Fascinant conte negre de la companyia 1927

Van captivar l’any passat en la seva estrena al Temporada Alta amb ‘Gólem’ i aquest cap de setmana la companyia britànica 1927 ha tornat a fascinar la platea amb ‘The animals and children took to the streets’, la peça que els va llançar a la fama. Amb una imaginativa integració del treball teatral  en el relat animat projectat sobre tres pantalles, la directora, escriptora i actriu Suzanne Andrade il’animador i il·lustrador Paul Barritt han creat un llenguatge únic en què conflueixen referències múltiples, començant pelcinema mut il’expressionisme alemany de la ‘Metrópolis’ de Fritz Lang, estrenada el 1927 com el nom de la companyia.

‘The animals...’ es presenta com una novel·la gràfica que pren vida per recordar-nos la cíclica equació sota el poder opressiu: revolta i repressió, dibuixada amb gran sarcasme, humor i originalitat. Som a Le Bayou, el suburbi marginal, oblidat i temut d’una ciutat, amb escarabats enfilant-se per les parets, veïnes xafarderes i criatures rabioses prenent els carrers en les seves barbàries nocturnes. Una mare nouvinguda amb la seva filla fracassa a l’intentar millorar les seves vides amb art i amabilitat, mentre un porter enamorat de la nova llogatera compta els dies per escapar-se de la barriada. La revolució arriba des dels petits: una banda de nens pirates decideix assaltar el parc dels privilegiats, on juguen criatures felices, i segrestar el gat de l’alcalde. Acabaran zombis, sedats amb gominoles adulterades, i amb la lliçó apresa: qui neix a Le Balou mor a Le Balou.

Teatre, cine, música

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

En escena, tres formidables actrius cantants, una d’elles també al piano, com en el cinema mut que evoquen, interactuen en perfecta sincronització amb el relat fílmic, movent-se ràpides cap als llocs de l’acció dels diferents personatges: apuntant per una finestra, obrint el paraigua mentre cau pluja virtual, escombrant la brutícia que a l’instant salta a la pantalla o passejant amb la filla, un dibuix animat. La hibridació de la feina actoral amb l’animació, el leitmotiv d’aquesta premiada companyia fundada el 2005, és pura màgia i exigeix una precisió de rellotgeria suïssa.

En el fosc grafismed’estètica expressionista trobem traços del macabre Tim Burton, hi ha també tocs de cabaret, amb cançons i música en directe, i un esplèndid malbaratament d’imaginació. Apaivagada la ira infantil, proposen dues opcions. Final realista o idealista. El públic prefereix l’últim, però aquest no és un conte de Disney. És un conte negre, molt negre, meravellós.