SELECCIÓ DE JOIES

10 bones (i curtes) sèries per veure durant aquest hivern

Seleccionem una desena de títols del 2018 que mereixen veure's i no requereixen un gran compromís de temps

untitled

untitled

6
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Segons el treballat Excel de la periodista Liz Shannon Miller (‘IndieWire’) que aquests dies ha circulat per Twitter, durant el 2018 s’han emès als EUA prop de mig miler de sèries. La quantitat –en aquests dies d’estrenes globals i simultànies, o pràcticament– ha de ser semblant al nostre país. Sens dubte, la sensació d’aclaparament és molt similar entre els espectadors: fins i tot encara que dediquessis tot el teu dia a veure sèries, no podries estar al dia de tantes coses bones que es fan ara mateix.

Davant d’aquest caos infinit, la tasca de filtratge dels crítics sembla més important que mai. Com bé deia fa poc Tim Goodman de 'The Hollywood Reporter', “el sempre canviant rol de la crítica continua evolucionant i, segons la meva opinió, el millor paper que un crític pot fer el 2018 i més enllà és el de curador”.

En essència, el que fem és empassar-nos les males sèries, o, com a mínim, un parell dels seus primers capítols, perquè vostès no hagin de fer-ho. Darrere dels articles-llistes amb recomanacions hi sol haver visionaments sobre els quals aquest crític mai parlarà. O sí, potser amb algun tuit gairebé de servei públic.

Ben aviat arribaran (en alguns països ja comencen a caure) les llistes potser més anhelades, aquelles amb el millor de l’any. Aquí també tindrem la nostra. Però abans, una mica a tall de recordatori, per si volen fer els seus propis resums, hem volgut reunir deu sèries que potser no hagin tingut tota l’atenció merescuda durant els últims mesos i que en l’època de Nadal, amb més temps i sense gaire gran estrena a la vista, pot ser moment de recuperar. De 'Succession', se n’ha parlat bastant, però encara no prou.

Convé posar-se al dia en la mesura possible perquè el 2019 ve amb els catàlegs carregats, una cosa que també explicarem ben aviat amb la pertinent selecció de propostes. Amb l’arribada de Disney+ i Apple a aquest joc infinit, tot anirà a millor, o a pitjor, segons es miri: tots tenim una vida.

1. '1983', la primera sèrie polonesa de Netflix

Els fans del 'thriller' d’història alternativa 'The man in the High Castle' vibraran amb la primera sèrie polonesa de Netflix. L’acció se situa el 2003, vint anys després d’uns atacs terroristes que van canviar l’ordre mundial. El teló d’acer continua vigent i Polònia viu sota un estat policial. Dos personatges llunyans, un estudiant de dret i un policia experimentat uneixen forces per investigar la veritat sobre els vells bombardejos mentre noves rebel·lions cobren forma. Dos grans Agnieszkas en la direcció:la Holland  i la Smoczyńska ('The lure', 'Fuga'). Disponible a Netflix (vuit episodis).


2. ‘Amigos caninos’, són millors que nosaltres

Glen Zipper i Amy Berg, productor i directora/productora amb irreprotxables currículums en el gènere documental, són darrere d’aquesta sèrie sobre els vincles profunds que es poden crear entre humans i gossos. És difícil quedar-se amb una de les sis històries que han volgut recollir, però l’episodi ‘Bravo, Zeus’, dirigit per la mateixa Berg, és especialment colpidor, bonic i emotiu. Ayham, jove refugiat sirià amb nova llar a Berlín, vol rescatar de Damasc el seu estimat ‘husky’ Zeus, però l’operació presenta nombroses dificultats. Disponible a Netflix (sis episodis).


3. 'Channel Zero: The dream door', dimonis compartits

De les històries angoixants de l’antologia 'Channel zero', que porten cap a l’infinit premisses 'creepypasta' (aquest folklore de terror impulsat i desenvolupat a través de la xarxa), se n’ha de parlar més. Totes comencen de forma similar: un paisatge quotidià reconeixible queda trastocat per alguna cosa que no, no hauria de ser allà. En la quarta temporada, 'The dream door', els noucasats Jillian (Maria Sten) i Tom (Brandon Scott) se sorprenen quan una porta blava apareix del no-res al soterrani de casa seva. Res de bo pot sortir d’allà. Disponible a HBO (sis episodis).


4. 'Folklore', el poder del mite

Aquesta creació d’Eric Khoo, pioner del cine independent de Singapur, reuneix sis històries sobre supersticions i mites de sis països asiàtics. L’indonesi Jojo Anwar ('Els fills de Satanàs’) obre fastos amb un torbador episodi sobre Wewe Gombel, fantasma femení que, segons les llegendes, captura nens desatesos pels seus pares. Per la seva banda, el mateix Khoo ens presenta una Pontianak (fantasma vampíric) adolescent, i elPen-Ek Ratanaruangen persona, antiga icona de la nova onada tailandesa, ens explica el pacte d’un fantasma Phi-Pob amb un periodista. Disponible a HBO (sis capítols).

 


5. 'Hilda', animació infantil que els pares voldran veure

Hi ha sèries d’animació infantil que es prenen més aviat poc seriosament els nens, i d’altres (moltes: vivim una edat daurada) que cuiden els seus petits espectadors amb cura. Entre aquestes últimes, hi figura 'Hilda', producció britanicocanadenca que adapta les novel·les gràfiques de Luke Pearson, aquí publicades per Barbara Fiore, sobre la nena de cabells blaus del títol i la seva estranya capacitat per fer-se amiga de les criatures més variades. Tot aquí enamora, de del traç de línia clara fins a aquest tema principal firmat per la mateixaGrimesDisponible a Netflix (tretze capítols).


6. 'The sinner', segona part innecessària i fabulosa

No feia falta segona temporada del 'thriller' 'The sinner', però la cadena USA Network no anava a perdre l’oportunitat d’amortitzar un èxit sorpresa. El talent obra miracles: aquesta nova entrega és tant o més torbadora que la primera. Ja no hi havia novel·la en què basar-se, però el 'showrunner' Derek Simonds ha ideat una altra gran trama sobre un assassinat en mans d’algú que, a priori, mai hauria d’haver matat. Ara es tracta d’un nen que enverina els seus pares amb un te a base d’estramoni, planta coneguda pels seus efectes al·lucinògens i verinosos. Disponible a Netflix (vuit episodis).


7. 'Succession', un 'Rei Lear' de nova era

La sèrie revelació (la millor sèrie) del 2018 ha sigut 'Succession', espècie de retrat salvatge de la dinastia mediàtica dels Murdoch via el 'Rei Lear' de Shakespeare. Brian Cox encarna, amb la seva ferocitat habitual, un magnat mediàtic enfrontat al seu propi declivi i a una cohort d’hereus que, per un motiu o un altre, semblen poc apropiats per ocupar el seu lloc. Jeremy Strong brilla com l’atribolat Kendall; Kieran Culkin, com el esmunyedís RomanKieran Culkin. Hi ha rialles àcides a costa del ric ‘dramatis personae’, però també ràfegues de compassió brutal. Disponible a HBO (deu episodis).


8. 'Unsolved: Tupac and Biggie', American hip-hop story

No fa falta ser fan del rap (però hi ajuda) per disfrutar d’aquesta temporada no oficial d’'American crime story', una versió dramatitzada de les investigacions sobre les morts dels rapers Tupac Shakur i Biggie Smalls. El gran Jimmi Simpson (William a 'Westworld') interpreta el veritable policia de Los Angeles que va investigar el cas de Biggie als 90, mentre que Marcc Rose repeteix com a Tupac després de 'Straight outta Compton'. La sèrie assenyala, en certa manera, els possibles autors dels crims, però molts detalls continuen sent borrosos. Disponible a Netflix (deu episodis).


9. 'A very English scandal', recital del nou Hugh Grant 

Notícies relacionades

Hugh Grant ha entrat, definitivament, en una nova època de la seva carrera. Ja no sembla voler igualar l’encant de Cary Grant i la comèdia romàntica no entra en els seus plans. Ara prefereix els monstres: per exemple, el dolent ballarí de 'Paddington 2' i el (veritable) membre del parlament britànic, Jeremy Thorpe, que va provar d’arreglar la mort del seu examant gai. Repassen el pas, amb sarcasme molt anglès, un gran guionista (Russell T. Davies, antic 'showrunner' de 'Doctor Who') i un gran director (Sir Stephen Frears). Disponible a Prime Vídeo (tres episodis).


10. 'Wanderlust', la llei del desig

El dramaturg Nick Payne ha adaptat per a televisió una obra pròpia sobre l’amor, el desig i la ideal confluència de tots dos. Poc s’entenen aquestes crítiques tirant a tíbies: 'Wanderlust' és un rar cas de sèrie sobre i per a adults que sap capturar detalls de la quotidianitat en tota la seva complexitat. El retrat d’aquest matrimoni de vida sexual vinguda a menys (Toni Collette i Steven Mackintosh) alterna entre l’acudit i el cop de tristesa, de vegades dins d’una sola seqüència o un únic pla. Imaginin el drama psicosexual de culte ‘Dime que me quieres’ reescrit per Mike Leigh. Això és una cosa pareguda. Disponible a Netflix (sis episodis).