RESUM DE L'ANY CULTURAL
Les millors pel·lícules internacionals del 2018
el-hilo-invisible
Inevitablement, en el nostre rànquing de les millors pel·lícules estrangeres del 2018 no hi són totes –n’hi haurà que pensaran, amb raó, que títols com ara 'Western’, 'Call me by your name' i 'La balada de Buster Scruggs' no mereixien quedar-ne fora–; però totes les que hi ha ofereixen una mica de tot i tot molt bo. I deixen sense arguments els que asseguren que el cine està moribund. Si aquestes pel·lícules estan malaltes, que ens inoculin el mateix virus.
10. 'MANDY', de Panos Cosmatos
7-estrenos-mandy /
Conte bíblic d’un home que després d’assolir la pau interior és obligat a convertir-se en bèstia venjadora, avança al·lucinat cap al caos més absolut; i pel camí es troba amb motards mutants i diables que vomiten formatge i deliris lisèrgics i, sobretot, un Nicolas Cage més Nicolas Cage que mai. Un gloriós mal viatge.
9. 'ISLA DE PERROS', de Wes Anderson
Mentre es mou endavant i endarrere entre paisatges urbans 'noir' i abocadors remots, i entre temps feudals i un distòpic futur, la tornada del mestre Wes Anderson a l’animació 'stop-motion' s’erigeix en un exercici de pura propaganda a favor dels millors amics de l’home, hilarant i malenconiós, i ple d’enginy, i aclaparadorament bonic.
8. 'EL REVERENDO’, de Paul Schrader
estrenos-2-el-reverendo-17 /
Un altre dels estudis sobre el turment espiritual que han puntuat els millors moments de la carrera de Schrader des que va firmar el guió de 'Taxi Driver'; una pel·lícula la desesperació de la qual atrapa l’espectador a la mateixa presó emocional que oprimeix el seu heroi, i que necessita ser vista més d’una vegada per ser completament assimilada.
7. 'COLD WAR', de Pawel Pawlikowski
estrenos-4-cold /
Condensa amb sorprenent precisió un amor tràgic i una dècada de vicissituds històriques en 84 breus minuts. No té més que les escenes i les frases de diàleg estrictament necessàries, que vehicula a través d’imatges tan boniques que un es quedaria a viure dins seu, fins i tot a risc de ser encomanat de la melancolia que emana.
6. 'LAZZARO FELIZ', d’Alice Rohrwacher
estrenos-lazzaro-feliz /
Situada entre el conte popular, el drama social i la fantasia de viatges en el temps, invoca l’esperit de Pasolini i Olmi per construir una crítica tan pintoresca com demolidora sobre la destinació dels pobres i els desgraciats, que vehicula a través d’una de les piruetes narratives més audaces contemplades davant una pantalla en molt temps.
5. 'HEREDITARY', d’Ari Aster
estrenos-hereditary /
Com el millor cine de terror, utilitza allò sobrenatural per examinar pors molt mundanes. I per a això ofereix una escalada de tensió que amb prou feines ens concedeix un respir, i que se’ns va posant ben endins del cervell, amagant-se, a punt per espantar-nos la pròxima vegada que ens quedem sols a casa o, pitjor encara, que celebrem un àpat familiar.
4. 'THE FLORIDA PROJECT', de Sean Baker
Tràiler de ’The Florida project’ (2017) /
Reflexiona sobre les víctimes del capitalisme, però ho fa trobant alegria de viure entre les més adverses circumstàncies, sense caure en la temptació de delectar-se en el miserabilisme ni en la d’adornar-les de romanticisme. I en el procés ens recorda aquells estius d’infància que transcorrien com somnis dels quals desitjàvem no despertar mai.
3. 'BURNING', de Lee Chang-dong
5-estrenos-burning /
Una pel·lícula monumental. Dues hores i mitja de metratge creixentment tenses que transiten amb una paciència i subtilesa sorprenents del territori del drama romàntic al de la intriga criminal i en les quals cada escena i cada pla estan allà per alguna cosa, precisament calibrats per atrapar-nos en una xarxa invisible de mirades i secrets i enganys.
2. 'ROMA', d’Alfonso Cuarón
1-estrenos-roma /
Homenatge a la seva pròpia infantesa i, sobretot, a les dones que la van marcar, el vuitè llargmetratge de Cuarón assoleix l’èpica des de l’intimisme, i desperta la més commovedora nostàlgia sense caure en el sentimentalisme. És una pel·lícula tan modesta i delicada que gairebé es fa estrany anomenar-la obra mestra. Però és que, ¿com la podem anomenar, si no?
1. 'EL HILO INVISIBLE', de Paul Thomas Anderson
Tràiler d’’El hilo invisible’. (2017). Daniel Day-Lewis i Vicky Krieps, en un fotograma d’’El hilo invisible’, de Paul Thomas Anderson
La nova meravella cinematogràfica d’Anderson –una altra més– és la història d’un artista que ha posat la seva ànima sencera al servei de les seves creacions, però que en el fons està profundament insatisfet, i la d’una musa que es nega a deixar que la descartin com un simple retall. És un melodrama, i una comèdia negra, i una reflexió omple d’intriga hitchcockiana sobre les dinàmiques de poder que s’enfronten en el fet romàntic i els camins inescrutables de l’amor, per dir-ho d’alguna manera. És una cosa tan refinada com els vestits que el seu protagonista broda, i la seva entretela és igual, plena de misteri i passió soterrada. És cine d’alta costura.
La llista de millors pel·lícules internacionals de l’any ha sigut elaborada amb les votacions de Quim Casas, Desirée de Fez, Eduardo de Vicente, Juan Manuel Freire, Julián García, Beatriz Martínez, Nando Salvà i Rafael Tapounet
