Anar al contingut

CRÍTICA DE MÚSICA

El planter del Primer Palau

El cicle va acollir un recital de la guanyadora del 2017, Mercedes Gancedo

Pablo Meléndez-Haddad

El planter del Primer Palau

El Primer Palau, una convocatòria que el Palau de la Música Catalana organitza des fa 23 anys amb l’objectiu de promocionar el talent jove, va proclamar dimarts passat els seus guanyadors en l’edició del 2018, una iniciativa “a cavall d’un concurs i un cicle de concerts que tenen com a premi l’oportunitat de debutar en aquest emblemàtic escenari”, segons va explicar el presentador de la vetllada, el periodista Albert Torrens. En aquesta ocasió, va resultar guanyador l’organista Joan Seguí Mercadal, guardonat en aquest acte, que tenia com a principal atractiu l’actuació de la triomfadora de l’edició de l’any passat, la soprano argentina Mercedes Gancedo –primera vegada que guanyava un cantant–, que, acompanyada al piano per una sensible, concentrada i eficaç Beatriz Miralles, va oferir un aplaudit recital de 'Lied' imposant una veu de timbre lluminós i amb un brillant metall, una tessitura àmplia amb els extrems ben assentats, dicció clara i un fraseig fantàstic, expressiu i molt coherent amb els textos. En el programa figuraven fins a vuit autors, centrat sobretot en Leonard Bernstein, a qui es va dedicar la segona part del recital l’any del centenari del seu naixement.

'Mélodies' de Fauré i Debussy van obrir el programa, seguides d’una bonica i molt ben interpretada cançó de Yoshinao Nakada –hi havia una considerable presència de japonesos entre el públic, perquè el patrocinador del cicle és una marca nipona– abans d’apostar per clàssics del gènere, com ara Richard Strauss –amb un Allerseelen molt ben enfocat–, SchumannWolf Xavier Montsalvatge, de qui es van escoltar les seves 'Cinco canciones negras’ en una versió deliciosa i de gran poder comunicatiu.

L’homenatge a Bernstein va arribar amb els seus divertits cicles 'I hate music' –deixant la primera cançó per al final– i 'La bonne cuisine', per als quals s’ha de tenir una especial vis còmica que Cancedo i Miralles van demostrar posseir amb escreix apareixent caracteritzades com dues nenes a 'I hate Music', i com dues xefs, en el cicle gastronòmic –anunciant el menú per altaveus–, un sentit teatral que va fer que la seva actuació acabés de conquerir un Palau entusiasta. Com a propina, es va oferir ‘La canción del árbol del olvido’, de Ginastera.