Mor Stan Lee, el geni que va donar dimensió humana als superherois

La vinyeta queda en blanc o es tenyeix de negre en dol. Stan Lee, creador de superherois i en gran part responsable de la seva humanització, redefinició i revolució, ha mort aquest dilluns en un hospital de Los Angeles als95 anys. Marvel perd la seva icona humana més gran. Lee perd el seu principal promotor: ell mateix. I la cultura, amb la reductiva etiqueta de popular feta miques per Lee com si fos la camisa de l'Increïble Hulk, diu adeu a un dels homes que l'han marcat en les últimes dècades.

Les causes de la mort no han estat detallades però la filla de Lee, Joan Celia o JC, ha confirmat la seva mort a l’hospital Cedars Sinaide Los Angeles. Posteriorment, en un comunicat remès a Reuters, ha definitd'“irreemplaçable”el seu pare. “Sentia una obligació cap als seus fans de continuar creant”, ha escrit. “Estimava la seva vida i estimava el que feia per viure”.

El que Lee va fer des de molt jove i fins a l'últim moment va ser escriure, editar, publicar, crear, promocionar i promocionar-se... I entretenir. I no és casual la cita del mateix Lee que la web de Marvel, l'imperi multimèdia que va ajudar a aixecar i que Disney va comprar fa gairebé una dècada per 4.000 milions de dòlars, ha elegit per encapçalar el seu homenatge a un dels pares de Spiderman i Thor, Black Panther, Iron Man, Daredevil o Els quatre fantàstics.“Solia estar avergonyit perquè era només un escriptor de còmics mentre gent construïa ponts o feia carreres mèdiques. Llavors vaig començar a adonar-me'n: l’entreteniment  és una de les coses més importants en la vida de la gent. Sense l’entreteniment poden caure en el més profund. Sento que si ets capaç d'entretenir la gent estàs fent una cosa bona”.

Sempre ocupat

Stanley Martin Lieber va néixer el 28 de desembre de 1922 a Manhattan al si d'una família humil d’immigrants romanesos que després s'instal·laria en el Bronx. Va passar la seva infància i adolescència llegint Shakespeare, Arthur Conan Doyle i Mark Twain, devorant revistes pulp i entregat a les pel·lícules d'Errol FlynnI veient el seu pare en dificultats per aconseguir feines, va cultivar en aquell temps la filosofia de vida que el marcaria i que resumiria el 2002 en la seva autobiografia Excelsior. “Sento que el més important per a un home és tenir feina a fer, estar ocupat, ser necessari”.

En el seu cas la feina va començar en ocupacions diverses fins que als 17 anys, el 1940, va ser contractat per vuit dòlars l'hora com a noi dels encàrrecsa Timely Publications, la companyia que després seria Marvel. Allà aviat va començar a escriure i editar, sobretot històries d'herois tradicionals. El 1941 va utilitzar per primera vegada la firma Stan Lee, guardant-se el seu nom per a la gran novel·la amb què sempre va somiar però que mai no va arribar a escriure. I als 19 anys era editor en cap.

Van arribar després dècades de creació només interrompudes pel parèntesis d'un breu pas per l'Exèrcit, on va escriure guions per a manuals i pel·lícules d'entrenament. I quan la fatiga i la frustració van estar a punt de fer-li llançar la tovallola, Lee va decidir escoltar els consells de la seva dona Joan, amb la qual es va casar el 1947 i que va morir l'any passat, i quedar-se a Marvel però seguint els seus propis instints.

Aquests, i la col·laboració amb l'il·lustrador Jack Kirby, van crear el naixement el 1961 d’Els quatre fantàstics, superherois amb peus de fang, o si més no amb emocions, dubtes, neurosis, inseguretats i debilitats inèdites fins aleshores en les vinyetes. I va començar la revolució.

També va arrencar allà part de la polèmica que el va acompanyar tota la seva vida: com es defineix l’autoria  d'un personatge. Perquè Lee va treballar amb el que va acabar definint-se com el “mètode Marvel”:pensar una història amb un artista, escriure la idea, deixar que l'artista dibuixés i després omplir els globus de diàleg, sons i narració. I ni les batalles legals no van aclarir mai els duels sobre la paternitat amb dibuixants com Kirby o amb Steve Ditko, amb qui va crear Spiderman.

Lee va ser prolífic i també multimediàtic, empresarial i visionari. Promocionat fins al comandament total de Marvel el 1972 es va mudar a Los Angeles el 1980 i va aprofitar la televisió, el cinema, els videojocs i internet per expandir l'imperi i, també, la seva pròpia fortuna. I sempre va continuar creant i engrandint la seva estrella.

Lee era adorat pels fans, als quals veia freqüentment en conferències o amb els seus passejos habituals pels salons de còmic. Fins i tot quan el mitjà era menyspreat per alguns intel·lectuals, ell va despertar l'interès i les lloances de molts d'altres.

Final tumultuós

Una de les seves primeres aventures empresarials, Stan Lee Media, que va crear el 1998, va fracassar per la seva vinculació a un empresari acusat de frau. I els seus últims temps tampoc no van estar exempts de turbulències. L'any passat, per exemple, va demandar els directius de POW! Entertainment, la companyia que va fundar el 2001, encara que només dos mesos després va retirar la demanda.

També va portar als tribunals un antic gestor dels seus negocis i fa uns mesos es va revelar que la policia de Los Angeles havia investigat informacions que apuntaven que podia haver estat abusat econòmicament com a ancià. S'estima que la seva fortuna arriba als 70 milions de dòlars.

Notícies relacionades

Els cameos superheroics de Stan Lee

Stan Lee, superproductor cinematogràfic

.