Olga Jojlova, la primera dona de Picasso, torna a Rússia

Va ser un consell del seu amic, el poeta, guionista i director de cine Jean Cocteau, el que va empènyer el 1918 un Pablo Picasso que aleshores ja era un artista molt cotitzat a casar-se amb a ballarina russa Olga Jojlova. "Cocteau li va dir que l’única manera de tenir les dones russes era el matrimoni", rememora l’historiador de l’art Joaquim Pissarro.

La impressió que va causar Khokhlova en el pintor malagueny va ser important. Va renunciar a l’ambient bohemi que l’havia envoltat fins aleshores a París, a l’amor lliure, i va acceptar casar-se a la catedral ortodoxa Aleksándr Nevski de la capital francesa en una cerimònia que es va prolongar durant tres hores.

Es va instal·lar en un apartament de la prestigiosa Rue de Boétie, molt a prop delsCamps Elisis, i es deixava veure elegantment vestit en còctels i festes de l’alta societat amb Olga Jojlova, aquesta abillada de Chanel. A l’estiu, passava llargues temporades a la Costa Blava acompanyat del seu fill Paul, nascut el 1921. La seva dona russa, que odiava el cubisme i les avantguardes en general, es va convertir en la model principal del període neoclàssic en la seva obra que es va desenvolupar durant aquells anys de tranquil·litat familiar i que es prolongaria fins a ben entrada la dècada dels 20. El cubisme va ser oblidat gairebé per complet i fins i tot el mateix Cocteau va arribar a escriure a la seva mare el següent: "Picasso està enamorat". 

Un segle després del primer casament del pintor, dos centenars de quadres, postals, cartes i mobles d’aquesta èpocas’exposaran fins al pròxim 3 de febrer a la sala Blanca del museu Puixkin. Pissarro, que a més d’historiador de l’art és besnet del pintor impressionista francès Camille Pissarro i un dels comissaris de la mostra, considera que la relació amb Olga va ser fonamental en la vida del malagueny, fins i tot després de la seva separació, el 1935. "Tenia una presència espectral; ella s’havia quedat en el seu esperit", puntualitza.

Un artista que "transforma el seu art"

"Amb aquesta exposició podem percebre com un artista tan genial com Picasso, gràcies al seu matrimoni i al seu fill, transforma el seu art, el fa evolucionar, li confereix una nova direcció", ha assegurat Bernard Ruiz-Picasso, net de l’artista malagueny i de Jojlova i cofundador del Museu Picasso de Màlaga, en l’acte de presentació. "L’exposició és el resultat d’un llarg treball d’estudi dels arxius que la meva àvia per línia paterna em va deixar", ha continuat.

Entre els objectes que s’exhibiran durant les pròximes setmanes al principal museu moscovita d’art europeu hi ha un bon nombre de retrats d’Olga, des dels primers en què apareix com una musa de gran bellesa idealitzada que inspira al creador, fins a les pintures realitzades a finals de la dècada dels20, quan Picasso ja havia perdut tot l’interès per la família i representa la seva esposa d’una manera devastadora, gairebé com una "castradora", com va arribar a dir en alguna ocasió al seu entorn. En l’intermedi, l’artista malagueny mostra la seva dona russa com una mare tendra, envoltant el seu fill amb els seus braços, tot i que amb el semblant trist.

Quadros com 'Retrat d’Olga en una butaca' o 'Olga amb mantellina', realitzats a finals de la dècades dels 10, quan la relació es trobava en els seus inicis i era fresca i vital, 'Família a la vora del mar', pintada el 1921, coincidint amb el naixement del primer fill de la parella, o ‘Nua en una butaca vermella’,el retrat grotesc d’una dona amb una poderosa dentadura i els pits penjant, reflecteixen la canviant relació que va mantenir el pintor malagueny amb la seva primera dona, de qui es va separar el 1935.

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

La revolució russarevolució russa va tenir un impacte devastador en la vida de la primera dona del malagueny, i això es reflecteix en l’aspecte malenconiós i pensatiu amb què apareix en els retrats. Va deixar el seu país el 1912 com a ballarina de la companyia 'Ballets russos’, que agrupava a la flor i la nata del Ballet Imperial de Sant Petersburg, i només va tornar breument el 1915. Dos anys més tard, es va desencadenar la revolució bolxevic i la posterior guerra civil. Va perdre el contacte amb la seva família i només temps després va saber que el seu pare i el seu germà, que s’havien alineat amb el bàndol contrarevolucionari, van morir durant la contesa. "Olga ha tornat per fi a Rússia", es comentava aquest dilluns als passadissos del museu Puixkin.