Dakota Johnson: "Necessito explorar el meu costat fosc"

Malgrat que ha estat vinculada a la fama de Hollywood literalment des que va néixer, ha obtingut el reconeixement com a actriu exclusivament per mèrits propis. Primer, al capdavant de la trilogia ‘Cinquanta ombres’; després, a través de la seva associació artística amb el director italià Luca Guadagnino. Acaba d’arribar als cines la segona pel·lícula que ha rodat al costat d’ell, 'Suspiria', 'remake' del clàssic del cine de terror que Dario Argento va dirigir el 1977.

Després de l’estrena de 'Malos tiempos en El Royale' fa unes setmanes i del de ‘Suspiria’ ara, fa la sensació que l’atrauen els personatges turmentats. ¿És així?

Suposo que últimament he passat una època en què em sentia connectada amb aquest tipus de papers foscos, sí, i crec que tenia la necessitat d’explorar el meu propi costat fosc. Tinc moltes pors en la vida, i hi ha moments en què ho veig tot molt negre. I tot i que resulten molt dolorosos, d’altra banda sento que en puc aprendre molt, i utilitzar-los en el meu treball com a intèrpret.

En una entrevista que va fer fa uns mesos, assegurava que rodar ‘Suspiria’ la va obligar a fer teràpia. ¿Realment va ser un rodatge tan complicat?

Crec que es va mal interpretar lleugerament el que vaig dir. És cert, vaig estar fent teràpia després de la pel·lícula, però en realitat he estat fent teràpia tota la meva vida, des que era nena. I des que soc actriu m’agrada explorar a fons les experiències que visc durant els rodatges, especialment si són rodatges intensos. Tendeixo a pensar molt, massa, així que per a la meva salut mental és positiu compartir aquests pensaments i posar-los en ordre.

La nuesa corporal és una manera d’expressió essencial del seu personatge a 'Suspiria'. Després d’haver protagonitzat la trilogia Cinquanta ombres, ja ha d’estar acostumada a cert tipus d’escenes.

Crec que a hores d’ara ha quedat clar que no m’importa despullar-me en pantalla; és més, em sembla molt edificant a nivell actoral. Perquè la roba que portem parla del nostre historial personal, i les joies que lluïm parlen del nostre estatus; i si en una escena no tens res d’això, has de comunicar-te només amb la teva interpretació. Potser quan les tetes em comencin a caure tindré més objeccions a treure’m el sostenidor però, de moment, si el personatge ho exigeix continuaré fent-ho. No és culpa meva que la nuesa generi controvèrsia.

¿Li importa veure’s en el centre de polèmiques?

No em molesta. De fet, crec que m’agrada. És bo que l’art sigui polèmic, i que provoqui sentiments a la gent.

¿Lamenta que se la continuï associant a ‘Cinquanta ombres’?

No em penedeixo en absolut d’haver participat en aquestes pel·lícules. Són part de la meva carrera, i si no les hagués fet no seria on soc. Gràcies a aquestes vaig aprendre molt i vaig madurar molt, i vaig adquirir la seguretat en mi mateixa necessària per afrontar projectes més complexos. Però pel·lícules com 'Suspiria' sens dubte resulten molt més gratificants; en part perquè em sento molt més relaxada i menys escrutada parlant-ne.

¿Què és el més difícil d’experimentar l’escrutini públic?

En el meu cas, he descobert que les multituds em desconcerten. Per això, en els actes públics sempre acabo asseguda en un racó, sense saber de què parlar amb ningú i sentint-me fora de lloc. I l’exposició mediàtica m’ha fet tornar més freda i previnguda. Jo abans no era així. Per sort, tinc molt recolzament al meu voltant.

¿Què ha après de la seva mare, Melanie Griffith, i de la seva àvia, Tippy Hedren?

La meva àvia va ser una inspiració increïble per a mi. És una supervivent. L’assetjament que va patir és un exemple del que ha estat passant a Hollywood durant massa temps, i en aquell moment a la gent li semblava una cosa normal. Jo he tingut sort, perquè no he experimentat res semblant. De fet, tots els problemes que la meva família ha patit m’han fet ser molt conscient del disbarat que pot arribar a envoltar aquesta professió, i estar-ne previnguda.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

¿I què ha après del seu pare, Don Johnson?

Em va donar un consell formidable. Em va dir: “Per tenir èxit a Hollywood has de ser un llop, no un xai”. En el negoci de l’espectacle, si una dona prova de defensar les seves idees és immediatament acusada de ser difícil. Però prefereixo que em considerin difícil a què es creguin amb dret a no prendre’m seriosament.