de la rima, tot i que l’ha conservat en les cançons i les poesies satíriques. La posada en escena està ambientada a començaments del segle XX, en aquell període abans de la primera guerra mundial on les dones sufragistes lluitaven per la igualtat, una època de canvi marcada pel marxisme, la revolució industrial i invents com l’electricitat, el telèfon, el gramòfon i fins i tot els patinets a motor...

"Shakespeare va ser un gran defensor de les dones, ho demostren molts dels seus grans personatges femenins", apunta Oliva. "En aquesta obra elles són molt més intel·ligents. Ells són uns tontos cultes".

En el text original, el rei de Navarra es prohibeix les dones i els plaers mundans per concentrar-se en els estudis amb tres cavallers més. Però l’arribada a la cort de la princesa de França i les seves dames posaran a prova els seus principis, quan els visitin per discutir sobre uns territoris en litigi. Sara Espígul, Mima Riera –que ha compaginat els assajos amb el seu nadó, que ja té cinc mesos–, Sílvia Forns i Maria Calvet faran valer el seu enginy davant dels qui els impedeixen l’entrada a la cort.  Arnau Puig, Peter Vives, Aleix Melé i David Anguera encarnen el rei i els seus homes de confiança. Completen el repartiment Carles Martínez Queralt Casassayas, Oriol Genís, Laura Pau i Pep Anton Muñoz.  

"Sería interessant que la gent jove vingués a veure-la per adonar-se que Shakespeare segles enrere ja va apoderar les dones amb obres com aquesta on elles tallen el bacallà i decideixen què, com i quan fer les coses", destaca Sara Espígul, que encarna la princesa de França. "N’hi ha prou amb veure el primer ‘zasca’ que li llança la princesa al rei, el meu personatge, que es proposa l’animalada de passar tres anys tancat dedicat als estudis i a aprendre l’amor dels llibres", afegeix Arnau Puig.   

Connectada amb els temps actuals

Per a Planella "aquesta obra connecta amb el moment actual que, més que líquida, ja està en fase gasosa. Vivim una època de caos". Tot i que no té gran contingut polític li interessava mostrar l’enfrontament "entre aquestes dones plenes d’enginy, amb caràcter, segures i sense complexos amb aquests tontos cultivats, ingenus i superficials que dibuixa Shakespeare".

Aquesta va ser una de les primeres comèdies que va escriure el bard anglès el muntatge del qual Planella vol dedicar a dos amics, Jordi Mesalles (1953-2005) i Ricard Salvat (1934-2009). "Dos grans directors escènics que mai van poder treballar al TNC per a vergonya d’aquest país", ha lamentat Planella, cofundador del Teatre Lliure i impulsor de la companyia Zitzània Teatre. 

L’espai escènic, dissenyat per Bibiana Puigdefàbregas, Adelina Casanova i UDEU Arquitectura, és "un quadro de colors", afirma el director. Un espai senzill i clar on els elements escènics van apareixent com per art de màgia. "L’obra passa en un no-lloc, com si fos un clar al bosc ple de lluminositat, color i dinamisme", explica Puigdefàbregas.