RESUM DE L'ANY CULTURAL
Les 10 millors pel·lícules nacionals del 2018
entre-dos-aguas
En el cine espanyol d’aquest 2018 a punt d’acabar hi ha hagut vida, i molta, més enllà dels superèxits de taquilla de 'Superlópez' i 'Campeones’. Vida sense el recorregut comercial que hauria merescut, però atapeïda de risc i creativitat a través d’un magma d’estils i temàtiques que van del documental al 'thriller', del naturalisme al manierisme. I amb profusió d’‘opere prime’ (tres en aquesta llista, sense anar més lluny) que ofereixen noves mirades i sensibilitats a un cine sempre sota observació.
10. 'TU HIJO’, de Miguel Ángel Vivas
2-estrenos-tu-hijo /
Miguel Ángel Vivas compon un 'thriller' nocturn, elèctric i maniàtic entorn de la figura d’un pare que s’endinsa en els baixos fons del món adolescent per trobar la colla que va deixar en coma al seu fill. José Coronado se submergeix en un infern d’obsessió per encarnar un personatge a punt del col·lapse moral des d’una intensitat continguda.
9. 'CARMEN Y LOLA', d’Arantxa Echevarría
estrenos-carmen-lola /
Arantxa Echevarría va tenir l’atreviment d’acostar-se a un tema tabú dins de la comunitat gitana com són les relacions entre dones. I després de moltes penúries i un conscienciós treball d’investigació va aconseguir rodar un conte lluminós sobre el primer amor dins d’un entorn repressiu i intolerant que la va portar directament al Festival de Cannes.
8. 'I HATE NEW YORK', de Gustavo Sánchez
estrenos-i-hate-ny /
El periodista Gustavo Sánchez va estar durant anys filmant l’escena trans novaiorquesa i seguint algunes de les seves fascinants protagonistes. El resultat és un apassionant documental que aconsegueix introduir-nos en l’espai privat d’una sèrie de dones convertides en icones que han hagut de lluitar tota la seva vida per reivindicar la seva identitat enmig d’un panorama hostil.
7. 'EL REINO', de Rodrigo Sorogoyen
esrrenos-1-el-reino-18 /
Sorogoyen se submergeix en les entranyes del poder per furgar en els casos de corrupció que han sacsejat la política espanyola en els últims anys. I ho fa a través d’un robust pols fílmic, un estil que s’impregna de la crispació del personatge i amb aquesta ambigüitat moral que sempre recorre les seves pel·lícules. Antonio de la Torre firma una altra de les seves interpretacions antològiques.
6. 'APUNTES PARA UNA PELÍCULA DE ATRACOS’, de León Simianini
8-estrenos-apuntes /
Les pel·lícules de Siminiani són una barreja perfecta entre exposició personal, investigació artística i moltes dosis d’ironia. En aquesta ocasió la seva fascinació per les pel·lícules de robatoris acabarà acostant-lo a un exatracador amb el qual iniciarà una relació d’amistat. Un personatge únic que es convertirà en l’autèntic eix d’un relat tan apassionant com divertit.
5. 'PETRA', de Jaime Rosales
6-estrenos-petra /
La foscor de l’ésser humà contrasta amb la lluminositat campestre en aquesta reactualització de les tragèdies gregues de la mà d’un director que utilitza l’artefacte narratiu per parlar d’algunes de les seves obsessions i reflexionar en veu alta sobre l’art, la bellesa, la necessitat d’expressar-se a través de la creació i els perills de l’egolatria.
4. 'QUIÉN TE CANTARÁ', de Carlos Vermut
estrenos-quien-te-cantara /
Carlos Vermut es confirma com un dels directors més especials i a contracorrent del cine espanyol gràcies a aquesta història d’identitats compartides amb atmosfera espectral en la qual ratifica el seu desbordant talent visual i la seva capacitat per utilitzar els elements simbòlics i la iconografia pop per generar una obra tan fascinant com hipnòtica.
3. 'CON EL VIENTO’, de Meritxell Colell
3-estrenos-viento /
Una ‘opera prima’ que ens descobreix una cineasta amb una enorme sensibilitat, capaç d’integrar al relat els personatges, les relacions que s’estableixen entre ells i l’entorn que habiten d’una manera molt propera. Conjuga una enorme depuració formal i una malenconiosa poesia a l’hora d’acostar-nos a una realitat, la rural, en via d’extinció.
2. 'LA ENFERMEDAD DEL DOMINGO', de Ramón Salazar
No només conté un dels duets interpretatius més potents del cine recent, el format per Susi Sánchez i Bárbara Lennie. També és una pel·lícula d’una gran elegància i refinament formal, que parla de les relacions maternofilials des del buit i la culpa i que està narrada a través d’emocions contingudes que generen un nus a la gola.
1. 'ENTRE DOS AGUAS', d’Isaki Lacuesta
1-estrenos-entre-dos /
A Isaki Lacuesta sempre li havia interessat radiografiar el pas del temps. Per això, després de deu anys, recupera els personatges d’Isra i de Cheíto que van aparèixer en 'La leyenda del tiempo’ per configurar al seu voltant una segona part en la qual els enfronta a un present ple d’incerteses i en què ja no hi ha espai per a la mirada infantil. 'Entre dos aguas’ és una pel·lícula tan transparent com dolorosa sobre l’Espanya de la marginació social, de la penúria econòmica, de la misèria laboral. És d’aquestes pel·lícules-miracle que eleven la barreja entre documental i ficció a un estadi d’una puresa tan bonica com dolorosa que commou i encongeix per dins.
La llista de millors pel·lícules nacionals de l’any ha sigut elaborada amb les votacions de Quim Casas, Desirée de Fez, Eduardo de Vicente, Juan Manuel Freire, Julián García, Beatriz Martínez, Nando Salvà i Rafael Tapounet
