Venus, el terror dels maies

Per alsmaies  Venus no era sinònim d’amor. Al contrari. Era el perill. El temien. Els antics pobles de Mesoamèrica estaven convençuts que el planeta era el causant de tots els seus mals. Els seus llamps eren llances o dards. I amb la seva mossegada era capaç d’acabar amb el Sol i la Lluna. Tenien terror als eclipsis, culpa de Venus, per descomptat. Així que per tenir-lo controlat creaven calendaris per saber quan havia de créixer com a estrella matutina o vespertina i poder ofrenar-li el que es presentés. Els sacrificis necessaris per mantenir-lo content i evitar, d’aquesta manera, que fes mal a la Terra, al Sol o a la Lluna, aquests dos últims, símbols de vida i del renaixement diari. D’aquests almanacs endevinatoris venussians se’n conserven quatre, l’últim, el més antic de tots, recentment autentificat, i més recentment, dilluns, presentat a Barcelona al Museu d’Arqueologia. No el còdex, que es guarda amb pany i clau a la Biblioteca Nacional de Mèxic, sinó la investigació.

És el Còdex maia de Mèxic, abans conegut com a Còdex Grolier. Això és així perquè històricament aquests lligalls han pres com a denominació el lloc on es conserven. Així que si el que ens ocupa ara és a Mèxic, perquè continuar conservant el cognom Grolier. Un nom que li va venir donat pel lloc on es va exposar per primera vegada: el 1971 al Club Grolier de Nova York.  Allà va arribar de la mà de l’arqueòleg nord-americà Michael Coe, que estava segur de la seva autenticitat, per ser exposat i restaurat.

Saquejat en una cova de Chiapas

La restauració era fruit de l’interès del seu amo, Josué Sáenz,  per vendre’l. El col·leccionista mexicà el va comprar el 1964 a un grup de saquejadors. Se suposa, però no està provat, que aquests el van trobar i el van extreure il·legalment d’una cova de la serra de Chiapas. I a partir d’aquí van començar les discussions sobre la seva veracitat. Si Coe no dubtava de la seva autenticitat, un altre grup d’estudiosos, liderats per l’anglès Eric Thompson, no dubtaven de la seva falsedat: esgrimien que s’havia realitzat a mitjans del segle XX amb paper arqueològic. Els motius per defensar la teoria eren bàsicament tres: el desconeixement de la seva exacta procedència, la manca de la presència de blau maia al manuscrit (un pigment utilitzat principalment per cultures mesoamericanes que està fet d’argila paligorskita i indi) i el seu deteriorament, que afirmaven que era artificial. La comunitat científica va mantenir aquesta discussió durant cinc dècades, fins al 2017, en què l’Institut Nacional d’Antropologia i Història (INAH) de Mèxic va emprendre un ambiciós projecte d’estudi. Abans, convé aclarir que Sáenz no va arribar a vendre el còdex i que dels EUA va tornar repatriat a Mèxic per acabar en mans del Govern el 1974.

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

L’INAH ha realitzat la seva investigació científica sobre el material amb tota aquella tecnologia susceptible de ser utilitzada en l’actualitat (infrarojos, ultraviolats, espectrometria...),i l’estudi sobre els rituals del calendari maia amb un resultat que "confirma que tota la informació que conté és congruent i no forma part d’una falsificació moderna. És un document autèntic comprovat per mètodes científics i no hi ha dubte que la seva manufactura data de l’any 1129 aproximadament". Paraula de Sofía Martínez del Campo, coordinadora del projecte.

Blau indi i cotxinilla grana

La datació no és només important perquè el converteix en el més antic, sinó també perquè el situa en el període postclàssic primerenc de la cultura maia. El menys estudiat de les cultures mesoamericanes i el que més dubtes genera. Per això també va sorgir la teoria falsa de la falsificació. Les noves tecnologies, i el fet de trobar blau maia i restes de cotxinilla grana, (un insecte extret del nopal del qual s’obté un color vermell carmesí) confirmen la seva autenticitat.