CRÒNICA DE CONCERT

Matthew Sweet, eterna i agredolça joventut

El veterà del rock alternatiu va exhibir el seu renaixement creatiu a la sala Upload

zentauroepp46253503 barcelona 13 12 2018 icult concierto matthew sweet en la sal181215133454

zentauroepp46253503 barcelona 13 12 2018 icult concierto matthew sweet en la sal181215133454 / ELISENDA PONS

2
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Matthew Sweet té una vida estable, d’home feliçment casat, però continua fent la mateixa cançó que el va convertir en estrella alternativa a començaments dels 90: himnes de guitarres cruixents sobre els amors tortuosos. És com si per fer música, o necessitar fer-la, hagués de continuar sent el seu jo adolescent de 20 anys, entossudit a ficar-se romànticament on no ho hauria de fer.

Els que dijous van acudir al seu directe a la sala Upload, majoritàriament, homes i de la seva generació, van fer el mateix i van actuar com a adolescents, sobretot quan van sonar els èxits dels 90. Es cantaven les lletres, però es cantaven, també, els riffs, punys lleument en alt. La sensació de regressió agredolça filtrava l’ambient. Està molt bé això de la maduresa, però ser jove i infeliç també tenia el seu encant.

Gairebé un supergrup

El concert era una rara oportunitat de retrobar-se amb Sweet i, de passada, veure en acció com a companys de banda dues terceres parts de Velvet Crush (el baixista Paul Chastain, el bateria Ric Menck) i un guitarrista adorat per guitarristes (Jason Victor, de l’última encarnació dels neopsicodèlics The Dream Syndicate). Són els seus músics també a 'Tomorrow forever' (2017) i 'Tomorrow’s daughter' (2018), el parell de discos que ha vist Sweet reemergir com a compositor pop, després d’un temps una mica callat o gravant versions amb Susanna Hoffs de les Bangles.

Per escalfar l’ambient, Sweet va optar per l’'oldie' 'Time capsule', del clàssic del 1993 'Altered beast'. Durant la nit, van caure bastantes cançons d’aquest àlbum, com de l’anterior i revelador 'Girlfriend' del1991. L’artista sap el que és bo, el millor de si mateix. També el que la gent ha vingut a escoltar. Per exemple, l’emotiva balada 'Winona' ("¿podries ser la meva petita estrella de cine?"), pur anhel i pura solitud, aquesta nit amb gran segona guitarra planyívola de Victor. O la cançó d’amor possessiu 'Girlfriend'. O l’autoflagelatoria 'Sick of myself', amb aquella tornada de xiclet (molt Monkees) per emmarcar.

Directe i a la geniva

Notícies relacionades

Sigui com sigui, Sweet va defensar amb la mateixa solidesa el seu nou repertori, en què destaquen la country-rock 'I belong to you' o aquella 'Trick' d’irrefrenable trot power pop, però de dens contingut filosòfic: en la línia del famós "¿Alguna vegada has qüestionat la naturalesa de la teva realitat?" de la sèrie 'Westworld'.

En algun moment, la veu potser li va donar problemes (ja va avisar en entrevista amb aquest diari que podia tenir-la "cansada després de tants concerts"), però ningú ho va tenir en compte. L’assalt de dards melòdics era implacable, tens, un darrere l’altre fins a un final i letal 'Evangeline'. No hi va haver bisos. Això és anar directe i a la geniva.

Temes:

Música Concerts