'Su cuerpo y otras fiestas': el terror de les fades

Brillant estrena el de Carmen María Machado a ‘Su cuerpo y otras fiestas’, finalista del National Book Award 2017, una col·lecció de vuit relats en què l’escriptora nord-americana barreja tota mena d’ingredients: fantasia, ciència-ficció, realisme màgic, terror, folklore, contes de fades, teoria 'queer' i històries de la tradició oral. També llegendes urbanes (o no tant), com el suposat punt de sutura que reben algunes dones després d’un part amb episiotomia perquè la vagina quedi més tancada i augmenti així el plaer masculí durant la penetració. Per això, el primer dels contes el va titular ‘El punto de más’ (‘The husband stitch’).

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

L’autora, d’orígens cubans i austríacs, es desenvolupa bé en l’experimentació formal i l’erotisme intrèpid: "Nunca hemos follado con tanta urgencia como en esas semanas, pero cada vez se esfuma más y siente menos. Es raro que se corra" (de ‘Las mujeres de verdad tienen cuerpo’, una altra de les peces més aconseguides del llibre juntament amb l’anterior). El sexe i la mort, de vegades en la forma d’una epidèmia distòpica, són temes recurrents en aquesta anàlisi de la identitat femenina des de les seves arestes més incòmodes, amb clars antecedents literaris en Angela Carter i en la Shirley Jackson de 'La maledicció de Hill House'. Machado col·loca les seves dones en el límit de la por, de l’angoixa, dels imperatius socials, de la violència exercida contra les seves ments i cossos, sovint autoimposada, com ara la reducció d’estómac a què se sotmet la protagonista de ‘Ocho bocados’.

No obstant, el resultat és dispar. Alguns contes del gresol es queden en temptejos que haurien necessitat més elaboració, més fondària, mentre que, de vegades, surt en les seves pàgines un desplegament deliberat dels elements que abunden en aquest subgènere tan en voga, anomenem-lo el femení rar, tenebrós, sorprenent. Pot ser que l’autora hagi desconfiat d’aquesta possibilitat, quan escriu a ‘La residente’: "¿Qué es peor: escribir un cliché o ser uno? ¿O ser más de uno?". Però qui no arrisca no guanya, i Machado ha sabut apostar fort. L’autora atresora un vendaval creatiu que continuarà fuetejant.