LA CITA MUSICAL DEL FÒRUM

Rosalía i J Balvin, al revolucionari cartell paritari del Primavera Sound 2019

El festival es bolca en la música urbana, sense deixar de programar reclams del rock i el pop com Suede, Interpol i Tame Impala

undefined45759009 bilbao  spain   november 04   rosalia performs on stage duri181105182350

undefined45759009 bilbao spain november 04 rosalia performs on stage duri181105182350 / Jeff Kravitz

3
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto

L'any passat ja es mastegava el gir i aquest any es confirma: el Primavera Sound consumarà en la seva edició del 2019 (del 30 de maig a l'1 de juny en el Parc del Fòrum) el gir cap a la música urbana, afroamericana però també llatina i autòctona, amb un cartell en el qual destaca ni més ni menys que una estrella del reggaeton, el colombià J Balvin, així com les figures del r'n'b Solange i Erykah Badu, els rapers Future, Nas i Cardi B, i la neoflamenca Rosalía. Reforça l'aposta per aquests gèneres un nou escenari pel qual desfilaran 18 artistes seleccionats pel traper Yung Beef, un altre punt calent d'un Primavera que ofereix un cartell radicalment paritari.

Així ho va anunciar el festival aquest dimecres a través d'un breu vídeo que semblava vingut d'algun lloc del futur i que llançava una pregunta amb ànim premonitori: “¿Te’n recordes? El 2019 va ser l'any en què tot va canviar”. Tot, o gairebé: a més de hip-hop, r'n'b i llatinitats urbanes, el cartell ofereix, entre els seus 226 noms, reclams que se situen més a prop de la línia històrica del festival, com Suede, Interpol o Tame Impala. Ecos del Brit-pop, el postpunk i el rock psicodèlic, parcel·les que també tenen de dret a la vida.

El polèmic reggaeton

La presència estel·lar de J Balvin és la més trencadora, ja que col·loca un gènere que posa els pèls de punta a molts fans del rock i el pop com és el reggaeton a la catifa vermella del Primavera Sound. Un reggaeton que podríem anomenar d'autor, avançat i allunyat dels clixés, inclosa la fanfarroneria masclista. Com a alta mostra, el seu últim disc, ‘Vibras’, que aquests dies rep elogis en publicacions com ‘Rockdelux’ i ‘Mondosonoro’.

J Balvin.

Sí, la noció de pop està canviant, mira més al sud, al món llatí i afroamericà, i pensa més en femení. I allà hi ha Rosalía, amb la posada en escena del seu extaordinari ‘El mal querer’, i Solange, germaneta de Beyoncé i artista d'alts vols, que tornarà al festival dos anys després amb un disc que està en camí. En les lletres grans figuren altres creadors carismàtics fets al segle XXI: des de James Blake, amb el seu neosoul electrònic, fins a figures com Kate Tempest, Janelle Monáe i FKA Twigs, en les quals es creuen influxos de l'electrònica, el hip-hop, el funk o el r'n'b. Més personalitats femenines: la diva pop Carly Rae Jepsen i els accents ‘synth’ de la francesa Christine (and the Queens), la sueca Robyn i l'escocesa SOPHIE.

L'herència dels 90

El vídeo de presentació sembla ironitzar amb la naturalesa del festival en edicions no molt llunyanes quan apunta: “Semblava que tornaven els 90, però ens acostem als nous 20”. Encara que, si bé moltes de les figures rutilants d'aquest any són de nova planta i/o es nodreixen dels nous gèneres urbans, la presència d'artistes vinculats a l'ordre pop-rock dels noranta és voluminosa.

Allà hi ha vedets com Primal Scream i Jarvis Cocker (l'excantant de Pulp), el clàssic pop avantguardista Stereolab, la trobadora indie-rock Liz Phair, la institució lo-fi Guided by Voices (per primera vegada en el Primavera), el far de l’slowcore Low, el posthardcore matemàtic de June of 44 o el veterà grup de rock industrial Nitzer Ebb. I artistes d'aquestes tradicions crescuts en aquest segle, que n'hi ha, com Kurt Vile & The Violators, Dirty Projectors o Big Red Machine. O la misteriosa pianista art-pop Julia Holter. Com de costum, a les cantonades del cartell és possible detectar identitats vingudes d'altres confins musicals, com la pianista Suzanne Ciani, el trompetista Jon Hassell (col·laborador històric de Brian Eno i Talking Heads) i el cor The Mystery of the Bulgarian Voices, al qual s'afegirà la summa sacerdotessa Lisa Gerrard, cantant de Dead Can Dance.

De Pavvla a Peter Buck

Notícies relacionades

Peixos en caladors més pròxims, la cantant i pianista donostiarra Elena Setién, el pop llenguallarg del grup madrileny Las Odio, així com la murciana Lidia Damunt i la catalana Pavvla (la també actriu Paula Jornet). I un rampant exponent pop autòcton amb rerefons urbà, Cupido, amb Pimp Flaco i Sol Astra. Aquest actuarà diumenge 2 de juny, dins de la jornada de tancament, gratuïta, que es desplegarà en el CCCB i que acollirà, entre d’altres, Filthy Friends, supergrup encapçalat per Peter Buck, exguitarrista de REM, Christina Rosenvinge.

Erykah Badu.

Perquè, una vegada més, el festival es desplegarà per etapes, a través primer de la parcel·la Primavera a la Ciutat, que s'obrirà dilluns 27 de maig, i culminarà amb la jornada gratuïta del dia 29 en el Fòrum, pòrtic de la programació de pagament que concentra el gruix del cartell. Una edició, la del 2019, que va en la direcció del rejoveniment d'artistes i públic apuntada l'any passat. Encara que, veterans del lloc, no desesperin: una vegada més, i ja van 12 edicions, Shellac, amb Steve Albini al capdavant, tornarà a fer retrunyir les seves eines, ara potser per il·lustrar els més joves sobre el que un dia va ser l'era del rock.