CRÒNICA

UB40, tròpic al desembre

El grup britànic, amb Duncan Campbell, germà de l'evadit cantant original, Ali Campbell, al capdavant, va passar revista als seus 40 anys de reggae-pop a Razzmatazz

18

18

2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

El 40è aniversari d’UB40, que es compleix aquest mes de desembre, ha agafatla família dividida. Literalment: d’una banda, Ali Campbell, el seu cantant de sempre, encapçala una banda anomenada UB40 Featuring Ali, Astro & Mickey, amb dos membres històrics més, i de l’altra, el seu germà Duncan, que el va substituir el 2008, al capdavant de la versió oficial d’UB40, en què segueixen operant cinc veterans. Un bonic embolic que va deixant un doble rastre de concerts entorn del repertori que als anys 80 va portar el reggae al gran públic.

Eld’aquest dilluns a Razzmatazz, va anar a càrrec de la banda que continua dient-se UB40 sense afegits, la supervivent de les crisis internes de l’última dècada. Amb nou músics en escena i el repertori de sempre en estat de revista, si bé, no ens enganyem, a Duncan li falta la brillantor vocal i la capacitat de comunicació d’Ali (que aquests anys no s’ha mossegat la llengua i ha acusat el seu germà d’“assassinar” les cançons d’UB40). A Poble Nou no va córrer la sang, tot i que sí que hi va haver certa sensació de correcció executiva una mica mancada de relleus.

Repertori històric

Tot i que la banda té un disc a punt, ‘For the many’, que espera treure al febrer (mentre el seu rival n’acaba de publicar un altre, ‘A real labour of love’, evocant sense complexos el clàssic ‘Labour of love’, del 1983), el repertori va mirar cap a aquest llegat de fa 40 anys, començant per la cançó que va treure com a primer senzill, el 1980, ‘Food for thought’. Clamant per un “aliment per a l’esperit” sobre un suau, ben construït, balanceig jamaicà.

Notícies relacionades

Cançons com ‘Come back darling’, ‘Cheerio baby’ o ‘Blue eyes crying in the rain’ (cançó country que als 70 va gravar Willie Nelson) van fluir amb comoditat, entre suaus harmonies vocals i algun solo del saxofonista històric Brian Travers. ‘King’, dedicada a Martin Luther, va realçar accents polítics i, a ‘Reggae music’ i ‘Baby why’, el baixista Earl Falconer, va agafar la veu cantant adoptant un cridaner falset.

Concert sense moments morts, anant al gra en una hora i 25 minuts regada per versions reconeixibles: d’‘I'll be your baby tonight’, de Bob Dylan, als seus èxits més importants, ‘Red red wine’ (Neil Diamond) i la balada ‘(I can’t help) falling in love with you’, que va popularitzar Elvis. Records finals als orígens a ‘Kingston town’ i la felicitació de Travers al Festival del Mil·lenni per les seves dues dècades de singladura, redoblant així l’aniversari en una nit de desembre amb una tènue temperatura jamaicana.

Temes:

Razzmatazz