Anar al contingut

PRESTIGIÓS GUARDÓ

Premi Turner per al videoart de Charlotte Prodger sobre la identitat de gènere

L'artista britànica explora el rol de la sexualitat en la societat a través de peces filmades amb el seu telèfon mòbil

Premi Turner per al videoart de Charlotte Prodger sobre la identitat de gènere

ANDY RAIN

El prestigiós premi Turner ha recaigut aquest any en la videoartista britànica Charlotte Prodger, autora d’una instal·lació en la qual explora la identitat de gènere i el rol de la sexualitat en la societat a través de peces filmades amb el seu telèfon mòbil.

El jurat del guardó, dotat amb 25.000 lliures (28.000 euros), va elogiar en una cerimònia a Londres la "qualitat pictòrica" del treball de Prodger, una creació personal que barreja imatges de la vida quotidiana de l’autora amb seqüències de paisatges escocesos.

L’exhibició 'BRIDGIT/Stoneymollan Trail', que es va veure per primera vegada al museu noruec Bergen Kunsthall, constitueix "l’ús més profund d’un dispositiu tan prosaic com l’iPhone que hem vist en l’art fins ara", va afirmar el director de la galeria Tate Britain i president del jurat, Alex Farquharson.

'BRIDGIT', un dels dos vídeos que componien la instal·lació, és una peça de 32 minuts, filmada per complet amb un telèfon mòbil durant el transcurs d’un any. El film inclou imatges de l’artista, de 44 anys, llegint els seus diaris, així com fragments de la seva vida quotidiana i els seus viatges.

En la narració que acompanya algunes de les imatges, Prodger relata experiències personals sobre les dificultats que va trobar al revelar la seva identitat sexual a la regió rural escocesa d’Aberdeenshire en la dècada dels 90. Explica com algunes persones no sabien si era un nen o una nena, i com en ocasions han confós la seva nòvia amb la seva filla.

Història de molta gent 'queer'

"Les històries que explico, malgrat que són meves, personals, són històries que molta gent, molta gent 'queer', crec, ha experimentat", va afirmar la videoartista, que es va declarar "desconcertada" després de rebre el premi. El president del jurat va destacar la manera com l’artista "maneja les experiències vitals i la formació del sentit d’un mateix a partir de referències dispars". "No va ser fàcil prendre una decisió, però crec que el jurat estava unit en la sensació que aquest treball introdueix una cosa nova al món fílmic", va afegir Farquaharson.

El Turner és el guardó més prestigiós de l’art contemporani al Regne Unit i és conegut, a més, per la seva capacitat de generar controvèrsia. Entre els seus guanyadors més il·lustres hi ha Damien Hirst, que el va obtenir el 1995 per una mostra que incloïa la seva obra 'Mother and Child Divided' (‘Mare i fill dividits’), que consisteix en una vaca i un vedell partits per la meitat, submergits en un tanc de formol.

Aquest any, el jurat havia seleccionat quatre finalistes amb unes obres que tenen alguna relació amb reivindicacions polítiques i la defensa dels drets humans. A més de Prodger, optava al Turner el grup artístic Forensic Architecture, amb arrels a la Universitat de Londres, nominat per les seves exhibicions 'Counter Investigations: Forensic Architecture', a l’Institut d’Art Contemporani de la capital britànica, i 'Forensic Architecture: Towards an Investigative Aesthetics', al Macba de Barcelona.

Abusos drets humans

La seva instal·lació va ser lloada pel jurat que la va seleccionar a causa dels seus "innovadors mètodes" per obtenir i donar a conèixer dades relacionades amb els abusos als drets humans al món.

També optava al premi Naeem Mohaiemen, que ha presentat al MoMA de Nova York 'Naeem Mohaiemen: there is no last man', un film que explora la identitat postcolonial, la immigració, l’exili i la vida dels refugiats.

El quart nominat era Luke Willis Thompson, que va estrenar a la capital britànica 'Autoportrait', que aborda el tractament a les comunitats minoritàries i les formes en què certs objectes, llocs i persones estan relacionats amb la violència.

Els treballs de tots els candidats al Turner d’aquest any s’exhibeixen des del setembre passat a la Tate Britain de la capital britànica i es podran veure fins al pròxim 6 de gener. 

Temes: Art