El 'flamencotón' de Daviles de Novelda sacseja el polígon

Són les dues de la matinada. Dos adolescents creuen amb pas decidit un pont mal il·luminat que els porta al polígon industrial Polizur de Cerdanyola del Vallès. Tampoc hi ha gaire llum pels carrers del polígon. Totes les naus industrials estan tancades excepte dues: les de les discoteques Dresden i Boxer. No tots els que ronden el polígon han arribat a peu. Molts han arribat amb cotxe. I costa trobar un buit on aparcar. Així és com hem decidit que bona part de la joventut disfruti les seves nits de dissabte: el més lluny possible. En racons inhòspits. En guetos de lleure dels que no volem saber res.

El públic prové de Barberà, Castelldefels, Badalona i altres ciutats barcelonines. Organitza el concert Costa Sud, una de tantíssimes discoteques de la Zona Hermètica de Sabadell que van desaparèixer quan l’ajuntament va clausurar aquell formiguer de lleure nocturn. Els seus clients es van haver de buscar noves destinacions i molts han escollit aquest polígon. Però l’ajuntament de Cerdanyola no vol que els creixi una altra Zona Hermètica i només hi ha llicència per a dos clubs. Dresden ocupa avui l’espai de l’antiga Mundo Caníbal i Boxer és l’antiga Mama Mandawa, clausurada fa tot just dues tardors.

Rumba catalana i reggaeton

L’ambient a la Boxer és el de les grans ocasions. La sala és pleníssima. Predomina el públic gitano, tot i que també hi ha molts paios. El motiu que els porta aquí és Daviles de Novelda, un cantant alacantí de rap i reggaeton. A les quatre de la tarda, dues nenes de 14 anys ja buscaven un autògraf seu conscients que a la nit no podrien entrar al local. El discjòquei punxa rumba catalana de Los Banis, salsa d’Andy Montañez, trap gitano de Moncho Chavea i reggaeton de Daddy Yankee. El públic ho balla tot per igual i bat palmells flamencs. A la barra no se serveix cervesa perquè aquest públic no la beu. “Qui vulgui shisha, l’abaixem a 20 euros. ¡Com el mercat ambulant!”, crida el qui punxa. Al carrer desenes de persones desafien el fred per fumar tabac.

A la sala destaca la presència de dues àvies. Elles també volen veureDaviles de Novelda, però tot i que ja són les tres de la matinada, s’han d’empassar un lot de teloners sortits de sota de les pedres. Primer, al duo Kream & Crie930, que despatxa el seu joiós hit  afrounderground ‘Modo vacilón’ amb unes veus aspres a l’estil Ayax & Prok. I després d’ells, un canari la tornada més aplaudida del qual diu: “ “Voy a ser rico eso está escrito / Voy a ser rico antes de los 35”. Cinc joves amuntegades a primera fila combaten la calor ventant-se amb un full volant que anuncia una imminent actuació de Canelita a la mateixa sala. Són les 3.30 i elles només volen veure de Novelda.

Després de les xifres de Rosalía

Però, ¿qui és Daviles de Novelda? “’Yo soy de los Fernández / De una familia muy grande / Gitano canastero con mucho arte”. Així es presentava el 2016 un xaval de 17 anys anomenat David Fernández. ‘Yo soy de los Fernández’, la seva estrena a les xarxes, era un ritme rap recitat amb dicció aflamencada. En dos anys David ha posat al mapa musical la seva ciutat de naixement, Novelda, i s’ha erigit en ídol de les músiques urbanes gitanes. Amb només una desena de cançons, porta més de 73 milions de reproduccions a Youtube. Rosalía suma 118 milions, sí. Però no és tantíssima la distància, si tenim en compte que mentre la catalana té tots els mitjans de comunicació i el màrqueting als seus peus, Daviles de Novelda amb prou feines s’han publicat un parell d’articles.

‘Yo soy de los Fernández’ és, precisament, la cançó amb la que obre, ¡per fi!, el concert. L’acompanya el seu soci i també raper DaniMFlow. A les seves esquenes, una taula de fusta i un 'discjòquei' que llança les pistes. No hi ha el més mínim element decoratiu, però ningú ha de trobar-ho a faltar vista la quantitat de mòbils que ja estan filmant tot el que passa a l’escenari. Daviles és a la Baxer. Això és l’únic que importa. I mentre despatxa les seves rimes sobre bases reggaetoneres, les fans de primera fila baten palmells flamencs.

Daviles es confessa devot de Nyno Vargas i Camarón, però és més fàcil imaginar-lo com una barreja de José el Francés i Tego Calderón. Flamenquito, gitano i romàntic, però amb aspiracions tot terreny que l’animen a ficar-se en el rap, el reggae, el dancehall i la bachata. Canti el que canti, té un deix flamenc, però també se li escapen picades d’ullet al reggaeton boricua. Ell mateix utilitza el terme ‘flamencotón’ per referir-se a aquesta generació (Moncho Chavea, Omar Montes, Sonikete Rom, Original Elías, FlowZeta...) que imprimeix el seu segell flamenc a qualsevol ritme urbà contemporani. Un patriarca gitano amb barba, jaqueta i barret aprova la moció triomfadora de Daviles a la zona vip. “¡Quina castanya porto!”, se sincera un altre espectador que és tot simpatia.

Paper higiènic per a la suor

Van caient un després dels altres els títols més celebrats de Daviles. Un d’aquests és‘Mi gyal’, el clip del qual suma més visualitzacions que qualsevol títol de la molt internacional Bad Gyal. De tant en tant, DaniMFlow cola cançons seves com a ‘Eternidad’ o ‘Como ella lo sabe’, moments que Daviles aprofita per recuperar l’alè i assecar-se la suor amb un tros de paper higiènic que li han portat del lavabo del camerino. L’alacantí dedica ‘Vietnam’ a Sarai. Sarai l’hi agraeix. Tot i que ‘No te trate bien’ denunciï frontalment la violència de gènere, gran part del seu repertori conjunt perpetua tòpics masclistes com l’amor romàntic, les relacions possessives o les males dones. “¡Seguretat! ¡A la pista!”, sol·licitaran per megafonia en algun moment del concert.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

“Vámonos a la playa, que yo soy tu gitano y tú eres mi media paia”, canten els centenars i centenars de paios i gitanos reunits al polígon Polyzur de Cerdanyola aquesta matinada de desembre. “¡Volem potència!”, exclama Daviles una mica contrariat. Els acoblaments de so són constants. El tècnic ha optat per baixar el volum per aturar-los. Però, és clar, ara els cantants amb prou feines escolten les bases sobre les quals reciten i la intensitat del concert decau. Tenint en compte el poder de convocatòria del raper i els 15 euros que costa l’entrada (25 en zona VIP), el muntatge podria ser més consistent i així ‘Ya no quiero amores’ i ‘¿Por qué?’ podrien exhibir el seu evident potencial.

El concert amb prou feines dura una hora. Encara no s’ha fet de dia. Encara hi ha festa per a estona. El discjòquei de la sala punxa una rumba de Los Cuñaos . “Dile a tu papa, dile a tu mama que yo te voy a pedir”, taral·leja el públic. Més ball. Més palmells. Ja hi haurà temps per planejar com i amb qui tornar a casa.